Un debat innecessari

Em sorprèn la duresa manifestada per alguns aficionats del FC Andorra després de l’ascens a Segona divisió nacional espanyola.

El que no podem fer és instaurar una relació d’odi entre el futbol i el rugbi que en cap cas interessa ni aporta cap rèdit al país.

Els que confinen el debat de l’ús de l’Estadi Nacional a una lluita entre futbol i rugbi haurien de girar full i centrar-se a fer viable la millor gestió de la realitat actual que per a ells és l’ús de l’Estadi d’Encamp.

La decisió de Govern ha estat 100% encertada, perquè es tractava de tornar l’Estadi Nacional al poble, i concretament als practicants de diversos esports, i és obvi que Andorra avui necessita l’Estadi Nacional per convertir-lo en un multiusos al servei de tots.

El rugbi n’és, potser, l’usuari principal, però no pas l’únic, i si l’FC Andorra no hi pot jugar és perquè per tal de poder donar cabuda a totes les activitats que hi tindran lloc s’ha hagut de posar una gespa artificial d’alt nivell de resistència que la Federació espanyola no permet utilitzar.

I cal no oblidar que amb aquest moviment els nens d’Encamp recuperen el seu terreny d’esports comunal, del qual no han pogut gaudir els darrers anys, i això és molt bona notícia.

Sense voler complicar més la cosa, deixeu-me dir que si el Sr. Piqué hagués complert la seva paraula construint un estadi no estaríem donant més voltes a aquest debat.

La realitat és que en 60 anys el rugbi ha generat més de 400 practicants, tots sortits de cases andorranes, avui integrats en la societat civil. Són el que són, i en tot cas una base sòlida de l’entrellat social andorrà que justifica totalment el suport que rep per part de Govern.

En aquest aspecte, al futbol encara li queda molt per fer perquè no ha sabut consolidar el caliu i donar continuïtat amb pedigrí als fundadors i pioners de la seva entitat que sí que eren andorrans o residents fixos, només cal recordar-los: Rossell, Gabernet, Pi, Sasplugas, Arajol, Mas Santana, Canut i també Zorzano, entre altres.

Tots els citats són del país i les seves famílies encara viuen a Andorra, fet que contrasta amb els fitxatges del futbol que històricament han tornat als seus respectius llocs d’origen llevat comptades excepcions.

Ara, amb el treball de la Federació i la lliga local el futbol està arrelant amb aportació de gent d’aquí, cosa de què m’alegro moltíssim.

Al marge de plans, ambicions o projectes personals, el Sr. Piqué, propietari i president de l’entitat far del futbol a Andorra, hauria d’assumir aquesta realitat i atorgar-se el rol de locomotora que li pertoca, fent país, que és el que tots hem intentat fer.

Moltes felicitats a l’FC Andorra per l’ascens de categoria.