Les inundacions a Andorra (II)

Pel que fa als mecanismes mesoescalars (a escala mitjana) que es donaren durant els aiguats del novembre de 1982, hem d’assenyalar que el flux d’aire excepcionalment humit de procedència atlàntica sobre els Pirineus fou canalitzat per l’estret de Gibraltar a causa de la doble presència de la serralada de l’Atles i de les serralades Bètiques. Per altra part, a nivells alts, sobre els Pirineus, no es detectava la presència de cap anomalia que permetés el desencadenament o reforç de l’activitat convectiva. A nivells baixos tampoc no es detectava cap zona de convergència que es mantingués estacionària durant tot l’episodi. D’altra banda, sí que s’ha identificat la convergència formada pel pas del front càlid durant la primera part de l’episodi i que afectà més intensament la zona del Llenguadoc-Rosselló, a França. El mecanisme que permeté l’ascens d’aquesta massa d’aire cal cercar-lo en la presència d’un jet a nivells baixos. A partir del dia 6 al migdia, els vents es van reforçar de manera que es mantingueren gairebé tot l’episodi superiors als 10 m/s, i durant més de 15 hores, superiors als 15 m/s. D’una banda, la seva intensitat garantí una bona advecció de la humitat, i, de l’altra, l’altitud a què es trobava el jet presentava un màxim al voltant dels 1.500 m, de manera que fou als Pirineus on el reforçament orogràfic resultà suficient per permetre la inestabilització absoluta de la massa d’aire i la intensificació de les precipitacions (Esteban i Trapero, 2013).

Cal explicar també que el flux incidia sovint sobre els Pirineus amb una trajectòria de sud-est a nord-oest, per la qual cosa els relleus que es disposen perpendicularment a aquest recorregut foren, en molts casos, els que enregistraren les pluges més abundoses i intenses. Així, i encara que no es disposa de registres pluviomètrics, foren presumiblement les muntanyes que tanquen la conca del Valira per l’oest, com les valls d’Os o d’Arinsal, les que degueren assolir les pluges rècord de l’episodi al territori valirenc.

Les precipitacions registrades els dies 6, 7 i 8 de novembre de 1982 foren extraordinàriament copioses al Pirineu oriental i al Pirineu central. A les terres del Valira, la pluja caigué de forma ininterrompuda durant gairebé 48 hores i es totalitzaren valors de precipitació també elevats. A la central de FHASA es recolliren, en el decurs dels tres dies, 178 mm, a Engolasters 182 mm i a Ransol 203 mm. Tots aquests valors corresponen a punts de la conca del Valira d’Orient. El dia 7 es va assolir un valor punta de la precipitació de 135 mm a Engolasters, de 140 mm a la central hidroelèctrica i de 151 mm a Ransol. Es tracta de les quantitats més altes de precipitació diària als tres punts des que s’hi efectuen observacions pluviomètriques.

Ateses, però, les repercussions geomorfològiques derivades de l’aiguat, com les incisions profundes en el terreny provocades pel fort escorriment superficial d’aigua i el gran volum de materials traginats per algun torrent, és molt probable que en alguns sectors de les valls del Valira les pluges assolissin quantitats superiors, amb escreix, als poc més de 200 mm registrats en punts com Ransol. En aquest sentit, disposem d’una cartografia sobre els efectes geomorfològics que tingué l’aiguat a Andorra a partir de la qual s’han identificat traces catastròfiques de la precipitació (precipitacions excepcionals) als sectors de Setúria, Arinsal i la vall d’Os (Barthélemy, 1982).

Al sector, també andorrà, del Pas de la Casa (capçalera de l’Arieja), emplaçat al flanc nord pirenaic, però envoltat de relleus que agreugen la inestabilitat associada a fluxos humits del sud-est, les precipitacions totalitzades entre els dies 6 i 8 degueren ultrapassar, molt probablement, les quantitats de bona part de la conca del Valira. Els valors mesurats a l’estació de l’Ospitalet (l’Hospitalet-près-l’Andorre), situada a 1.425 m d’altitud i en el tram mitjà-alt de la vall de l’Arieja, molt a prop de la capçalera de la conca, semblarien confirmar la nostra suposició. A l’Ospitalet, el pluviòmetre recollí, en el transcurs de l’episodi, 344 mm, amb una punta de 240 mm el dia 7, un fet que provocà la revinguda del riu Arieja.

Fora d’Andorra, en d’altres zones del Pirineu, les pluges encara resultaren més intenses i copioses. A l’estació de la Molina, al Pirineu gironí, es recollí en 48 hores una quantitat de 556 mm de pluja. Cabdella i la Pobla de Lillet registraren durant les mateixes 48 hores més de 300 mm. El rècord l’assolí, però, Pi, al Conflent, amb 610 mm entre els dies 6 i 8. També destaquen els valors pluviomètrics de localitats com Vallcebollera i Oceja (Alta Cerdanya), on es recolliren en 24 hores fins a 408 mm.

El riu Segre, al pas per Organyà, va patir un augment de nivell de 13,7 metres, que provocà un augment sobtat del pantà d’Oliana de 10,9 metres, i això fou causa, a la vegada, que es produís un sisme d’una intensitat II-III en l’escala de Mercalli modificada (Llasat, 1991).

A les generacions d’andorrans que van viure i patir els aiguats del novembre de 1982, sens dubte els quedarà gravada a la memòria la imatge tan impactant del riu d’aigua circulant per un tram de l’avinguda Meritxell d’Andorra la Vella, amb els vehicles enmig. Aquesta és la imatge que més es repetí en els mitjans de comunicació del país poc després de la catàstrofe.

La inundació de l’avinguda Meritxell va anar acompanyada, però, de molts altres incidents en diversos sectors del territori, com ara esllavissades, esfondrament de carreteres i talls en les vies de comunicació, negament d’immobles, o la inundació de bona part del pla d’Andorra la Vella i Santa Coloma. A més, queda com a record més tràgic els dotze desapareguts i les set víctimes mortals (no es té una xifra exacta d’aquests balanços) a conseqüència de la riuada. Per al conjunt dels territoris afectats pels aiguats, les estimacions parlen de fins a quaranta-quatre víctimes mortals.

Dos dels llocs del nostre país on la riuada tingué més impacte foren les valls d’Os i d’Arinsal. A la ribera d’Os, el riu experimentà una revinguda fortíssima, provocà destrosses a la carretera de la vall i deixà el sector incomunicat. A la confluència del riu d’Os amb el Valira, a Aixovall, la situació fou caòtica, per la violència dels corrents, i per l’enorme volum de materials arrossegat.

Totes les imatges i tots els comentaris vessats sobre els aiguats han de servir perquè la gent d’Andorra prengui consciència de la necessitat que uns fets com els del novembre de 1982 no es tornin a produir en el futur.