La ruta del comtat d’Urgell

Aquesta setmana ens ha portat la bona nova relacionada amb les restes òssies dels comtes d’Urgell estudiades al monestir de Bellpuig de les Avellanes. Per qui ara mateix no tingui al cap on és aquest monestir, direm de Balaguer cap amunt, en direcció Àger, just abans d’arribar al poble de les Avellanes. Doncs a Bellpuig de les Avellanes, com a panteó comtal del casal d’Urgell, s’ha confirmat allò que havia de ser lògic, que els ossos exhumats de les dues osseres són de quatre persones: tres homes i una dona, i correspondrien al comte Ermengol X, al seu pare Àlvar I (Rodrigo de naixement, a Burgos), a la seva mare Cecília de Foix i al seu germà, Àlvar II. Àlvar II també fou vescomte d’Àger, en cedir-li el seu germà Ermengol el títol, que recuperaria quan Àlvar II morí a Sicília el 1299, en plena guerra de les Vespres Sicilianes, que durà tretze anys, de 1282 a 1302, i va enfrontar pel domini de la Mediterrània la Corona d’Aragó i la casa d’Anjou, primer, i després la Corona d’Aragó juntament amb el Regne de Nàpols i el Regne de Sicília. Aquest fet, el de morir lluny de la lluminosa, ampla i fèrtil vall d’Ager, guardada i ennoblida a tramuntana pel Montsec d’Ares, el corrobora l’estudi antropològic de les restes d’aquesta setmana, ja que els ossos de l’home més jove tenen marques d’haver estat descarnats i desarticulats, és a dir, que a Sicília, al cos sense vida d’Àlvar II, que tenia a la ratlla dels vint-i-cinc anys en morir, per tal de portar-lo fins al vas mortuori de Bellpuig de les Avellanes, se li va practicar un costum d’aquelles èpoques medievals, basat a treure totes les parts carnoses i no cal dir, els òrgans, per tal de deixar només els ossos descarnats i separats, els quals, després de bullir-los en un calder, podrien ser transportats, ben embalat tot en un sac, quan fos oportú, fins al seu destí, sense que es produís la descomposició natural pel camí. Podem imaginar el seu germà, el comte Ermengol X, ja prou trist per la mor recent de la seva esposa, Sibil·la de Montcada, rebent el sac amb els ossos d’Àlvar II a les portes del monestir i el silenci per companyia, només trencat per les orenetes que començaven a aplegar-se –era a mitjan setembre de 1299– per tornar en grans estols cap a Àfrica, travessant la Mediterrània.

Ermengol X, que tenia el 1299 uns quaranta-cinc anys, sebolliria els ossos del seu germà al panteó comtal del monestir, tal com havia determinat per als Urgell feia 133 anys, el 1166, el comte Ermengol VII, en fundar la canònica del monestir de Santa Maria de Bellpuig de les Avellanes. El panteó comtal es mantingué quan la darrera titular del comtat d’Urgell, Aurembiaix –que era dona i no portava el nom Ermengol, comú de tots els anteriors comtes d’Urgell durant dos-cents anys–, va morir sense descendència i els Urgell emparentaren amb els Cabrera. De fet, Ermengol X era de la segona dinastia del comtat d’Urgell, la dels Cabrera i Urgell, igualment que el successor d’Aurembiaix, Guerau IV de Cabrera, Ponç IV de Cabrera, Ermengol IX d’Urgell i el pare d’Ermengol X, Àlvar I. Ermengol X moriria l’estiu de 1314, als seixanta anys, a Camporrells, on hi passava temporades a l’època de la fruita. A mitja tarda, li agradava quedar amb els vilatans i anar, tot passant per sota los Puials, a berenar –li agradaven molt els préssics, com en diuen allà baix– a Font Coberta, per després anar a girar a l’ermita de Sant Jaume del Castell de Miravet i tornar per la Coma fins a Camporells.

Ja hem dit, a l’article, uns quants indrets (les Avellanes, Àger, Balaguer, Camporells) del que podria ser la ruta del comtat d’Urgell, anant i tornant de les terres del comtat, des del Pirineu, on té el bressol, fins a Castellciutat, des d’Andorra fins a les planes d’Urgell i les riberals de Balaguer i els costers de la Noguera, termenat per la muralla dels Montsecs. Ens hi motiva encara més, ara que ja podem veure a l’església del monestir de Santa Maria de Bellpuig de les Avellanes, la primera reproducció d’un dels sepulcres que va comprar un antiquari, el 1906, al banquer de Lleida i propietari del monestir a començament de segle XX, Agustí Santesmases. L’antiquari els va vendre a la Fundació Rockefeller i aquesta els cedí al Museu The Cloisters de Nova York, on són i seran, perquè l’adquisició va ser una compravenda legal. La Diputació de Lleida assumeix les despeses de les reproduccions, molt fidedignes, tant que fins i tot als entesos en art, diuen ells mateixos, els costa de diferenciar dels originals en pedra. De moment, podem veure el sepulcre d’Àlvar II (el que va morir a Sicília), germà d’Ermengol X, sepulcre que també retornarà reproduït a les Avellanes, com el de la seva mare Cecília de Foix i el del seu pare Àlvar I.

Les arquetes on hi havia els ossos estudiats aquesta setmana per la historiadora i doctora en Antropologia biològica Núria Armentano Oller, tot un referent en el món de l’antropologia, van ser instal·lades l’any 1967 al monestir de les Avellanes, a proposta de l’ajuntament d’Os de Balaguer, també per la Diputació de Lleida, després d’exhumar els ossos dels comtes d’Urgell de l’església de Vilanova de la Sal, on van ser enterrats pel rector quan es van emportar els sepulcres del monestir de les Avellanes i ells els va recollir. En aquella operació de 1967, hi participaren cases nobles catalanes i també l’Esteve Albert, que tenia relació amb Balaguer, que fou capital del comtat d’Urgell en deixar de ser-ho Agramunt el 1314, en la mort d’Ermengol X. Recordareu de veure a la dreta de la carretera de Lleida, prop de Balaguer, on va ser molts anys, després de travessar el riu Sió, un rètol amb una palmera dibuixada on posava: “Balaguer, ciutat tropical, antiga capital del comtat d’Urgell.”  Per acabar, recordar que un andorrà, el recordat Òscar Ribas Reig, va rebre el premi Jaume d’Urgell l’any 1994, atorgat pel Consell Comarcal de la Noguera des de l’any 1990.