Epictet

Epictet: de com un esclau va arribar a ser un filòsof influent en la Roma imperial. Nascut a Hieràpolis entre el 50 i el 55 dC i mort a Nicòpolis de l’Epir el 135 dC, el seu nom prové de Frígia Epictet, és a dir, Frígia Annexionada. Un dels seus amos, probablement el darrer, fou Epafrodit, secretari personal i favorit de Neró, que va permetre-li rebre lliçons del filòsof estoic Gai Musoni Rufus, fet que el va marcar per sempre més. Decretada l’expulsió dels filòsofs de Roma per Domicià l’any 94 dC, Epictet es traslladà a Nicòpolis, Ciutat de la Victòria, fundada per August després de la transcendental batalla d’Àccium l’any 34 dC. Allà va establir la seva Escola, a la qual assistien molts dels patricis militars i civils romans en ruta a l’Orient. Un dels seus deixebles, Flavi Adrià, va editar els seus discursos, ja que ell no va deixar res d’escrit. Epictet va beure i alhora enriquir el doll provinent dels seus mestres, els grans filòsofs estoics Sòcrates, Zenó, Diògenes i Cleant. Potser la seva aportació més significativa va ser elevar l’estoïcisme a disciplina moral. De Manual de vida n’extraiem:

–“La riquesa consisteix no a tenir grans possessions, sinó a tenir pocs desitjos.”

–“Ets tu qui et coneixes a tu mateix i saps per quant et vens: cadascú es ven a un preu.”

–“En això consisteix la principal tasca de la vida. Digues: ‘L’exterior no depèn de mi, el lliure albir depèn de mi. On cercaré el bé i el mal? En l’interior, en les meves coses.’ Però no qualifiquis mai les coses alienes de ‘bé’ ni de ‘mal’, ni de ‘profit’ ni de ‘perjudici’, ni de cap altre nom d’aquest estil.”

–“En això no hem de fer cas de la plebs, que diu que ‘només als lliures se’ls ha de permetre la instrucció’, sinó més aviat als filòsofs, que diuen que ‘només els instruïts són lliures.”

–“Recorda que ets actor d’un drama, amb el paper que vulgui el director: si en vol un de curt, curt; si en vol un de llarg, llarg; si vol que representis un pobre, fes-ho amb noblesa; com un coix, un governant, un particular. Aquest és el teu paper: representar el paper que t’han donat; però triar-lo és cosa d’un altre.”

–“No són la mort o les fatigues el temible, sinó témer les fatigues o la mort.”

–“Només hi ha una manera d’assolir la felicitat i és deixar de preocupar-se per coses que són més enllà del nostre poder o de la nostra voluntat”.

–“Els homes es veuen pertorbats no per les coses, sinó per l’opinió sobre les coses.”

–“No busqueu mai en un lloc la vostra actuació i en un altre el vostre progrés.”

–“Tots els afers tenen dues nanses: per una són manejables, per l’altra, no.”

–“No pretenguis que els successos succeeixin com vols, sinó que vulguis els successos com succeeixen i viuràs serè.”

–“Recorda, doncs, davant de qualsevol cosa que t’impulsi a la tristesa, d’usar aquest precepte: ‘No és que això sigui un infortuni, sinó que suportar-ho noblement és una sort.”

–“Si és cert el que diuen els filòsofs sobre el parentiu entre la divinitat i els homes, quina altra cosa els resta als homes, sinó el que deia Sòcrates: a qui pregunta: ‘D’on ets?’, no respondre-li mai ‘atenenc’ o ‘corinti’, sinó ‘ciutadà del món.”

Glòria a Epictet i a qui li va donar la llibertat.