La gent gran i les persones discapacitades davant de la justícia

Les legislacions civils dels països del nostre entorn han introduït modificacions legislatives en què s’ha tingut especialment en compte la situació i les necessitats de la gent gran, per eliminar les barreres que els impedeixen participar en els processos judicials en igualtat de condicions, contribuint a la creació d’un servei públic de justícia inclusiu i amigable. Així, a la Llei de procediment civil d’Espanya en va introduir un nou article l’any 2023 que estableix ajustaments per a persones amb discapacitat i gent gran: en els processos en què participin persones amb discapacitat i persones grans que ho sol·licitin o, en tot cas, persones amb una edat de vuitanta anys o més, s’han de fer les adaptacions i els ajustaments que siguin necessaris per garantir-ne la participació en condicions d’igualtat. A aquests efectes, es consideraran persones grans les persones amb una edat de seixanta-cinc anys o més. En el cas de les persones amb discapacitat, aquestes adaptacions i ajustos s’han de fer, tant a petició de qualsevol de les parts o del ministeri fiscal, com d’ofici pel mateix tribunal. En el cas de les persones grans que no arribin a l’edat de vuitanta anys, aquestes adaptacions i ajustaments es realitzaran a petició de la persona interessada. En el cas de les persones amb una edat de vuitanta anys o més, aquestes adaptacions i ajustos s’han de fer, tant a petició de la persona interessada com d’ofici pel mateix tribunal. Les adaptacions es realitzaran en totes les fases i actuacions processals en què resulti necessari, incloent-hi els actes de comunicació, i podran venir referides a la comunicació, la comprensió i la interacció amb l’entorn. Les persones amb discapacitat, així com les persones grans, tenen el dret a entendre i ser enteses en qualsevol actuació que s’hagi de dur a terme.

En el procés penal, la sentència del 13 de març del 2025 del Tribunal Europeu de Drets Humans (causa 56712/21, F.S.M. v. Spain), en el seu fonament 65 estableix que donada la sofisticació dels sistemes jurídics moderns, molts adults d’intel·ligència normal són incapaços de comprendre plenament totes les complexitats i els intercanvis que tenen lloc a la sala del tribunal i, per això, recomana en aquests casos la intervenció i si és necessari, no solament d’un advocat, sinó també d’un intèrpret, un treballador social o inclús d’un amic, perquè siguin capaços de comprendre l’essència general del que es diu al tribunal.

L’adequació de l’ordenament jurídic andorrà a la Convenció internacional sobre els drets de les persones amb discapacitat, feta a Nova York el 13 de desembre del 2006, tractat internacional que, en l’article 12, proclama que les persones amb discapacitat tenen capacitat jurídica en igualtat de condicions amb les altres en tots els aspectes de la vida. Per tant, i d’acord amb el principi accés a la jurisdicció en condicions d’igualtat que proclama la Constitució d’Andorra, podria ser una iniciativa de reforma del Codi de procediment civil, penal i administratiu que podria tindre en compte el legislador per a l’aplicació de mesures semblants.