‘Cas BPA’: el desenfocament

1. Com és ben sabut, durant els darrers set mesos hem preconitzat i defensat una solució legislativa per al cas BPA. Una solució de pacificació i de reconciliació que posés fi a la fractura que aquest cas ha significat per a Andorra i a tots els problemes de diferent tipus que, com s’ha vist, ha comportat i comportarà en el futur en l’àmbit nacional i internacional si no s’hi troba una solució adient.

Recordem que la solució, per a nosaltres, consistiria en una llei d’amnistia partint de l’interès general i amb un perímetre ben delimitat que exclogués els clients que haguessin pogut blanquejar i que comprengués: (i) d’una banda, l’extinció i oblit dels procediments seguits –equivocadament al nostre entendre– contra empleats, directius i membres del consell d’administració del banc; (ii) d’altra banda, l’extinció i oblit dels procediments que la família Cierco ha iniciat contra institucions, entitats i persones responsables dels òrgans de gestió de la resolució de l’entitat bancària i que han estat objecte de querelles criminals admeses a tràmit (una recent pendent d’admissió) per part de la família Cierco o respecte de les quals se’n demana una elevada responsabilitat civil (Govern, AREB, Vall Banc, AFA, E&Y, i JC Flowers).

2. Durant aquests set mesos hem fet el màxim esforç per compartir el plantejament d’aquesta possible solució legislativa pel cas BPA amb els poders públics del nostre petit estat, fent també partícip l’opinió pública del país, com recomana la Comissió de Venècia. Tasca que no ha estat un camí de roses, sinó més aviat d’espines, però que hem abordat des del convenciment, el respecte i fent l’esforç per aplicar al cas el rigor jurídic que mereix el seu tractament i la serena reflexió política que requereix el tema i sempre en termes d’interès general, reconciliació social i pacificació.

La nostra solució és una llei d’amnistia partint de l’interès general

Ara, aquesta àrdua labor i treball per generar un clima de reconciliació social i la possible solució legislativa que propugnem amb convenciment, sembla que es veuen desdibuixats i totalment desenfocats pels e-mails i notes informatives publicats per RAC1 el 7 d’abril com a procedents del servei d’intel·ligència de l’estat espanyol (CNI), que depèn del ministeri de Defensa, que té la delicada i compromesa funció de proporcionar informació, estudis i anàlisis al govern i al seu president que permetin prevenir i evitar perills, amenaces o agressions contra la independència i la integritat d’Espanya. Degut a la sensibilitat del seu treball, tota l’estructura interna del CNI i la documentació que s’hi genera és informació classificada. No es tracta pas d’un organisme banal o que es pugui menystenir.

És ben clar que no hi ha una veritat absoluta en el ‘cas BPA’

3. Els referits e-mails van ser contundentment contradits i desmentits en defensa d’Andorra i del seu bon nom i de l’anterior i difunt cap de Govern, Antoni Martí, dels membres del seu Govern i del seu gabinet l’any 2015 per l’actual cap de Govern, Xavier Espot, en seu parlamentària el 15 d’abril.

I és que sempre que s’aborda el cas BPA sorgeix automàticament una mena d’apassionament i una divisió (de reaccions i d’opinions) i una crispació (política)... només cal visualitzar l’esmentada sessió del Consell General del 15 d’abril... I així sempre, amb més i més tensions que ennuvolen i enfosqueixen el debat serè i sense presses de l’afer i que com sabem són recurrents al cap dels anys i que ben segur persistiran i persistiran fins que no s’hi trobi una solució; una solució que ateses les circumstàncies que concorren en el cas com hem dit –i repetim– per a nosaltres ha de ser política perquè els tribunals no la poden abastar i encaixa en el nostre sistema constitucional i en un estat de dret, com certifica la Comissió de Venècia en el dictamen CDL-Ad(2024) 003 adoptat a la 138a sessió plenària del 15-16 de març del 2024.

En el nostre marc d’actuació, no ens correspon opinar d’uns e-mails i documents publicats per un grup informatiu professional de llarga trajectòria i de reconegut prestigi com La Vanguardia (jo en soc subscriptor en paper de tota la vida) i encara menys sobre les contundents afirmacions del nostre cap de Govern en seu parlamentària.

4. Sí que opinarem, però, com ho hem fet verbalment a l’exposició que com a advocats hem fet a tots els grups parlamentaris del Consell General i al conseller general no adscrit, del nostre convenciment que l’anomenada policia patriòtica i algun(s) polítics de l’estat espanyol (nosaltres no hem parlat ni parlem d’Andorra, el nostre país, que considerem una altra víctima) van tenir una influència decisiva en l’emissió per part de la FinCEN de l’agressiva Notice del 10 de març del 2015.

A aquestes alçades pensem que d’això no en dubta ningú i la derivada d’Andorra (potser un dels eixos principals) forma part de la Comisión de Investigación del Congreso de los Diputados de l’estat espanyol sobre la denominada Operación Cataluña y las actuaciones del Ministerio del Interior durante los gobiernos del Partido Popular en relación con las presuntas irregularidades que vinculan a altos cargos y mandos policiales con la existencia de una trama parapolicial. Veurem –en el seu dia– les seves conclusions.

5. Parlant d’ingerència estrangera, destaquem la intervenció de la nostra consellera general Meritxell Alcobé Font a la sessió plenària de l’Assemblea Parlamentària del Consell d’Europa (APCE) que es va celebrar a Estrasburg la setmana del 7 d’abril corrent en el marc del 30è aniversari de l’adhesió d’Andorra a l’organisme internacional, quan en referir-se a la problemàtica de les ingerències estrangeres en els estats europeus va establir: “L’ingérence étrangère est-elle une menace pour la sécurité démocra-tique en Europe? La réponse est oui, dans tous les cas et particulièrement dans le contexte actuel ou les ingérences sont véhiculés par les outils numériques et en particulier les réseaux sociaux. Effectivement aucun País n’est à l’abri de la désinformation et de l’ingérence étrangère qui vise à déstabiliser la démocratie et la cohésion sociale. L’ingérence étrangère peut prendre différentes formes et poursuivre différents objectifs comme la capture des élites d’autre Pays... L’Andorre est un petit Pays mais nous sommes très fiers d’être à l’avant-garde du combat en faveur de la démocratie; nous ne pouvons pas renoncer à nos valeurs et nous devons nous battre pour elles; vous pouvez compter sur nous…”

I a continuació, el cap de Govern, Xavier Espot Zamora, en el discurs pronunciat davant d’aquell mateix fòrum, indicà: “Je sais que vous venez de mener un intéressant débat sur l’ingérence étrangère considéré comme une menace pour la sécurité démocratique en Europe… Il s’agit-là d’une question cruciale abordé par les Chefs d’Etat et de Gouvernement du continent en juillet dernier au Royaume Uni dans le cadre d’une réunion de la Communauté politique européenne… J’ai eu l’occasion d’y rappeler qu’aucun Pays n’est protégé contre cette menace qui peut ébranler l’un des piliers de nos démocraties: la liberté d’expression…

… Nous saluons de ce fait la prochaine ouverture a la signature de la Convention sur la protection des avocats que cette auguste Assemblée a approuvé lors de sa dernière session; la sécurité des journalistes et des défenseurs des droits de l’homme de plus en plus menacé est essentiale pour assurer notre pluralité démocratique. Nous soutenons ainsi la mission et le travail du Commissaire aux droits de l’homme du Conseil de l’Europe qui vous a présenté hier son rapport annuel…”

6. És ben clar que no hi ha una veritat absoluta en el cas BPA, les seves variants, derivades i interrogants són múltiples i la seva ombra és allargada.

Però també és clar que tal com diu el director de La Vanguardia, el senyor Jordi Juan, a l’article d’opinió publicat al mitjà de la seva direcció el 16 d’abril, “potser el millor seria que tots miréssim cap al futur i no cap enrere”; de fet, però, és tot el seu article d’opinió (curt i concís) que és summament interessant llegir també per Andorra.

Nosaltres també pensem que convé ara a tohom mirar al futur i resoldre d’una vegada per totes aquestes tensions, sense estar a la mercè dels tempestuosos vents i interessos que ens envolten i emboliquen i que no porten res de bo al nostre país que no sigui més divisió i més crispació, derivada de les llums i ombres que envolten el que s’ha vingut a anomenar cas BPA, un exemple d’excés i de desmesura. I així ho continuarem defensant amb tot el nostre convenciment.