Passos estrets per terres altes

Dedicarem dos articles, el de la setmana entrant i la següent, al llibre acabat de publicar per l’Albert Pujal, titulat Val de Norra. Diccionari toponímic i onomàstic de les Valls d’Andorra, segles XII-XVII, editat per l’autor des del seu present vital, allò que s’anomena estat de gràcia. La felicitat i l’alegria de veure impresa una obra a la qual ha dedicat moltes hores i hores de confecció, amagades de la gent, passades en arxius i davant els fulls de pergamí o de paper, escodrinyant noms de persones, de cases i de topants, equival al goig notat en arribar al capdamunt d’una muntanya i seure a reposar, a refer-se, a mirar, a talaiar la línia d’horitzó, aquella llunyania onejant feta també de topants, de pobles, de cases, de gent. Amb aquest darrer llibre, l’Albert Pujal corona un altre cim de la seva trajectòria investigadora sobre la pell andorrana, plantant un cussol vistós, com aquells monuments, aquells trofeus que els romans acostumaven a fer en els indrets guanyats on havien plantat estendard de victòria.

Però aquest article, anunciador dels dos que vindran dedicats a Val de Norra, vol ser una mena de tast tot parlant d’alguns indrets defora el Principat d’Andorra, agafant-ne un dels que l’Albert Pujal parla, un pas estret per terres altes, un pas que en la manera de dir de l’autor: “existeix”. Ens referim a l’Espluga dels Morts, entre Prat Muntaner i la Creueta de Boumort, una mica més abans i dessota del Pas Comptador, si ens ho mirem baixant de per amunt, és a dir, si fem com les ramades que hi passaven en els seus viatges de la plana a la muntanya i retorn a fer hivernada. Ens diu l’Albert, en el seu nou llibre, tot parlant de la paraula espluga: “A la serra de Boumort existeix l’Espluga de les Ordigues, també dita Espluga dels Morts. Aquest pas obria camí cap a l’Urgell a les ramades que baixaven des d’Andorra i del Pirineu i se li donà el malnom perquè un any, pels volts de Sant Martí, una borrufada sorprengué un escamot d’ovelles i provocà que bestiar i pastors s’esbalcessin penya-segat avall, fet que provocà una gran mortalitat.” Aquesta manera de dir, d’escriure tot descrivint, és un dels puntals de les obres de l’Albert Pujal, incorporant sempre que pot i sense renunciar a anar a seguir país i a empaitar coneixedors dels indrets, aquelles relacions humanes que juntament amb l’orografia conformen els llocs i els seus noms.

El Pas Comptador, a tocar de l’Espluga dels Morts, és ben evident que fa referència a l’indret on es comptaven les ovelles, ja que passant una darrere l’altra acarrerades entre dues roques, es podien comptar perfectament. Si hi voleu anar, ho podeu fer a peu des de les altes terres de Taús o atansant-vos-hi més per pista des de la banda de Bóixols, anant a passar el Forat dels Prats i cap amunt, en direcció a Boumort. Allà mateix a coll de Llívia, partió d’aigües del Segre i de la Noguera Pallaresa, quedant-vos la delitosa coma dels Prats a mà dreta trobareu, “existeix”, com diu l’Albert, la cabanera que de sud a nord anirà a trobar la Creueta de Boumort, passant abans per Calama i Plandellet. A coll de Llívia, gireu-vos cap a l’obaga i imagineu els milers de caps de bestiar de llana pujant o baixant, fos tardor o primavera, del Grau de Queralt, un d’aquells altres passos estrets per terres altes, en aquest cas, pas ramader i tot, per sobre i entre Cal Cerdà i Cal Mascarell, de Bóixols, als peus d’aquella formosor arrenglerada de pedra que és i fa la serra de Carreu.

Passos estrets per terres altes és, d’altra banda, el títol –que algun lector segur que ja haurà lligat– del llibre escrit pel cerdà Antoni Cayrol (Sallagosa, 1920-Perpinyà, 2011), escriptor amb el pseudònim Jordi Pere Cerdà. A la novel·la Passos estrets per terres altes hi trobem la vida que feien a Cerdanya als segles XVIII, XIX i part del XX. És, com diu la filòloga Estrella Massip i Graupera, que ha dedicat estudis a l’obra de Jordi Pere Cerdà, “una escriptura del temps”. I tot recordant-lo, fos parlant de la seva amistat amb l’Esteve Albert, fos caminant amb el record per la seva Cerdanya de noms, sempre ens arriba l’escalfor de la brasa de l’Antoni Cayrol. Com definí la seva obra Jordi Julià en el llibre La brasa d’una llengua. Estudis sobre l’obra literària de Jordi Pere Cerdà. Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 2022.

Per acabar, només dir-vos que tant l’Antoni Cayrol com l’Albert Pujal, que retrobarem la setmana entrant, són homes de barret, per si us ve al cap la seva imatge.