Una avinguda per a les persones

Fa pocs anys, vam fer un pas important per a la qualitat de vida al nostre país: vam fer per a vianants una part de les avingudes Meritxell i Carlemany per passar a anomenar-se Vivand aquesta darrera. Aquesta decisió, que forma part d’una estratègia pensada i debatuda, no es va prendre a la lleugera. L’objectiu era clar: afavorir el comerç local, potenciar el turisme de qualitat i convertir aquests espais en eixos cívics on les persones fossin les protagonistes.

No obstant això, des de l’inici es va desvirtuar aquest concepte i es va perdre de vista aquest propòsit. Sembla que fer la zona per a vianants s’estigui interpretant –o, pitjor encara, aprofitant– com una oportunitat per instal·lar terrasses de bars i restaurants cada cinquanta metres, omplint l’espai públic de taules, cadires i para-sols, sovint en detriment del pas lliure i còmode dels vianants.

Convertir l’espai urbà en un aparador de consum no era la idea

Convertir l’espai urbà en un aparador de consum no era la idea. No volem una avinguda que sembli un passadís entre terrasses. Volem un espai viu, accessible, que convida a passejar, a mirar aparadors, a entrar a les botigues, a descobrir els racons amb calma. Volem que el turista s’hi senti benvingut, que el resident hi trobi un entorn agradable i que el comerç de proximitat, aquell que dona caràcter a la nostra economia, en surti reforçat.

Les terrasses tenen el seu lloc i el seu valor, ningú ho nega. Però cal trobar un equilibri. Si convertim els nostres principals carrers comercials en extensions de la restauració, correm el risc de perdre allò que precisament volíem potenciar: la diversitat, l’atractiu i la funcionalitat de l’espai públic.

Fer una zona per a vianants vol dir humanitzar, no mercantilitzar sense límits. Ara toca vetllar perquè aquest projecte segueixi el rumb correcte i no es desvirtuï. Fer la zona per a vianants va ser una aposta valenta i arriscada primer per part del comú d’Escaldes-Engordany i posteriorment per part del comú de la capital.

Anhelem turisme i comerç de qualitat i el volem fer conviure amb braves i canyes. Cal, doncs, una estratègia compartida entre els comuns i el Govern per definir què i com s’ha d’actuar en cada espai.

Les zones d’oci i restauració existeixen a totes les ciutats i és bo que hi siguin, però difícilment poden conviure amb el comerç i probablement poques marques de luxe voldrien compartir espai arribat el cas que es plantegessin instal·lar-se a Andorra.