Aranzels

Trump va anunciar fa uns dies l’increment més important d’aranzels des del segle XIX, cosa que va sacsejar els mercats financers, temorosos que acabi per provocar una recessió global. El més rellevant, però, són els canvis tectònics que se’n deriven, a diversos nivells. Anem a pams.

Pel que fa als aranzels, abans de res és important recordar que no són res més que un impost –que normalment grava les mercaderies que entren en un país. L’administració americana els justifica com a eina essencial per recuperar els llocs de treball perduts les darreres dècades amb la globalització. Poden servir per recaptar (com tots els impostos), però poca cosa més. Un no mou una fàbrica com qui fa una mudança. Per començar, cal que sigui rendible: el salari mínim dels americans no és pas el de Bangladesh, i les fàbriques que tornin ho faran plenes de robots. Cal replicar relacions amb els proveïdors necessaris –poden arribar a ser milers, en múltiples països. A més, és una decisió a llarg termini, i a Trump li queden quatre anys. En teoria, vaja, sempre que respecti la Constitució: va declarar fa poc que «hi ha solucions» per accedir a un tercer mandat, una prova del tarannà del personatge. Mentre que els beneficis, si n’hi hagués cap, trigarien anys a veure’s, els inconvenients són immediats. El més evident en forma d’un increment de preus generalitzat (no només pujaran els preus dels béns «estrangers», sinó que molts dels béns fabricats als EUA importen components). Milions d’americans hauran de pagar les neveres (i moltes altres coses) molt més cares perquè uns quants, pocs, puguin treballar fent-les.

La temptació dels altres països pot ser contraatacar amb aranzels sobre les importacions americanes, i això empitjoraria encara més les coses. Un altre cop, un aranzel encareix les coses per als ciutadans del país que els imposa. És com estar en un duel del far west amb pistoles espatllades. Si prems el gallet, et dispares un tret al peu. Tant li fa que l’altre t’estigui apuntant abans de disparar. No fa més intel·ligent que tu també ho facis, la cosa acaba amb tots dos a l’hospital.

Pot ser que els aranzels siguin només una tècnica per intimidar el contrari, també, i fer que cedeixin a les pretensions de Trump. De fet, en diplomàcia existeix la teoria de l’home boig (en angles sona millor, madman theory): asseure’s a negociar amb algú que creus que pot fer coses irracionals (perquè el perjudiquen a ell mateix, per exemple) no deu ser pas fàcil, i la tendència a fer-li concessions és més elevada. A Trump li encaixa com un guant. Però no creiem que sigui (només) una tècnica per negociar: bona part dels aranzels anunciats es quedaran. Per convicció ideològica, per més equivocada que sigui, però també perquè és una peça essencial en l’estratègia per reduir el dèficit i/o abaixar impostos, unes altres promeses electorals que estan per venir.

Els mercats cauen espantats perquè tot plegat pot acabar en recessió. No hauria de ser dramàtic. El punt de partida era molt bo –sense desequilibris previs importants al sector privat, l’atur a mínims i un creixement per sobre del normal. L’avió volava prou alt com per suportar sacsejades sense que acabi estavellat, vaja. El pitjor és la incertesa actual. Com més s’allargui, més gran serà la paràlisi dels empresaris, que mentrestant no invertiran (ni contractaran).

Així doncs, hi pot haver recessió, però hauria de ser relativament suau, i centrada als EUA. I quedaran aranzels, negociats a la baixa –amb el temps necessari, tothom s’hi adaptarà, tampoc hauria de ser més problema. El que és realment rellevant és que Trump està dinamitant l’ordre actual, enemistant fins i tot aliats històrics. Estem en un moment històric en què moltes coses canviaran, i en què la Xina pot sortir guanyant, ocupant una part del buit que estan deixant els americans. El problema és que el sistema financer actual està muntat amb el dòlar com a epicentre. Totes les carteres del planeta estan farcides d’actius americans, i si inversors decideixen rebalancejar carteres massa de pressa, les conseqüències podrien ser molt importants. Caldrà estar alerta.