Habitatge a Andorra: menys paraules, més solucions reals

El problema de l’habitatge a Andorra fa anys que és una evidència incontestable. I malgrat les paraules buides, els anuncis grandiloqüents i els discursos benintencionats, la realitat és tossuda: la major part de la ciutadania continua trobant enormes dificultats per accedir a un habitatge digne i assequible. Viure a Andorra s’ha convertit, per a molts, en un luxe inassolible, una situació que agreuja la desigualtat i afebleix la cohesió social.

Mentrestant, països com Espanya comencen a entendre la necessitat de construir més de pressa i de manera més eficient, tal com recordava recentment El País en el seu editorial del 26 d’abril passat. Solucions com l’habitatge modular, que ja fa temps que Andorra Endavant (AE) proposa com a mesura de xoc urgent, s’estan demostrant cada cop més encertades. Les cases industrialitzades, construïdes en fàbrica i instal·lades ràpidament, permeten reduir costos, garantir qualitat i, sobretot, donar resposta immediata a la necessitat social més urgent: tenir un sostre digne.

El Govern continua atrapant-se en la seva pròpia inacció

Aquestes construccions no tan sols són més ràpides i assequibles, sinó que també compleixen els estàndards més exigents de sostenibilitat i eficiència energètica. Són una aposta de futur. Són la demostració que, quan hi ha voluntat política, les solucions existeixen i es poden aplicar de manera efectiva.

A Andorra, malauradament, la realitat és ben diferent. El Govern actual continua atrapant-se en la seva pròpia inacció, massa pendent de càlculs electorals i de moviments interns per garantir la seva perpetuació al poder, mentre la ciutadania pateix. Molta xerrameca, moltes promeses, molts projectes eternament en “fase d’estudi”, però poques –o cap– accions concretes i visibles. A cada debat es parla de milers d’inversions, de nous plans, de comissions i estudis… però la gent continua sense poder trobar pisos accessibles. Aquesta desconnexió entre el discurs oficial i la realitat quotidiana és, senzillament, inadmissible.

Cada dia que passa sense posar fil a l’agulla és una oportunitat perduda per solucionar el problema. Cada dia que passa, creix la desafecció de la ciutadania, la precarització de les condicions de vida i la pèrdua de confiança en les institucions. I cada dia que passa, el país perd talent, perd oportunitats i es condemna a una cronificació del problema de l’habitatge que, si no s’actua de manera decidida, costarà dècades revertir.

Andorra Endavant ha estat clar des del primer dia: si tinguéssim responsabilitats de govern, implementaríem immediatament un pla nacional d’habitatge modular. Un pla amb recursos reals, amb terminis clars, amb accions directes i visibles. Un pla en què la prioritat fos posar en marxa construccions modulars ràpides, de qualitat i assequibles, tant de titularitat pública com privada, amb facilitats reals perquè les persones i les famílies hi puguin accedir.

Perquè no es tracta de parlar més, sinó de fer més. De donar resposta certa, immediata i eficaç a una necessitat urgent. Menys paraules, menys fotos i menys promeses buides, i més realitats palpables per a la nostra gent.

A AE, estem convençuts que només des de la valentia política, la visió a llarg termini i la gestió eficient es poden afrontar els reptes que tenim al davant. I sabem que el tema de l’habitatge no pot esperar més. No podem seguir mirant cap a una altra banda. És l’hora de passar dels discursos a l’acció.

El futur d’Andorra no pot esperar els tempos electorals de ningú. El futur es construeix, i es construeix amb responsabilitat, amb coratge i amb voluntat política real. I nosaltres, des d’Andorra Endavant, estem preparats per fer-ho.