Alemanya, entre paraules i fets
Les paraules poden molt, però els fets, a vegades, superen les paraules
A les xarxes socials, especialment a TikTok, hi podem trobar un vídeo en què joves europeus diuen la paraula ambulància en els respectius idiomes. “Ambulancia”, diu l’espanyol. “Ambulance”, responen el francès, el txec i l’anglès. “Ambulanza”, afegeix l’italià. I, aleshores, apareix l’alemany amb el seu implacable: “Krankenwagen.” Literalment, cotxe de malalts. Una imatge que fa somriure, però que també serveix com a metàfora precisa del caràcter de l’alemany: rigorós, descriptiu i d’una exactitud gairebé quirúrgica.
Aquest detall aparentment trivial esdevé rellevant quan es contrasta amb la situació política actual d’Alemanya. Perquè en un moment clau per al futur d’Europa, Alemanya no es pot quedar sense paraules, ni molt menys sense rumb. I això és justament el que va semblar passar fa uns dies al Bundestag, durant la votació per investir Friedrich Merz, cap de la Grosse Koalition entre CDU/CSU i SPD, nou canceller. Tot i l’acord previ que li garantia la majoria absoluta, el recompte final va revelar una sorprenent falta de vots: Merz va perdre la primera votació. Un fet insòlit a la política alemanya.
Ara, el país torna a situar-se davant d’un punt d’inflexió
La perplexitat és gran i la resposta potser es troba, una vegada més, en el poder de les paraules. Imaginem un altre TikTok, però aquest cop amb els alemanys aportant dues paraules majúscules: Zeitenwende i Vergangenheitsbewältigung.
Zeitenwende, paraula clau del discurs pronunciat per l’aleshores canceller Olaf Scholz dies després de la invasió russa d’Ucraïna, significa canvi d’era. Una combinació dels mots Zeiten (temps, època) i Wende (gir, inflexió), amb un significat inequívoc: ruptura amb el passat, començament d’una nova etapa. Aquell discurs semblava marcar l’inici d’una Alemanya més decidida a jugar un paper geopolític actiu, superant la seva tradicional autocomplaença exportadora. Però la realitat va anar per un altre camí: Scholz va dimitir i va perdre les eleccions.
L’altra paraula, encara més contundent, és Vergangenheitsbewältigung, típic substantiu alemany compost i llarg que apila un concepte darrere l’altre, i que designa el procés alemany de fer front al seu passat. Literalment: Vergangenheit (passat), Bewältigung (superació): superació del passat, una voluntat col·lectiva de revisió moral i educativa dels horrors del nazisme a partir dels anys setanta i vuitanta a la República Federal. Una paraula que ha estat fonamental en la construcció de l’Alemanya occidental moderna, però amb gran dificultat per avançar en la part oriental de la unificada Alemanya, vet aquí una de les claus de la frustrant votació al Reichstag.
Ara, el país torna a situar-se davant d’un punt d’inflexió. El nou canceller ha impulsat una reforma constitucional, aprovada el març del 2025, amb més de dos terços dels vots. El canvi permet un dèficit fiscal de l’1% del PIB en despesa de defensa i la creació d’un fons d’inversió de 500.000 milions d’euros per a infraestructures i transició energètica. Un moviment que trenca amb l’ortodòxia financera germànica, basada històricament en l’estalvi, la comptabilitat precisa i l’equilibri pressupostari. L’ideal alemany de prudència, disciplina i estabilitat financera, defensat per tots els governs dels darrers 25 anys com a marca de la casa, s’ha d’abandonar i prendre el nou camí del dèficit. Ja no cal que, pel bé d’Europa, tots plegats ens comportem com alemanys virtuosos. Recordeu el que predicava el difunt europeista convençut Wolfgang Schäuble, ministre de Finances d’Angela Merkel, no fa tant temps? Vet aquí una altra de les claus de la frustrant votació al Bundestag.
Dues visions primigènies de l’Europa Unida, la de Konrad Adenauer o la d’Altiero Spinelli i Jean Monet, tornen a discutir-se, ara l’última té majoria, però no serà sense dificultat que la veritable voluntat federalista europea avançarà.
Les paraules, com sabem, poden molt. Però, a vegades, els fets les superen i si volem que Europa no acabi al Krankenwagen, més val que el Zeitenwende sigui un fet i els alemanys es comportin amb la rigorositat i eficiència que tant els caracteritza. En Putin i en Trump esperen a la cantonada al costat d’un Xi Jinping que també sembla interessat.