Patrimoni tot l’estiu

Bona iniciativa des del departament de Patrimoni Cultural del ministeri de Cultura, Joventut i Esports. Aquest estiu ens ofereixen poder participar en sortides de camp per tal d’anar a veure diferents jaciments arreu del país, de la mà de coneixedors dels indrets o dels temes que es tractaran, amb explicacions a peu dret, en el mateix indret, això és, en viu i en directe. S’agraeix aquesta oferta i esperem que sigui concorreguda, més quan les activitats seleccionades abracen una cronologia temporal des de la prehistòria fins als nostres dies. Així que ja podem mirar si algun dels dies, o tots, això cadascú ho pot triar, hi podem anar. Encetarà l’Estiueja el patrimoni, nom que porta el programa, l’arqueòleg Abel Fortó, a la Roureda de la Margineda, dimecres 25 de juny. Els dies 2 i 4 de juliol, el Jordi Casamajor explicarà el Roc de les Bruixes. El 10 de juliol, Patrick Morales explicarà a Segudet la tècnica de la paret seca, com a Patrimoni immaterial de la Unesco. El dia 17 de juliol, Pau Chica parlarà de l’Andorra entre guerres i les xarxes d’evasió. El 25 de juliol, els arqueòlegs Sara Ubach i Josep Font explicaran l’orri d’Encernera d’Encamp. El 31 de juliol, Júlia Fernández i Meri Merino explicaran el centre històric d’Andorra la Vella des de la literatura. El mes d’agost, la primera activitat serà el dia 8 a la Farga del Madriu, de la mà de l’Olivier Codina, que hi entén molt. El dia 14, Lluís Segura, restaurador, explicarà les intervencions a Sant Martí de la Cortinada. El dia 21, Abel Fortó explicarà el campanar d’Enclar. Tancarà les activitats de l’Estiueja el patrimoni Canòlich Álvarez, parlant de l’etnobotànica andorrana, dels usos i costums de les plantes.

Ens hi veurem en algunes de les visites programades

Aquest estiuejar el patrimoni ens aporta cultura i gaudi, perquè poder rebre les explicacions de qui en sap, de qui davant les traces antigues fetes per mans humanes fa segles i segles nota una sensació especial, un repunt de l’esperit, ens ajuda a entendre millor l’indret i allò que ens expliquen d’aquell indret. És la millor manera de conèixer un jaciment; fer-ho de la mà de qui ens l’explicaria amb els ulls tancats, perquè el porta a dins, perquè se l’estima, perquè –si em permeteu dir-ho– el porta al cor. I els jaciments triats des del departament de Patrimoni per visitar-los aquest estiu són dels més emotius, perquè és ben cert que hi ha jaciments que ens emocionen més que altres, sigui per la singularitat, sigui perquè els tenim com a referència històrica, sigui per aquella sensació de bonior i de bon estar quan hi som. Així que serà tot un goig escoltar les explicacions, els raonaments, els detalls, per què en aquell indret la gent de la seva època hi va bastir un orri, un campanar, un poblat. I també serà bonic aprendre de quina manera posar pedra sobre pedra ha creat, aquí, a les Valls d’Andorra, i arreu on hi ha pedra i activitat agrícola i ramadera des de la prehistòria, llargades i llargades de paret, de marges, de bancals, formant les línies d’un paisatge fet arrencant pedra, fent paret i movent terra a cabassos. Igualment, ens lligarà a les èpoques primigènies, les viscudes dia i nit en íntim contacte amb la natura, les explicacions sobre les plantes i els seus usos, tan importants en la història com arraconats per les modernors, tot i la bona represa del seu ús d’uns anys ençà, valorant-ne les virtuts medicinals i els remeis ancestrals que l’etnobotànica ajuda a fer que no es perdin.

Ens hi veurem en algunes de les visites programades i podrem esplaiar-nos més detalladament en els aspectes dels diferents jaciments. D’anada, pels que s’hi arriba a peu després d’una estona o una bona estada de caminar per camins de muntanya, ja notarem l’aire sa i fresc dels prats i l’embolcall ombradiu del bosc, que fa la caminada més agradable. I ja a l’indret, obrirem ulls i pararem l’orella per saber-ne més, per gaudir de les explicacions i poder encetar un intercanvi de paraules, enraonant d’allò que tenim al davant i que forma part del patrimoni comú, aquell sense el qual cap contrada no seria el mateix, perquè li mancaria part de l’essència, del fil antic que lliga la gent amb l’indret, la terra i el cel, les veus i els noms dels qui van ser i del que són.