Protegir la infància no és caritat. És justícia

Milions de nenes i nens viuen diàriament entre la violència, la pobresa, l’abandonament, el treball infantil i la desprotecció. I encara que les xifres fan mal, la veritable tragèdia és la normalització: quan un infant dorm al carrer i diem “forma part de la realitat”; quan una nena pateix abús i preferim no mirar; quan l’absència d’oportunitats ja no ens indigna.

Durant dècades, la protecció de la infància ha estat tractada com un acte de bona voluntat. Com si ajudar els més petits fos un gest noble de qui “pot” cap a qui “no té”. Però no. Protegir la infància no és caritat. És justícia.

La infància no necessita favors, necessita garanties. Garanties que podrà créixer sense por. Que tindrà dret a jugar, a aprendre, a ser cuidada, a ser escoltada. Necessita polítiques públiques sostingudes, inversió social real, acompanyament emocional i adults responsables.

Perquè un infant que pateix violència no necessita només una donació puntual. Necessita lleis que el protegeixin, escoles que l’acullin, professionals que l’acompanyin, i una societat que no calli.

Tots, si volem, podem millorar contextos menys afavorits

Quan un infant viu en risc, el problema no és només seu ni de la seva família. És un fracàs col·lectiu. És la mostra més dolorosa que, com a societat, estem prioritzant altres coses: consum, poder, competència… abans que el benestar dels qui no tenen veu.

A la nostra ONG, ho veiem cada dia. Veiem mares desesperades, mestres esgotats, comunitats senceres fent el que poden amb el poc que tenen. Però també veiem esperança: infants que tornen a confiar, famílies que es reconstrueixen, docents que es formen i es comprometen. Perquè quan els drets es garanteixen, la vida floreix.

Per això, avui més que mai, fem aquesta crida: no infantilitzem la infància. No la tractem com una causa emocional del mes. Tractem-la com el que és: el present i el futur de la nostra societat.

Invertir en la infància no hauria de ser una opció, sinó una prioritat. Perquè quan protegim els infants, no estem regalant res. Estem retornant-los el que sempre els ha pertangut: els seus drets.

Protegir la infància no és caritat. És justícia. I és responsabilitat de tothom. Cadascú fins on pugui o arribi, de múltiples maneres: donant el seu temps, com fa el voluntariat; la seva contribució, com fan multitud d’institucions, empreses i particulars; el seu suport econòmic i emocional com centenars de padrins, famílies i amics; el seu espai, com els mitjans de comunicació que difonen accions socials i col·laboren amb el seu potencial.

Tots, si volem, podem millorar d’alguna manera contextos menys afavorits per oferir oportunitats de creixement en poblacions ofegades per multitud de situacions que les fan vulnerables, fràgils i indefenses.

El desconeixement ens torna inactius, la desconfiança ens frena, la misèria ens aclapara i acabem mirant cap a una altra banda pensant que altres persones o entitats actuaran per nosaltres.

Connecta, informa’t, amara’t i pren decisions que no només et beneficiïn a tu i als teus, perquè no hi ha satisfacció més gran que transformar una vida amb petits actes d’amor.