Obrir Andorra a Europa a través de les entitats
La capacitat de transformació social sovint neix del voluntariat, de l’associacionisme i de la implicació directa de persones altruistes que deixen el seu temps i esforç a impulsar noves idees. Però per molt potents que siguin les idees, els projectes no caminen sense recursos. Els diners són el combustible de qualsevol iniciativa, amb o sense ànim de lucre. No podem esperar que l’acció voluntària solucioni tots els problemes que no es poden abordar des del sector públic, ni que el sector privat sigui capaç d’encaixar les solucions que necessitem dins d’un model de negoci viable. I aquí és on entra en joc el finançament de projectes i entitats. En particular, el finançament extern, i molt especialment l’europeu, encara que Andorra –i les seves entitats– no hi pugui accedir com fan els estats membres.
Malgrat les limitacions jurídiques i no tenir els convenis apropiats per acollir-nos als programes europeus, algunes finestres continuen obertes. Aquest any, des del Fòrum Nacional de la Joventut d’Andorra hem impulsat una activitat amb el suport de l’European Youth Foundation (EYF) del Consell d’Europa. Aquesta línia de finançament no tan sols ens permet desenvolupar una acció concreta sobre drets laborals i justícia social, sinó que ens posiciona com a interlocutors vàlids a escala continental sobre les problemàtiques que afecten la joventut. Ens exigeix treballar amb els mateixos estàndards que qualsevol entitat de París, Brussel·les o Berlín: planificació estratègica, validació acadèmica, comunicació, pressupost justificat línia per línia i proves de despesa auditables. En definitiva, transparència i qualitat.
Ara bé, el més valuós d’aquest finançament no és la quantitat. El que més valorem és la legitimitat que ens aporta. Finançar projectes a través de fons europeus trenca amb la lògica de dependència institucional. Ens permet demostrar que les entitats andorranes poden pensar, actuar i executar de manera autònoma, sense haver de demanar permís a les autoritats. És una manera clara de mostrar que tenim capacitat, visió i impacte més enllà de les nostres fronteres.
Aquesta autonomia és especialment important en un país on, massa sovint, l’única font de finançament real és l’administració pública. No es tracta de rebutjar el suport públic nacional –que és fonamental i ha de continuar existint–, sinó de diversificar les fonts, professionalitzar la gestió i establir estàndards compartits amb la resta d’Europa. Perquè això també és sobirania: que les nostres entitats puguin fer la seva feina amb llibertat, sense pressió política ni traves administratives.
Naturalment, accedir a fons com els de l’EYF no és fàcil. Implica coneixement, temps, una càrrega administrativa considerable i, sovint, un grau d’autoexigència que no sempre tenim incorporat. Però el retorn és immens. No tan sols en euros, sinó en reputació, en xarxes de col·laboració, en reconeixement i en impacte social.
Aquest camí, però, no l’hem de fer sols. Si volem que altres entitats andorranes accedeixin a fons internacionals, les institucions han de jugar un paper actiu: oferint suport tècnic, traduint convocatòries, acompanyant processos i, si cal, cofinançant projectes. També cal una aposta clara per la professionalització del sector social, perquè les entitats puguin impulsar, amb garanties, projectes subvencionables. La recerca de finançament i la professionalització de les entitats són processos habituals i normalitzats a Europa, fins i tot per entitats locals i petites. Sovint el finançament europeu és la salvaguarda de la seva autonomia respecte als poders públics.
Andorra té una oportunitat de marcar la diferència, no tan sols a través de la diplomàcia o els discursos polítics, sinó enfortint el seu teixit associatiu. Obrir-nos a Europa des de la societat civil és apostar per un país més fort, més lliure i més connectat amb els valors democràtics i socials que ens defineixen. No cal esperar a un acord d’associació per actuar com un país europeu. Només cal voluntat, rigor i treball en equip.