Franciscus

L’alegria de tornar-lo a veure’l a migdia del Diumenge de Pasqua a la llum del sol, després de tants dies prostrat per la malaltia respiratòria, es va convertir en tristesa l’endemà a primera hora del matí. El Papa Francesc moria sense fer soroll, discretament, com ha estat el seu tarannà. Avui dissabte, el seu funeral donarà també mostres de la senzillesa amb la qual ha viscut, tot i ser cap de l’Església catòlica, com a bisbe de Roma, i cap d’Estat del Vaticà. Ho portava a dins, el ser senzill, i en ser elegit Papa el dia 13 de març de 2013, aquesta manera de ser el va continuar acompanyant. Detalls com el voler anar amb cotxes utilitaris, prescindint dels blindatges i grans carrosseries -a desgrat dels serveis de seguretat- el van apropar al poble, als fidels. Físicament i conceptualment. Que fos Papa no el va fer canviar en la manera de moure’s a peu de carrer. És clar que si a Buenos Aires, el metro i el bus, eren el seu habitual mitjà de transport, així com l’anar als indrets més propers caminant, a Roma en va haver de prescindir, però el voler anar amb cotxe utilitari va ser un detall de canvi, de fer una vida allunyada de tota pompa i brillantor. Un d’aquests moments de manifestar una senzillesa natural es produí en rebre un regal en forma de cotxe, que li va fer el rector de Santa Lucia di Pescantina (Verona), mossèn Renzo Zocca. Se li va presentar al Vaticà amb el seu Renault 4L de color blanc, matriculat el 1984, amb número de placa VR-779684 i tres-cents mil quilòmetres a l’espatlla. Al papa Francesc li va fer una gran il·lusió, fent-lo servir més d’un cop per moure’s per dins del Vaticà, amb xofer és clar, perquè ell no tenia permís de conduir, no “manejava un auto”, com diuen a l’Argentina.

Viure a la Casa de Santa Marta va ser una altra mostra del seu estil

Viure a la Casa de Santa Marta, en lloc del Palau Apostòlic, va ser una altra mostra del seu estil, diguem-ne casolà, no cal posar-hi més adjectius. Aquest procedir del Papa Francesc té una base de sensibilitat envers els més desvalguts, dels mancats de recursos, dels més pobres. Ja ho va demostrar quan fou bisbe i més tard arquebisbe de Buenos Aires, al costat de les classes socials més humils i desfavorides i, en ser elegit Papa, ho va deixar ben clar. Aquesta mostra d’humanitat, de bon cor, d’apropament sense distinció a qui més ho necessita, ha fet que el Papa Francesc hagi rebut l’estima i la consideració del poble fidel i d’altres sectors. Hem vist aquestes mostres en forma de rialla, compartida per ell també amb una rialla, i en forma d’abraçada, de salutació espontània, d’alegria, de respecte mutu. I aquest tarannà ha remogut les aigües vaticanes, ha obert finestrons i ha fet més entenedora la funció de l’Església catòlica estesa arreu del món: el servir en les causes justes, el valorar la vida, el respectar el conjunt del planeta; valors tan necessaris en aquesta època de desigualtats i de malmenar els recursos naturals sense mirament. En aquesta causa, el Papa Francesc hi ha dit la seva i qui l’hagi volgut entendre ho haurà pogut copsar. Perquè, també en aquesta època de desinformació i d’intoxicació informativa, el Papa Francesc ha estat diana dels qui enlairen cridòria populista i neguen realitats. Per sort, el missatge cristià del Papa Francesc ha aguantat els improperis i s’ha entès, o almenys hi ha hagut la voluntat d’entendre’l. Perquè entendre una novetat, i el pontificat de Francesc ho ha estat, a vegades suposa haver d’adaptar-se, fer atenció, reflexionar. Una altra cosa és si l’haurem entès del tot. En qualsevol cas, ens ha arribat el seu missatge. S’escau aquí aquella frase de mossèn Josep Maria Ballarín, dita uns quants mesos després de ser Francesc ja Papa: “Pare nostre, per un cop que encertem el Papa, feu que duri i que l’entenguem.”

Francesc té una base de sensibilitat envers els més desvalguts

El Papa Francesc avui serà enterrat a la Basílica de Santa Maria Maggiore de Roma, on la devoció per la Mare de Déu hi té un dels seus principals pilars. Reposarà sota una senzilla làpida de marbre blanc amb el nom en llatí que es va posar quan va ser elegit Papa: Franciscus. Ben segur que la seva tomba serà un indret visitat i de pregària sentida, en record agraït d’un home d’Església que ha passat al capdavant portant la creu com a símbol, sentit i proper, de vida i d’esperança.