L’art com a conflicte

La utilització de la creació artística o de l’obra d’art per generar conflicte pot tenir molt poc d’art i, en canvi, pot tenir molt d’acte polític i no és, per tant, cap garantia de qualitat, sinó més aviat tot el contrari.

L’obra d’art pot ser provocadora en el suport, en la tècnica utilitzada, en els materials que utilitza per a la seva concreció i, evidentment, també en el seu contingut, esdevenint obra d’avantguarda, però, això sí, ha d’ésser, com a mínim, en relació amb la pròpia cultura en la qual es produeix i pretén subvertir.

I el seu valor es mesurarà en funció de l’acte creatiu que es produeix amb el conjunt de tot plegat i l’emoció-admiració que provocarà en l’espectador, que ha de ser durable en el temps.

Però quan el valor d’una obra es mesura per la seva quantitat i qualitat de confrontació o capacitat de generar conflicte, concret i temporal, l’obra pretesament artística esdevé un simple pamflet reivindicatiu d’un missatge del qual és portador amb un exclusiu contingut de fons i baix interès formal.

Situació molt més clara quan es tracta d’una obra provocadora simplement per la seva conflictivitat en relació amb una altra cultura amb la qual s’interactua des de fora d’aquella.

I, per tant, ens trobem en l’àmbit social o polític i no artístic, en què el conflicte permet la reclamació o reivindicació d’uns drets determinats. Per exemple, la llibertat d’expressió en un règim democràtic davant de la censura.

De la mateixa manera que una manifestació pro llibertat d’expressió, com a acte reivindicatiu, no esdevé una acció artística per se, una obra basada totalment en un acte reivindicatiu de qualsevol dret no és una obra d’art ni artística, tot i que usi com a canal o suport d’expressió camuflatge artístic.

L’art prohibit, dit així o considerat des de la seva mateixa realització com a tal, o art amb vocació exclusiva de ser intrínsecament conflictiu (en presentar-se habitualment com el revers o contrari d’allò comunament acceptat) i, per tant, fàcilment censurable per qüestions no artístiques, no és art o si ho és acostuma a ser-ho residualment, tret d’obres excepcionals en què el conflicte esdevé poc rellevant davant el fort contingut original de denúncia general i atemporal.

El fet que les peces d’art prohibit es trobin en museus marginals i específics, i fora dels grans museus d’art, dona idea de la seva poca o baixa qualitat i aportació artística.

La polèmica recent amb una peça exposada al CAEE en una exposició d’art prohibit fallida també confirma aquesta reflexió.

L’obra censurada no ho ha estat per prohibició del dret de creació (el creador l’ha creada i venuda) ni tampoc del dret de llibertat d’expressió (ha estat donada a conèixer, difosa per xarxes i ja exposada semblaria en altres indrets i ocasions), sinó i simplement censurada en el seu dret d’exposició, a partir del dret dels promotors, legítim, si han observat que anava en contra d’altres interessos (com ara el dret a la seguretat dels ciutadans als quals representen).

Ni un problema de llibertat de creació, ni un problema de llibertat d’expressió.

Només un conflicte d’interessos, doncs, previsible quan l’obra deixa de tenir valor artístic i esdevé només objecte de conflicte.