Negociar amb el dimoni

La negociació per la pau que comença demà passat a Turquia ens podrà portar a l’anhelat alto el foc que tots desitgem des d’ara fa més de tres anys?

Són de moment mil cent setanta-quatre dies esperant aquell moment que no caigui cap artefacte rus sobre Ucraïna.

S’acosta el dia que no hi haurà cap violació, ni robatori, ni cap ciutadà torturat, i els nens podran anar a l’escola sense haver de baixar a fer la classe en un refugi subterrani? El dia que les noies ucraïneses podran fer l’amor amb els seus amants sense témer cap allau de bombes?

Ens portaran a l’anhelat alto el foc que tots desitgem?

Penso en Butcha, en Irpin i en tants horrors portats a terme per l’invasor, i em costa de creure que estem a tocar del final d’aquest malson.

Poden vostès imaginar el mal produït? Les atrocitats comeses? L’infern viscut?

Però ho haurem de fer, haurem de seure amb personatges abjectes com Putin, Pskov o Labrov, que diuen quatre mentides de cada tres paraules que pronuncien, i que han enviat els seus soldats drogats i borratxos a fer tot el mal que fossin capaços de fer, amb la benedicció del patriarca Kiril, gran pare de la seva Església, que promet el cel als combatents que assassinin ciutadans ucraïnesos.

Cal recordar que fins avui Rússia ha incomplert 120 tractats i acords

Ara iniciarem un període incert que caldrà viure amb esperança i analitzar amb pragmatisme, i, per què no?, amb una espurna d’optimisme, a menys que tot hagi estat un miratge i es torni a engegar el mecanisme diabòlic que hem viscut els darrers temps.

Negociar la pau és una necessitat entre els contendents del conflicte bèl·lic que avui està bloquejat per la impotència de cap de les dues parts d’assolir els seus objectius, Rússia el d’avançar fins a la conquesta total d’Ucraïna i l’exèrcit ucraïnès per la seva incapacitat de recuperar els territoris ocupats.

Però, com negociar la pau amb aquell que pensa que la guerra és la solució dels seus problemes?

Com tenir confiança en aquell que no respecta els acords que firma?

Cal recordar que fins avui Rússia ha incomplert 120 tractats i acords internacionals que havia acceptat i firmat.

Per memòria, només cal efectuar una simple recerca per internet, en què trobem la violació de múltiples consensos, com ara el dels espais oberts, el Memoràndum de Budapest, els pactes nuclears, els acords sobre armes químiques, les Convencions de Ginebra sobre el tracte dels presoners, el respecte de la població civil en temps de guerra, els acords del dret internacional, la Carta de les Nacions Unides, els Acords d’Hèlsinki, el Tractat de successió de la Unió Soviètica, els Acords de Minsk, la Constitució de Crimea i 24 tractats bilaterals.

Hom parla d’una pau justa, però raonablement una pau justa implica el retorn dels territoris ocupats incloent-hi la península de Crimea, el pagament dels mals causats per la destrucció i, sobretot, el retorn dels més de 20.000 nens deportats que el Tribunal Penal de la Haia té perfectament documentats i que és precisament el motiu pel qual Putin està perseguit amb una ordre de recerca i captura que un dia el portarà a ser jutjat.

Amb aquest panorama, sembla una gesta impossible arribar a un pacte acceptat per totes les parts.

Com a preàmbul a una pau utòpica, aconseguir un alto el foc seria assolir la millor solució a què es pot aspirar ara per ara, perquè caldran mesos –o anys– per arribar a l’acord de les parts en objectius tan contradictoris.

Déu meu, per què ens has posat el Cel tan lluny?