Antoni Garrallà Rossell: un andorrà de cap a peus

Escric aquestes paraules per l’amic Antoni perquè el meu cor m’ho diu i, sobretot, perquè des que vaig saber el traspàs del meu amic em venen al record molts moments viscuts amb ell i m’adono que són molts anys! És molt coneguda la meva relació d’amistat amb la família Garrallà Rossell des de sempre!

La meva vida política ha estat lligada amb les seves, la de l’Antoni i la del Pepito, des de l’any 1986, la meva primera legislatura al Consell General. Era en aquells temps dels més joves del Consell, allà vam compartir amb el seu germà Pepito els primers anys d’aprenentatge de ser conseller general, i l’Antoni era el nostre subsíndic general.

Però no és de la vida política que hem portat plegats fins avui que us vull parlar, és del mandat comunal del 1995 al 1999. Aquest va ser el seu primer mandat com a cònsol major de la parròquia de la Massana, alhora que jo ho vaig ser de la parròquia d’Encamp. Va ser un mandat molt intens, amb molts projectes importants per a la parròquia i per al país que vam desenvolupar a les nostres respectives corporacions.

Quan jo a Encamp iniciava el projecte d’unir el poble amb l’estació de Pas de la Casa-Grau Roig, l’Antoni a la Massana feia el mateix, instal·lar un telecabina des de la Massana fins a l’estació de Pal. I en el mateix mandat, a Canillo, la nostra bona amiga Bibiana Rossa feia el mateix, unir el poble amb l’estació de Soldeu-el Tarter.

Van ser inversions estratègiques i molt difícils. L’Antoni va superar els nombrosos entrebancs que li posaven pel camí, però ell, que tenia una visió clara del que Andorra necessitava per competir amb les estacions d’esquí del Alps francesos, suïssos, austríacs i italians, que coneixia molt bé, no va flaquejar i va portar a terme tots els seus projectes, no solament la unió de la Massana, sinó que molts altres. Ell era una persona avançada al seu temps, amb una sensibilitat especial i una visió de futur claríssima. Així va ser en la vida pública com en la vida privada.

El temps li ha donat la raó en el moment de fer aquelles inversions que van transformar la parròquia de la Massana i el país! Aquells mandats, dels quals no es parla gaire, van ser decisius perquè va ser quan es va gestar l’origen de la creació de Grandvalira i Vallnord, unes marques internacionalment conegudes gràcies a les quals Andorra va esdevenir el domini esquiable més gran dels Pirineus.

Des de llavors no hi ha hagut cap inversió similar al nostre país. Però Andorra ha esdevingut una destinació turística de primer ordre, tant a l’hivern com a l’estiu. L’Antoni Garrallà va tenir la gran visió de fer de la Massana un lloc emblemàtic i reconegut arreu.

Recordo també que les reunions de cònsols d’aquell mandat eren d’una entesa extraordinària i l’Antoni era l’ànima d’aquelles reunions. Treballàvem els projectes, no sense dificultats, però sempre amb un esperit positiu, tot i que s’atansava el final del mandat i entràvem al nou mil·lenni! Semblava que el món s’acabaria, però no va ser així.

L’Antoni va tornar a guanyar les eleccions a la Massana i encetava un nou mandat com a cònsol major i jo també ho feia a Encamp, altre cop junts!

Sempre recordaré el seu somriure, la seva simpatia i la seva defensa d’una Andorra que tots volíem, però sobretot ell ho tenia molt clar!

Em queda per sempre el millor record d’una excel·lent persona, un millor amic i un andorrà de cap a peus! Descansa en pau, estimat amic Toni.