Juvenal, Sàtires

Aquelles expressions que tots recordem: “mens sana in corpore sano” o “panem et circenses” són d’ell, de Juvenal. Decimus Iunius Iuuenalis (Aquino, 55/60 dC – Roma, circa 127 dC) fou un poeta satíric, de sòlida formació com a gramàtic i retòric. De fet, va dedicar-se professionalment a la declamació. Amic de l’íber Marcial, entre l’un i l’altre van revolucionar la literatura llatina a finals del segle I. Mentre Marcial extreu el caire ridícul de la societat des d’una mirada irònica, Juvenal, a la fi un moralista, blasma amb indignació la creixent degeneració de Roma i la contraposa a l’austeritat de la vida a pagès i a les virtuts dels avantpassats. Sent indignació contra determinats personatges desvergonyits que pul·lulen per la gran urbs i no s’està d’adreçar sàtires directes contra l’emperador Domicià. La societat que descriu coincideix fil per randa amb el retrat que en fa l’historador Plini el Jove, i fins i tot Sant Pau en la seva Epístola als Romans: la immensitat de la desmesura que abocarà l’Imperi a la decadència. Se’n conserven 17 sàtires, en 5 volums que foren publicats entre els anys 100 i 127 dC.

-“Vols ésser alguna cosa? Atreveix-te a fer qualsevol malifeta digna de la presó de la petita Gíaros (illa de les Cíclades, temut lloc d’exili). Prou lloem l’honradesa, però es pela de fred. És als delictes que hom deu els jardins, els palaus i les taules d’argenteria antiga i el boc que surt en relleu sobre la copa.”

-“Entre nosaltres, la més venerada és la majestat de les riqueses, per més que l’abominable diner no habita encara en cap temple, i no hem bastit cap altar a les Monedes, com venerem la Pau, la Fidelitat, la Victòria, la Virtut i la Concòrdia.”

-“La censura perdona els corbs i persegueix els coloms.”

-“La posteritat no podrà afegir res als costums d’avui. Els nostres descendents no faran ni desitjaran res més; tots els vicis han arribat al cim. Hissa les veles, desplega-les del tot!”

-“No inspiris prevenció perpètua a un amic poderós.”

-“Intel·ligència prompta, audàcia sense límits, xerrameca sempre a punt i més proverbial que la d’Iseu. I doncs, ¿què et creus que és un grec? Porta en ell mateix un home que serveix per a tot: gramàtic, rètor, geòmetra, pintor, massatgista, àugur, equilibrista, metge, encantador, de tot sap un grec mort de gana. Mana-li pujar al cel, i hi pujarà! En fi, que no era moro ni sàrmata ni traci el qui es posa ales: havia nascut al bell mig d’Atenes!”

-“És important a qualsevol lloc, a qualsevol racó, haver arribat a ésser amo, encara que sigui d’una sargantana.”

-“Et tindran per neci o per descurós dels accidents sobtosos si alguna vegada vas a un sopar sense haver fet testament. Tants riscs de mort hi ha a la nit com finestres trobis obertes al teu pas. Desitja, doncs, només una mesquina cosa, i tant de bo que s’acompleixi: que s’acontentin de buidar-te al damunt el contingut de les amples gibrelles.”

-“Per què, doncs, Consènnia, segons el seu marit, és un model de mullers? Perquè ella li ha ofert un milió de sestercis. És a aquest preu que l’anomena púdica.”

-“Quan ho mana el marit és penós embarcar-se. La sentina és incòmoda; quins rodaments de cap! Però la qui segueix l’adúlter té un estómac vigorós.”

-“A algunes les delecten els eunucs sense força i els seus petons suaus, perquè la barba no pica. I a més, no els calen abortius.”

-“Però ara sofrim els desastres d’una pau prolongada. La luxúria, més funesta que les armes, se’ns ha tirat a sobre, i pren venjança del món que hem subjugat. No hi ha crim ni malvestat libidinosa que ens sigui desconeguda, des que els romans han deixat de ser pobres.”

Potser podem preguntar-nos si hi ha algun paral·lelisme amb el nostre món d’avui…