Moltes gràcies, Sr. Arquebisbe. Benvingut Mons. Josep Lluís

Ahir al migdia, a la Missa al santuari de Canòlich, es va fer públic que el papa Lleó XIV havia acceptat la jubilació presentada per l’arquebisbe Joan Enric Vives en complir els setanta-cinc anys, com estableix la normativa eclesiàstica.

Allí mateix es va fer la cerimònia de traspàs de la funció episcopal de l’arquebisbe Vives al bisbe coadjutor amb dret a successió Mons. Josep Lluís Serrano Pentinat. Un acte ben emocionant per a tots els assistents. L’arquebisbe passa a ser jubilat i el bisbe coadjutor esdevé bisbe diocesà. Tothom expressà un sentit agraïment a l’arquebisbe Vives i una calorosa rebuda al bisbe Josep Lluís.

No podem deixar de recordar el que han estat els vint-i-quatre anys d’estada de Mons. Joan Enric Vives entre nosaltres. Dos com a bisbe coadjutor i vint-i-dos com a bisbe diocesà i Copríncep d’Andorra.

Recordem aquell 12 de maig de 2003 quan, a la catedral de la Seu, acceptada la renúncia de l’arquebisbe Joan Martí, Mons Joan Enric Vives iniciava el seu episcopat a la diòcesi d’Urgell. I les seves paraules de salutació: “Vinc a servir, a donar-me del tot, a repartir l’amor i la pau de Crist i a preparar els camins del Senyor”.

Precisament aquest “Preparar els camins del Senyor”, com resa el seu lema episcopal, és el que s’haurà esforçat a fer realitat en el nostre país. Com un nou Joan Baptista que preparava una ruta en el desert, perquè arribi la llum i l’esperança a tothom.

Recordem, també, quan va iniciar el seu servei com a Copríncep d’Andorra: el dia 10 de juliol, a la Casa de la Vall, jurà fidelitat a la Constitució andorrana i pronuncià el seu primer discurs institucional. En ell expressava, entre altres: “vinc a servir aquesta institució vinculada profundament amb la història, la tradició i els més alts valors del poble andorrà».

D’allí va pujar al santuari de Meritxell per encomanar a la Verge Maria el seu pontificat i el coprincipat. Una frase de les seves paraules als fidels que l’acompanyaven foren: “Que aquells que hem rebut el do de la fe, juntament amb tots aquells altres homes i dones de bona voluntat, tots, servim una Andorra gran, sobirana, independent, però ben agermanada amb tots els altres pobles del món, servint la pau i la justícia”.

Aquests propòsits i bones intencions, les sabé fer realitat en el dia a dia de les relacions amb les persones i institucions del país. Les Visites Pastorals, per exemple, llargues i detingudes a cada parròquia, han estat una oportunitat per apropar-se i escoltar el poble fidel.

Ha mantingut bones relacions i una col·laboració lleial amb les autoritats nacionals i comunals sense condicionaments de partits o colors polítics. A tots ha rebut, escoltat i encoratjat al servei del poble. Una mostra ben remarcable fou el suport decisiu que donà als Acords entre el Govern Andorrà i la Santa Seu signats el dia 16 de març de 2008.

També n’han estat un bon signe la seva presència i recolzament als diversos esdeveniments tant a l’interior del país com celebrats fora, acompanyant la delegació Nacional.

També, el Sr. Arquebisbe ha estat molt sensible a les persones necessitades. Va fer gestions davant qui corresponia per l’ampliació de l’Escola Especialitzada Ntra. Sra. de Meritxell. No ha faltat mai als actes de reconeixement i homenatge quan hi hagut víctimes (tsunami, l’helicòpter, túnel de les dos Valires, Covid...)

Amb la comunitat portuguesa s’ha manifestat singularment acollidor i integrador. Algunes mostres: la seva presència cada any, al santuari de Meritxell, en ocasió de les festes de Fàtima; demanant a la Conferència Episcopal Portuguesa un sacerdot per atendre millor els fidels portuguesos; fent l’esforç de parlar la seva llengua en adreçar-se a ells; reforçant les relacions amb les autoritats luses, tant civils com eclesiàstiques visitant en diverses ocasions el país i acollint la visita de primeres autoritats...

Un episodi dolorós del coprincipat de Mons. Vives ha estat la marxa dels Salesians, després de cinquanta anys de dirigir el Col·legi Sant Ermengol i la recerca de substitut. Durant diversos cursos aconseguí prolongar la presència salesiana al col·legi. Les primeres recerques de substitucions no van reeixir. Finalment, cal agrair la bona predisposició de les Religioses de la Sagrada Família per assumir la gestió del col·legi. Cal dir que sempre estigué recolzat pels membres del Patronat que han estat ben generosos i entregats en la missió directiva.

Tampoc podem deixar de mencionar la seva proximitat espiritual al Santuari de Meritxell i l’amor manifestat a la nostra Patrona, des del dia de la presa de possessió. Entre les fites aconseguides, volem recordar la declaració de Basílica Menor, l’any 2014, amb la presència del cardenal Antonio Cañizares; el bastiment del nou cambril i de la nova imatge, reproducció fidel de l’original, que el beneí l’arquebisbe Paul Gallagher de la Cúria Vaticana, l’any 2016; i darrerament la visita del cardenal Pietro Parolin que ajudà a refermar les relacions entre la Santa Seu i el nostre país...

Sr. Arquebisbe, el vostre ha estat un llarg recorregut en el nostre país. Al mateix temps que Copríncep, heu tingut una actitud de pastor. Els sacerdots ho hem experimentat: ens heu acollit i escoltat, heu estat exigent en alguns moments, heu corregit quan ha calgut. Heu fet la tasca que us ha estat encomanada, ara podeu descansar i esperar el premi promès al final de la jornada. Déu us ho pagui. 

Avui comença el seu ministeri com a bisbe i Copríncep Mons. Josep Lluís Serrano Pentinat. El rebem fraternalment i amb entusiasme. I  nosaltres, els sacerdots col·laboradors del seu ministeri, volem estar al seu costat en el dia a dia i obrir-nos a la gràcia que ell ens porta. Acollint-lo a ell acollim el Crist en la nostra comunitat.