Imprescindible

Temps era temps, llegíem i escoltàvem lamentacions per la manca d’un tractat complet sobre la història del país. Hi havia l’agrupament de documents, al cartulari o cartularis del pare Baraut, agrupats per segles, o els diplomataris d’èpoques posteriors i alguna aproximació narrativa, de Joan Peruga, amb tot el mèrit del pioner.

Fa dies, però, que tenim un text complet dels esdeveniments polítics i judicials, de “l’evolució del país i el (seu) desenvolupament institucional”, com diu el subtítol. És la tesi amb la qual va culminar el doctorat en Dret –i li podia haver donat igualment el màxim títol en Història– el també notari Isidre Bartumeu.

Els ciutadans hauríem de prendre com a obligació la lectura d’aquesta obra

Amb la seva experiència viscuda com a secretari de la Sindicatura en el procés constituent, podrà haver tingut –i no va tenir, o poc el coneixem– la temptació de seguir el camí fàcil, el de l’experiència personal, sense més documentació aliena –tan abundantment abocada–, o potser limitada a les opinions dels membres del Consell Constituent, les actes de les sessions, i dels Coprínceps de l’època.

Doncs no, el considerable volum que ens ofereix el contingut de l’estudi, de l’obra, primorosament editada per Reig Fundació, i accessible gratuïtament al núvol d’internet –com s’anuncia a la portada del volum imprès– hi ha una mica més de cinc-centes pàgines atapeïdes, sense palla ni subjectivitat visible. És una exposició continuada de fets i conceptes, de passes resseguint el passat fins a arribar a la dotació de l’actual sistema polític i jurídic per part del Consell, amb el suport unànime, tot d’una única resistència fins a última hora, i sancionat amb suport força majoritari en el referèndum del 14 de març del 1993.

La data se celebra cada any com a Diada nacional, segona establerta en els calendaris, que la primera fou, en concordança amb la tradició religiosa, la de Meritxell, una –distintiva i pròpia– de les advocacions de la marededeu de setembre.

L’enorme treball d’aquest doctor a qui –temps era temps– la gent gran del país coneixia com a “Isidret” no és fruit d’un dia, sinó d’anys. I les més de cinc-centes pàgines no es poden llegir amb lleugeresa, com una novel·la negra o d’aventures, requereixen màxima atenció a cada paràgraf; una degustació i digestió lentes, que permetin assaborir-la a fons.

Fa dies que tenim un text complet dels esdeveniments polítics i judicials

Com a tota tesi important i ben desenvolupada, el conjunt és a la vegada un excel·lent tractat, global, en aquest cas de la història del Coprincipat i de la ciutadania, des de temps antics, dels orígens, fins a la realitat política i jurídica d’avui mateix. Amb la mestria d’un doctor, amb el treball merescudament qualificat en l’àmbit acadèmic amb la nota màxima: excel·lent cum laude.

Els ciutadans, especialment els nacionals de ple dret, haurien –haurem– de prendre com a obligació la lectura d’aquesta gran obra. Sense cap pressa, que ni cal ni probablement ho permet el text mateix. Però sí que podria aplicar-se aquí la fórmula de rebuda del jurament de càrrecs públics: “Si així ho feu [la lectura completa] bon andorrà/ana sereu.”