Les Valls Neutres d’Andorra

La neutralitat és una institució del dret internacional que, en la conceptualització clàssica, significa l’abstenció d’un estat per intervenir en un conflicte armat entre altres estats, així com el deure de tracte igual a les parts bel·ligerants. Quan es parla del dret internacional humanitari es refereix a la problemàtica de les guerres i amb això a la violència armada que es viu dins aquests enfrontaments, en els quals les vides humanes es troben en joc. És generalment admès que en dret internacional hi ha tres tipus de neutralitat: la clàssica o tradicional, que implica no intervenir militarment en un conflicte armat; la neutralitat política o diplomàtica, que implica no donar suport a les parts en conflicte, i la neutralitat econòmica, que significa no adoptar sancions econòmiques ni restriccions comercials contra cap de les parts bel·ligerants.

Les obres més importants, clàssiques i tradicionals del dret andorrà són el Manual Digest de les Valls Neutres d’Andorra, escrit per Antoni Fiter i Rossell el 1748. Aquest compendi consuetudinari no tan sols codifica lleis i costums, sinó que també destaca la neutralitat com un valor essencial per a la seva independència, però, encara que el mateix títol del llibre fa referència a les valls neutres (valls neutrals), no pot comportar a error sobre la neutralitat d’Andorra. Aquest autor diu: “Essent com es la neutralitat delas Valls de Andorra lo primer be y la major prerrogativa entre las majors, que a elles Contitueixen felices y dichosos, diu ser defensada per sos naturals ab lo major rigor...” (Antonio Fiter i Rossell, edició M. I. Consell General, març 1987). I el Politar Andorrà, d’Antoni Puig, del 1764 (edició a cura d’Ignasi J. Baiges Jardi, editat pel Consell General, pàg. 206), que diu: “En orde a la neutralitat de les Valls de Andorra dich que les mencionades Valls estan subgectes per indivís a sos senyors y prínceps, com són lo Il-ñustrísim y Senyor Bisbe de Urgell y lo SerenIssim Compte de Foyx, que vuy y molts anys ha és lo rey de Fransa, y ab tot ayxó han concervat y concervanlas citades Valls sa neutralitat.” En aquests dos casos, es parla de la neutralitat com una prerrogativa que deriva del cosenyoriu que recullen els Pareatges, que malgrat no haver participat el poble en la seva elaboració sí que va prestar la seva aquiescència de bon grat (Marqués Oste, Nemesi, Les institucions públiques del Principat, Universitat d’Andorra i Fundació Crèdit Andorrà, pàg. 32).

La paraula pariatge (o en la forma alternativa, pareatge) prové del llatí, i el seu significat etimològic està relacionat amb la idea d’igualtat o paritat entre dues parts i prové del llatí parell, paris, que significa igual, el sufix -atge indica una acció, condició o resultat relacionat amb l’arrel. El seu significat històric prové de l’edat mitjana. Un pariatge era un acord feudal entre dos senyors (generalment un noble i una autoritat eclesiàstica) per compartir la sobirania sobre un territori de manera igualitària. Tots dos es reconeixien com a parells (iguals en drets sobre aquesta terra).

Per tant, es pot arribar a afirmar que el poble andorrà no és que fos neutral en la seva concepció tradicional, sinó que el que volia era una voluntat política neutral en la seva cosobirania, és a dir, que els seus senyors fossin, com sempre havia sigut, el comte de Foix i el bisbe d’Urgell, i no pas qualsevol altre rei o senyor, i aquí rau el fonament de la seva neutralitat, respecte de cap altre poder que no fos el Coprincipat indivís i compartir d’aquests. El Coprincipat com a forma de règim polític que recull la Constitució quan proclama que Andorra és un Coprincipat parlamentari (art. 1.4), i a continuació diu que, d’acord amb la tradició institucional d’Andorra, els coprínceps és una institució sorgida dels Pareatges i de la seva evolució històrica, són el president de la República Francesa i el bisbe d’Urgell (art. 43), i, per tant, símbol, garantia de la permanència, continuïtat i independència (art. 44.1). Si hi ha això s’afegeix que la Constitució no recull en cap precepte de la seva neutralitat, es pot concloure que, secularment, la neutralitat es referia, únicament, a la relació del poble andorrà envers els seus dos senyors, encara que no es pot oblidar, i algú pot sostenir, que al preàmbul de la Constitució es pot desprendre aquesta neutralitat quan diu que “Amb el desig que el lema “virtus, unita fortior”, que ha presidit el camí pacífic d’Andorra a través de més de set-cents anys d’història, segueixi essent una divisa plenament vigent i orienti sempre les actuacions dels andorrans”. També alguns podran dir que el preàmbul de la Constitució no té força normativa directa, que és cert, però també és cert que aquest forma part del text constitucional i, per tant, pot ser considerat jurídicament rellevant des de diversos enfocaments, entre altres com a valor interpretatiu i com a font de principis fonamentals i, entre ells, la neutralitat d’Andorra. En qualsevol cas, la neutralitat d’Andorra, en el seu concepte clàssic, no hi ha cap dubte que ho és, ja que no té exèrcit, ni defensiu o dissuasiu ni ofensiu. (Article 370 Llei qualificada del Codi Penal: “Atemptat contra la neutralitat. El qui, en ocasió d’un conflicte armat entre tercers països, atempti o comprometi greument la neutralitat o la seguretat internacional del Principat ha de ser castigat amb pena de presó de sis a dotze anys”), I a més que, segons el Protocol sobre la prohibició de l’ús en la guerra de gasos asfixiants, tòxics o similars i de mitjans bacteriològics, diu que: tenint en compte que Andorra no disposa d’exèrcit propi ni participa en conflictes armats, formar part del Protocol significa refermar la seva posició com a estat pacifista que defensa la no-violència i la protecció dels drets humans (BOPA 68, 4-6-2025).

Respecte a la neutralitat política, Andorra va votar a favor de la Resolució de l’ONU ES-11/1 (març del 2022), que condemna la invasió russa d’Ucraïna i referma la sobirania i la integritat territorial d’aquest país. També va donar suport a la Resolució ES-11/4 (octubre del 2022), que rebutja l’annexió il·legal de territoris ucraïnesos per part de Rússia. A més, Andorra va donar suport a la Resolució 68/262 (març del 2014), que referma la integritat territorial d’Ucraïna i considera invàlid el referèndum celebrat a Crimea, per tant, és dubtós que es pugui mantindré que Andorra és un actor internacional neutral políticament parlant.

I, finalment, la neutralitat econòmica, en l’exposició de motius de la Llei 5/2022, del 3 de març, d’aplicació de sancions internacionals, diu: “per assolir aquests principis inspiradors a escala internacional, Andorra aposta pel multilateralisme i pel diàleg en la resolució dels conflictes. Però de vegades les paraules no són suficients i cal desenvolupar les potestats coercitives de l’Estat per poder incidir, a través de sancions econòmiques, entre altres mesures, en el comportament ja sigui d’individus, entitats o estats”, i el Decret 111/2022, del 25-3-2022, de mesures restrictives en relació amb el conflicte entre Ucraïna i la Federació Russa, per tant, la neutralitat econòmica també queda condicionada pels acords o tractats internacionals subscrits per Andorra