La missió professional: ajudar els altres
Vivim en una societat que viu accelerada, marcada per les creixents exigències laborals i la constant pressió del temps. Dedicar-nos a la nostra professió ocupa una part molt significativa del nostre dia a dia. En general, treballem, de mitjana, vuit hores diàries, cinc dies a la setmana, vint dies al mes, 81.396 hores al llarg de la nostra vida, i alguns molt més. Això significa passar una gran part del nostre temps immersos en la feina, intentant conciliar com merament podem la vida personal i professional.
La feina, per a molts de nosaltres, acostuma a ser exigent, estressant, intensa. Ens requereix una gran inversió de temps, atenció i energia, i sovint implica assumir reptes i responsabilitats que tenen una gran afectació en les nostres vides. Davant d’aquest fet, és natural que ens preguntem per què fem el que fem. Quin és el propòsit real de la nostra tasca professional? Quina és la finalitat última de la nostra dedicació? Quin impacte té la nostra feina en els altres? És precisament en aquest punt on emergeix la importància de treballar amb una missió que vagi més enllà del nostre interès individual o de la retribució que rebem com a contraprestació. Que definim una intenció que ens inspiri i ens motivi.
És evident que el salari que es rep del treball realitzat és important
Considero que quan entenem que la nostra missió professional és una eina per ajudar els altres, per millorar la vida dels nostres clients i equip i per contribuir al bé comú, la perspectiva de la feina canvia completament. La nostra tasca diària ja no es redueix a un mer intercanvi de temps per diners, o temps per reconeixement, sinó que esdevé un mitjà per aportar valor real, per generar un impacte positiu, per millorar la vida de les altres persones.
La missió professional d’ajudar els altres no depèn del sector, ni del nivell de responsabilitat, ni de la posició que ocupem dins d’una empresa o organització. És aplicable a qualsevol professió i activitat laboral. El cambrer que serveix un àpat amb un somriure i atenció està oferint molt més que menjar: està cuidant, està nodrint els seus clients. El florista que prepara un ram per a algú que vol agrair o consolar està transmetent emocions, bellesa, calidesa. Està ajudant. L’advocat que escolta el seu client amb empatia i li intenta oferir la millor solució per als seus problemes, no només l’assessora jurídicament, sinó que li millora la vida, li evita conflictes i maldecaps. L’assessor financer que acompanya famílies a planificar la seva estabilitat financera no només gestiona rendibilitats, inversions i estalvis, sinó que fomenta la tranquil·litat i benestar d’una família sencera. Tots, en allò que dediquem la nostra vida professional, estem ajudant els altres.
Tots estem ajudant, encara que no tots ho fem conscientment. No obstant, quan aquesta voluntat d’ajuda es converteix en una intenció clara i conscient, la feina guanya sentit, s’incrementa la nostra motivació, i l’actitud envers la feina canvia. Ens connectem d’una manera més autèntica i elevada amb allò que fem i amb les persones a qui servim. Ens sentim útils, valorats, motivats i, sobretot, realitzats. Aquesta sensació de propòsit ens aporta felicitat, benestar, energia i claredat, i alhora contribueix que els nostres serveis professionals siguin de més qualitat, que aportin més valor a aquells que els reben.
És evident que la retribució econòmica, el salari, la contraprestació que es rep del treball realitzat, és important. També treballem per viure, per sostenir-nos, per cobrir les nostres necessitats i aspiracions. Però quan el sentit de la feina es limita exclusivament a la contraprestació que rebem, correm el risc de caure en la desconnexió, la rutina i la frustració. En canvi, quan afegim el component de la contribució i l’ajuda als altres, quan entenem que la nostra feina ajuda d’alguna manera a millorar la vida dels que ens envolten, tot canvia. La feina esdevé una vocació. Neix una passió dins nostre. La tasca diària es transforma en una oportunitat. I aquesta actitud no només ens beneficia a nosaltres, sinó també a les persones amb qui interactuem, aquells als quals servim.
Aquesta manera d’entendre la professió ens convida a revisar el sentit de la nostra activitat laboral. Ens convida a preguntar-nos: quin valor estic oferint als altres? Estic ajudant, aportant valor? Com puc, des del meu lloc, millorar la vida dels altres, marcar la diferència, encara que sigui petita? Aquestes reflexions, si es responen amb sinceritat i compromís, poden esdevenir una brúixola vital per a la nostra trajectòria.
I encara més: si col·lectivament adoptéssim aquesta visió, si tots féssim de la nostra missió professional una intenció clara i contundent d’ajudar, d’inspirar i aportar valor als altres, no només seríem millors professionals. Seríem millors persones. Més compromeses, més plenes, més empàtiques. I, curiosament, si ens enfoquem a ajudar els altres, els resultats, els reconeixements i les oportunitats venen a nosaltres, sense esforç, amb abundància i freqüència. Perquè el valor real que oferim des de la vocació i la generositat sempre retorna.
Crec fermament que treballar amb un sentit de vocació, amb una missió que sigui més gran que nosaltres mateixos i que ens connecti amb la intenció d’ajudar els altres, és una de les claus per viure una vida professional (i personal) plena. Una vida en què la feina no és només una obligació i un mitjà de vida, sinó una expressió de qui som i del que volem aportar al món. Una part del nostre llegat individual i col·lectiu, de com estem contribuint a fer d’aquest un món millor.