Escoltar i dialogar

Diu Francesc Torralba, al llibre L’art de saber escoltar, que “escoltar és una part indissociable del diàleg” i que “cal escoltar les raons de l’altre, fins i tot quan aquestes raons violenten les nostres certeses i conviccions”. Una idea que massa vegades s’oblida, estant en política. Estem acostumats al fet que, en la majoria dels actes, els i les polítiques parlen, exposen la seva visió i els seus arguments i, només al final, el públic té l’opció d’intervenir, en un habitual torn obert de precs i preguntes. Poques vegades passa al revés. I això és precisament el que va fer Concòrdia el 2 d’abril passat, a la reunió de poble a la Massana que va anomenar Escó itinerant.

Es tractava de transformar una reunió de poble convencional i donar veu a les ciutadanes i els ciutadans, amb l’objectiu que qualsevol persona pogués expressar-se públicament. És a dir, intentar trencar amb el missatge unidireccional i convertir-lo en bidireccional. L’acte va comptar amb una cinquantena d’assistents, que van acudir a la cita amb l’expectativa de veure com es desenvoluparia. I què es van trobar? Doncs la gravació d’un pòdcast en què el públic va ser el principal protagonista, durant l’hora llarga que va durar.

En una taula on hi havia asseguts els presidents del grup parlamentari, Cerni Escalé i Núria Segués, l’essència de l’acte girava al voltant d’una cadira buida, l’anomenat escó itinerant, que venia a simbolitzar el 29è conseller o consellera general. Qualsevol persona del públic podia pujar a l’escenari i compartir una proposta, un neguit o traslladar-los una pregunta, per iniciar tot seguit una breu reflexió conjunta. Prop d’una desena es van atrevir a fer-ho. I, evidentment, la gran majoria de temes que es van tractar eren d’actualitat, dels quals es parla dia rere dia, com ara el preu de l’habitatge, que és el principal maldecap de bona part de la ciutadania. També es va parlar del creixement urbanístic i poblacional, sent la Massana, precisament, una de les parròquies on té més impacte. Tots recordem els problemes de subministrament d’aigua que vam patir l’estiu del 2023 a causa de la sequera, i que van obligar el comú a establir diverses mesures d’estalvi, com ara tancar fonts i prohibir regar amb aigua provinent de la xarxa potable. O les cues que col·lapsen cada dia les entrades i sortides de la parròquia en hores punta. La inversió estrangera i la pèrdua d’identitat van ser altres temes als quals es van referir els ciutadans i les ciutadanes que van voler participar en l’acte en primera persona.

És un gest senzill, el de convidar la ciutadania a conversar, i va permetre als que van voler ser-ne partícips exposar la seva visió personal. El format pòdcast, més proper i informal, va permetre trencar barreres i animar la gent a participar. Una conversa enriquidora, especialment per als representants del grup parlamentari, que van poder captar opinions i, alhora, donar resposta i contextualitzar les diverses qüestions que els plantejaven. No es tractava de fer grans discursos, sinó d’escoltar i mantenir petites converses. I l’objectiu, d’entrada, es va aconseguir. Ara, vist que la idea ha funcionat, es tracta de veure quina continuïtat se li pot donar, amb l’objectiu que pugui fer parada a altres parròquies.

Escoltar la ciutadania és una de les claus, en política, per no dir la principal. I aquesta mateixa dinàmica és la que hem iniciat els consellers comunals d’Amb Seny a la Massana, Guillem Forné i jo mateixa, amb l’espai de trobada periòdic a la sala de l’Indret (a sota de l’Esplai). Els tres primers dimecres de cada mes, de 19 a 21 hores, hi som per compartir el nostre espai de treball amb la ciutadania. Per allò que deia fa un moment: escoltar i conversar sobre aquells aspectes de la parròquia que formin part de les vostres inquietuds, amb la voluntat d’intentar donar-hi resposta. Pensem que és un espai que els massanencs i les massanenques necessitaven.

La política no ha de ser llunyana o inaccessible, sinó viva, oberta i, sobretot, humana. I aquests són dos exemples de fer política, des de la proximitat i des de la voluntat de construir plegats un futur millor per a la nostra parròquia i per al nostre país. Perquè per damunt de tot de la política hi ha d’haver el fet de saber escoltar la ciutadania.