Andorra i un espai funcional amb l’entorn

Als conceptes ja exposats de la frontera, la globalització i la cooperació és obligat, si continuem dins dels raonaments exposats en tractar-los, plantejar el de la generació d’un espai funcional al seu entorn. O dit altrament l’articulació d’un territori o espai funcional que per la via de la complementarietat posi en comú recursos, infraestructures i projecte de desenvolupament compartit conjuntament en diferents temes i escales.

Entre l’abandonament dels territoris des de baix per manca de massa crítica o bé des de dalt pels efectes de la globalització, només hi ha una via possible per poder ser sostenibles i assolir l’equilibri territorial i l’ordenació urbanística. Sumar amb els circumveïns (augmentar l’escala) i generar un nou espai funcional més gran que encaixi en les noves dinàmiques positives aportades per la globalització, però també que pugui resistir els seus impactes negatius.

I això per fer front, d’un costat, a la realitat o característiques pròpies de ser territoris marginals i d’alta muntanya, el desenvolupament dels quals sempre s’ha sostingut en una cooperació entre veïns, gestionada des de la complementarietat i, de l’altre, a la globalització davant la qual cal augmentar territori i apujar una escala de més en qualsevol intervenció si es vol assolir l’equilibri i la sostenibilitat. Semblantment, al que fa temps ja es produeix a l’espai alpí.

La creació i desenvolupament d’un espai funcional Andorra-Pirineus (EFAP), o subàrea, dins l’àrea funcional de la muntanya est, una de les cinc àrees funcionals establertes pels Poctefa de la Unió Europea per als anys 2021-2027, pot ser un nou marc de cooperació en la complementarietat institucionalitzada en la forma d’una Agrupació Europea de Cooperació Territorial (AECT), figura ja establerta i reconeguda per la Unió Europea per a la cooperació entre estats de la Unió Europea o entre aquests i altres estats tercers.

Per què aquest organisme de cooperació transfronterera hauria d’emmarcar-se i justificar-se dins de l’acord d’associació entre Andorra i la Unió Europea?

Per diverses raons.

La primera, de donar-li el valor jurídic més alt possible, ja que els Poctefa poden canviar fàcilment i les  AECT tenen data de caducitat.

La segona, de no perdre més temps per iniciar la transformació del model econòmic existent i bastir les bases d’una nova constitució econòmica per a Andorra i per a la zona, aprofitant la potència del motor andorrà actual.

La tercera, de no perdre més diners pel retard en la posada en marxa de projectes de col·laboració amb la Unió Europea. Als 20 anys perduts amb l’acord de cooperació no desenvolupat li calen ara afegir els anys que puguem tardar a tenir un acord d’associació signat per les parts. Als milions d’euros perduts en aquests 20 anys passats provinents de la Unió Europea per deixats de poder invertir en aquesta zona per a projectes transfronterers ens cal afegir els milions d’euros pagats i que pagarà Andorra en els pròxims anys en infraestructures viàries, de protecció de riscos naturals o elèctriques, entre altres, a França o Espanya.

La quarta, perquè ara és el millor moment de cara a la Unió Europea de demostrar que com a microestat volem participar, via un acord d’associació, en el model de societat que planteja el  projecte europeu davant la globalització, fent-nos corresponsables del desenvolupament equilibrat i sostenible de l’entorn pirinenc.

Mentre no es trobi l’acord d’associació aprovat per les parts seria bo que es tiressin endavant tres accions.

Des de l’entorn seria bo que es posés en marxa una AECT, a partir d’almenys una institució d’Espanya i una altra de França, que convidarien Andorra a participar-hi, podent ser aquestes institucions de qualsevol àmbit, però estaria bé que d’entrada ja fossin les més escaients per iniciar el projecte i després poder-lo ampliar.

Des d’Andorra caldria iniciar el desenvolupament estratègic de l’acord de cooperació, vigent, en aquells aspectes que es puguin avançar i siguin compatibles amb l’acord d’associació en procés d’aprovació i que pot tardar uns anys, i que vagin en la direcció d’establir un espai funcional d’Andorra amb el seu entorn pirinenc.

I també des d’Andorra seria bo que es creés una fundació pro espai funcional Andorra-Pirineus que hauria de servir per avançar, amb caràcter temporal, en tots els temes implicats mentre no es posi en funcionament l’AECT o pròpiament l’espai funcional.

Els temes a plantejar i mirar d’aprofundir per part de la fundació podrien ser: constitució i socis, justificació dels territoris formant part de l’EFAP en les diferents fases; definició dels àmbits de possible acció; constitució i governança de l’EFAP; elaboració d’estudis actuals de coneixement de la realitat dels territoris inclosos a l’EFAP; màsters i formacions universitàries per a l’acompanyament i gestió de l’EFAP; informació i estudis en el marc de la Comunitat de Treball dels Pirineus; informació i estudis en el marc de les regions de Catalunya, Occitània i Andorra; informació i estudis en el marc dels estats de França, Espanya i Andorra; convocatòria d’ajuts a projectes de col·laboració transfronterera centrats en l’EFAP; proposta d’avantprojectes d’interès per a l’EFAP; relació de les infraestructures estratègiques dins de l’EFAP en cada àmbit possible d’acció; estudis d’impacte en els sectors pel desenvolupament de l’EFAP; promoció dels mitjans de comunicació dins de l’EFAP; publicació d’estudis sobre l’EFAP; elaboració d’un llibre blanc de l’EFAP; promoció de l’EFAP…