‘Val de Norra’, una obra fonamental de l’Albert Pujal
El llibre compila informació dels noms d’Andorra des del segle XII
Albert Pujal va néixer a cal Gener d’Arans, a la capçalera de la vall de la Valira del Nord, a la parròquia d’Ordino. El coneixement de la societat i del medi natural en què es vivia a mitjan segle XX, va conformar un erudit, un arquitecte, un polític, un cònsol i un historiador dedicat especialment a les cases pairals de la parròquia d’Ordino dels segles XV, XVI i XVII.
El llibre Val de Norra compila informació dels noms d’Andorra, recollits als arxius i als cartularis notarials des del segle XII, i sobretot del segle XV al segle XVII. En el preàmbul aborda l’onomàstica, el nom dels gentilicis i la toponímia, el nom de llocs i coses. Els nombrosos documents consultats per tot Andorra han permès qualificar, ordenar i transcriure una universitat de persones i la seva relació amb el lloc esmentat.
Els topònims estan presentats per ordre alfabètic
Els topònims estan presentats per ordre alfabètic, comptant que els més freqüents estan repetits moltes vegades. A la primera entrada hi ha l’explicació i origen lingüístic del nom. La part substantiva conté freqüentment la referència precisa de les persones relacionades amb el seu nom i en el seu cas l’àlies de casa. La persistència de cognoms i gentilicis és ben indicativa de l’escassa mobilitat dels matrimonis fora de les valls i la recuperació adoptada pel nom de casa. A la tercera part, dedicada a l’onomàstica, l’autor fa una sentida trajectòria de les persones més singulars del país, amb una aguda descripció de la gent principal.
Un llibre que el temps farà cada dia més i més valuós
Les migracions seculars provenint del nord per la portella de Belamir (port de Siguer) o del sud per la vall del Valira fins al pic Padern (el pare de les muntanyes) han afegit una descripció geogràfica dels àmbits del Sabartés des de l’Occitània fins al Pla d’Urgell. La majoria dels enllaços matrimonials van ser interiors a les valls d’Andorra.
El precedent de toponímia dedicada als noms geogràfics de tot el país, de cinquanta anys enrere, el va propiciar la creació dels mapes a l’escala 1:10.000 preparats per Treballs Públics del MI Consell General. Sota el guiatge de Bonaventura Adellach i la junta de serveis públics, van constituir-se als comuns unes comissions que identificaven i classificaven els noms per situar-los en el seu àmbit concret i amb grafiat específic. Es van recollir i publicar més de quatre mil topònims.
Vint-i-cinc anys després, fotografiant magistralment persones singulars de tot el país, en el llibre Temps d’hereus (2002), Jaume Riba Sabaté va retratar tots els caps de les cases tradicionals. Són més de 500 els personatges que van deixar-hi una petjada perenne.
El llibre Val de Norra està guarnit amb unes fotografies de principi del segle XX en les quals s’endevina que el paisatge no havia canviat gaire des del segle XVII, sense carreteres, amb els pobles tradicionals i els camps deslliurats encara de la urbanització. Entre la nostàlgia d’aquell país senzill de records i tradicions i l’impacte de l’onada edificatòria hi ha ara, de forma progressiva, la transformació exponencial de gairebé tot el país i tota la seva gent.
D’aquella Andorra només queden les escorrialles. Les noves generacions, els milers de nouvinguts, ja viuen en un altre món, un món trepidant aparentment modern, que desconeix la petja ancestral en la memòria col·lectiva.
L’Albert escriu una obra monumental per proclamar als quatre vents el riquíssim tresor de noms, cognoms, topònims i patronímics que han pervingut de les generacions que ens han precedit en aquestes belles valls del Pirineu. Un compendi imprescindible. Un llibre que el temps farà cada dia més i més valuós.