Fa menció la Constitució, de forma nominativa i expressa, de l’amnistia i l’indult

Si qualsevol lector té interès a llegir la Constitució per saber si aquesta menciona expressament les paraules amnistia i indult, li estalviaré la lectura: la norma suprema de l’ordenament jurídic andorrà no conté aquestes dues paraules en cap article. Per això, no m’ha sorprès, de cap manera, llegir un article en un mitjà de comunicació del país que un prestigiós advocat ho hagi dit. Dit això, aquesta afirmació pot enganyar el lector, ja que una lectura estrictament gramatical d’aquesta norma pot comportar a una persona profana o ignorant en dret que pogués arribar a aquesta conclusió, però qualsevol persona amb uns mínims coneixements jurídics sap que el dret de gràcia té dues vies materials per la seva aplicació, a saber, l’indult i l’amnistia, i el dret de gràcia està recollit gramaticalment dintre de l’article 46.1.a) de la Constitució.

El dret de gràcia està recollit gramaticalment a l’article 46.1 a)

No obstant això anterior, que ningú pensi que el que subscriu és contrari a les institucions tant de l’amnistia com de l’indult. Molt al contrari, ja que l’aplicació de l’amnistia pot ser un mitjà adequat i oportú per resoldre un problema greu que hagi trencat la cohesió social o qualsevol altra circumstància. En el que discrepo, amb alguns juristes, és en qui té aquesta prerrogativa de gràcia, i si el Consell General pot aprovar una llei d’amnistia. Per aquest motiu, faré un breu repàs d’aquestes dues institucions jurídiques –amnistia i indult– en l’ordenament jurídic andorrà.

La Constitució va entrar en vigor el dia de la seva publicació (BOPA 24, 4/5/1993) i, abans, els veguers, especialment facultats per S.E. els coprínceps i a proposta de la Comissió de Reforma de la Justícia, van decretar i aprovar el Codi Penal d’11/7/1990 (BOPA 21, 30/7/1990), que, en l’article 28, establia: “La mort, el compliment de la condemna, l’amnistia o l’indult, i la prescripció del delicte extingeixen la responsabilitat criminal”; i l’article 21 del Codi de Procediment Penal de 16/2/1989 (BOPA 3, 27/2/1989) deia que “l’acció penal s’extingeix per l’amnistia, l’indult, la prescripció i la mort de l’inculpat...”.

El primer Codi Penal postconstitucional va ser aprovat el 2005

Val a dir que en aquesta norma preconstitucional la prerrogativa de gràcia l’ostentaven els coprínceps, ja que no estava constituït el Consell General, tal com està configurat constitucionalment. Posteriorment a aquesta norma, la Constitució, en l’article 46.1.a), atribueix als coprínceps l’exercici conjunt del dret de gràcia, però, com abans he dit, parla del gènere –dret de gràcia– que inclou l’amnistia i l’indult. El primer Codi Penal postconstitucional va ser aprovat per la Llei qualificada 9/2005, del 21 de febrer (BOPA 25, 23/3/2005), que deroga el Codi Penal d’11/7/1990, i en l’article 79 diu que l’amnistia extingeix la responsabilitat criminal, i l’indult –art. 87– extingeix la pena en la part indultada. L’article 239 del Codi de Procediment Penal recull: “Salvaguardada la facultat dels coprínceps establerta a l’article 46.1. a) de la Constitució, els coprínceps poden transmetre al Consell Superior de la Justícia les sol·licituds de gràcia que els són adreçades. El Consell Superior de la Justícia les sotmet a l’informe del president del Tribunal de Corts i del fiscal general i, en el termini màxim de trenta dies, les actuacions són elevades als coprínceps; la resolució que recaigui és notificada pel Consell Superior de la Justícia als interessats”; el terme salvaguardar significa garantir la facultat dels coprínceps. Per tant, aquest article, encara que es troba en el Títol desè. De L’indult, després parla de les sol·licituds de “gràcia”, és a dir, del gènere, el dret de gràcia que inclou l’amnistia i l’indult. Per aquest motiu, quan els coprínceps han decidit una disposició de gràcia, ho fan amb la següent formalitat: “Fent ús de la facultat que ens atorga l’article 46.1.a) de la Constitució del Principat d’Andorra, decidim adoptar una disposició de gràcia en els termes següents...”.

Per tot el que s’ha exposat, crec i estic convençut jurídicament, salvat el superior criteri del Consell General, que els coprínceps són els únics que poden decidir una facultat de gràcia materialitzada per la via de l’amnistia, per la qual cosa el Consell General no té competències per legislar sobre aquesta matèria.