Un aplec de Canòlich històric

Les cròniques referents a moments històrics tenen en el calendari la guia que les fa ser conegudes i recordades. La de l’aplec de Canòlich d’aquest any quedarà escrita més o menys així: “Dissabte 31 de maig de 2025, abans d’iniciar la missa de l’aplec de Canòlich, mossèn David Codina, secretari general i canceller de la cúria del bisbat d’Urgell, anuncià la notícia següent: ‘La Santa Seu ha fet públic avui, 31 de maig de 2025, a les 12 hores, que el Papa Lleó XIV ha acceptat la renúncia al govern pastoral de la diòcesi d’Urgell presentada per S.E. Mons. Joan-Enric Vives i Sicília, d’acord amb el cànon 401,1 del Codi de Dret Canònic. S.E. Mons. Josep-Lluís Serrano i Pentinat, fins ara bisbe coadjutor de la diòcesi d’Urgell, passa a ser el bisbe diocesà d’Urgell, d’acord amb el cànon 409,1 del Codi de Dret Canònic i, en conseqüència, Copríncep d’Andorra, d’acord amb l’art. 43.2 de la Constitució del Principat d’Andorra. L’acceptació de la renúncia de Mons. Vives i la successió de Mons. Serrano s’han fet públiques simultàniament avui, a la Ciutat del Vaticà i a Andorra la Vella, tal com està previst a l’Acord entre la Santa Seu i el Principat d’Andorra de 2008.” Així, l’aplec de Canòlich de 2025 quedarà assenyalat com un dia històric del bisbat d’Urgell, en donar-se el fet de tenir nou bisbe i també un dia igualment remarcable en la ferma i secular història del Principat d’Andorra, en tenir nou Copríncep episcopal.

Vives acabava el seu episcopat i la seva funció de Cap d’Estat

La joia viscuda dissabte a Canòlich era de les que fan emocionar. Acabava el seu episcopat i la seva funció de Cap d’Estat, l’arquebisbe Joan-Enric, i iniciava el seu el bisbe i Copríncep Josep-Lluís. L’abraçada fraternal del dos simbolitzava el relleu i pel fet d’esdevenir la bona nova a Canòlich, el santuari tindrà un motiu més d’estimació entre la bona gent de Laurèdia i per aquell caliu de simpatia comuna també per tota la resta del Principat. Als peus de la Mare de Déu de Canòlich, el pastor veterà lliurava el bàcul al jove pastor i aquest continuarà el camí de l’Església d’Urgell, el mil·lenari camí dels feligresos d’Urgell. El cant dels goigs, dissabte, s’enlairava amb nous anhels i desitjos de bon pontificat per al bisbe i Copríncep Serrano, i a l’ensems en agraïment per tots els anys de dedicació de l’arquebisbe Vives.

El sol i la companyonia dels aplegats a Canòlich renovaven les estrofes dels goigs: “Cuant lo Maig sembre de roses la vera de vostre altar, tots pujam en romería sols per díus que ‘us estimam; sou la Reyna de Lauredia, de ses fills lo ver amor.” L’alegria del dia de la patrona de Sant Julià de Lòria haurà ressonat un altre any i el pa beneït, símbol de comunió de poble i de fraternitat, serà aliment gustós i espiritual arreu de la parròquia, quan en baixar de Canòlich entri a les llars pròpies i a les dels que, per impediment de salut, no hauran pogut pujar a l’aplec. També entrarà a casa i serà guardat, el llibret de Canòlich d’aquest any, editat amb cura i bon gust des de fa molts anys pel comú de Sant Julià de Lòria i la parròquia de Sant Julià i Sant Germà. És un testimoni de les activitats lligades a la festivitat de la Mare de Déu de Canòlich i un profitós aparador de tradicions. En el d’aquest 2025, hi ha un recull dedicat al dinar de l’aplec, il·lustrat amb fotografies de fa anys carregades de sentiment i amb receptes de plats fets amb bolets i herbes remeieres.

En el primer discurs com a bisbe i Copríncep, monsenyor Josep-Lluís Serrano Pentinat, adreçat als pelegrins de Canòlich, poble i autoritats, digué: “Faig meu el lema del Principat: Virtus Unita Fortior; la unitat del poble, la virtut que ens fa més forts, més plens d’energia, d’excel·lència moral, de valor i de coratge. Treballaré per la unitat, la comunió i la missió, entre tots nosaltres i amb els germans en l’episcopat, i això solament ho podrem fer plegats, mirant el Crist, el Fill que ens redimeix. Que el Senyor m’hi ajudi i vosaltres m’hi acompanyeu.” Esperem que sigui així i que es trobi ben a gust i acompanyat en els camins del bisbat d’Urgell i particularment de les Valls d’Andorra. Bon excursionista com és, a l’estil de mossèn Cinto Verdaguer, les valls i altes muntanyes andorranes, des del pic de Comapedrosa fins a Claror i de Canòlich a Envalira, tot passant per Meritxell, li seran bona font de coratge, per així conèixer més i estimar aquestes contrades del Pirineu, bressol de tantes tradicions, d’art, de cultura i de fe, testimoniades en l’escampall d’ermites, de santuaris, de pedrons i d’oratoris on trobar cadascú, sigui en solitud, sigui en aplec, com a Canòlich, el moment de repòs, de pregària, de record.