Femení

Temps era temps, en el llenguatge (encara més) masclista de l’esport corria la dita que el futbol femení, ni era femení, ni era futbol. Els temps canvien i la igualtat –o igualitarisme– ha anat progressant també en aquest àmbit. En part per les exhibicions i èxits del Barça i la selecció espanyola vistes a la televisió. A escala, també hi ha contribuït la representació nacional a la Copa de les Nacions. Les andorranes, com marca la lògica pel volum de població, van últimes al seu grup de quatre, però amb un balanç més que digne, a escala. Han acumulat cinc punts, amb la victòria i l’empat sobre Xipre (el punt “arrencat a domicili)” i l’igualada d’aquesta setmana amb Malta, a Encamp.

Els temps canvien i la igualtat ha anat progressant

Seguit des de la terrassa del veí de dalt, que ofereix en perspectiva tres quartes parts del terreny de joc, vam poder lamentar la pilota al pal de les locals i sospirar alleujats amb la que “elles” van enviar al travesser.

Com acostuma a passar amb les confrontacions igualades, les “nostres” van acumular més mèrits i –comparació tòpica– haurien guanyat “als punts” si allò hagués estat un combat de boxa, quelcom ben allunyat del “fair play” exhibit en general pels dos equips.

Una distinció pot esdevenir un obstacle per al lluïment

Les malteses van lligar ben curt la Maria, destacada i assenyalada ja pel número 10 a la samarreta, i poc va poder fer més que deixar alguns detalls de la qualitat garantida per a qui juga amb un equip de categoria nacional italiana. Una fita més en l’exportació esportiva, tot i que encara no del tot, comparable amb els casos d’Albert Celades al Barça i la “seva” selecció o al de Sílvia Morató al Vila-real. Tot arribarà.

De vegades, una distinció pot esdevenir un obstacle per al lluïment. Potser per això, amb humor basc i ànim –poc efectiu– de despistar, el davanter de l’Athletic Toquero “lluïa” el número dos, habitual en un defensa.

Però tornem a la selecció nacional femenina i al digne paper que està desenvolupant a la competició actual. Pel que vam poder veure, mostren un nivell –per superior– impropi del que es podria esperar en les representants d’un país tan petit. I si la progressió continua aviat acumularan més punts “oficials” al palmarès. En tot cas, el que necessiten, ja i amb escreix, és el seguiment i el suport de molts –molts més que fins ara– seguidors: “incondicionals”, com es diu en l’argot dels col·legues especialistes. Bé que se l’han guanyat.