Selectes fesomies urgellenques

Acaba de sortir d’impremta La Seu desapareguda, obra de Climent Miró i Tuset, emmarcada en la col·lecció Catalunya desapareguda, d’Editorial Efadós. Ja fa onze anys, el Climent Miró enllestia per a la mateixa editorial un altre llibre dedicat a la Seu d’Urgell, L’Abans de la Seu d’Urgell. Recull gràfic 1879-1974, un voluminós volum de 856 pàgines i 1.000 fotografies, lliurat en fascicles i estructurat en set capítols: urbanisme; festes i tradicions; transports i serveis; institucions i culte; l’ensenyament; cultura i lleure i, el darrer, dedicat als oficis, l’agricultura i la indústria. Aquell recull va suposar tenir a l’abast, guardar-la a casa, una històrica en imatges i, ep, també en lletra i explicacions de les fotografies, guanyant la societat urgellenca un element de coneixement, de preservació del seu passat, de cohesió social i de convivència. L’autor hi va dedicar moltes hores, tant a fer la tria de les imatges, fos a l’Arxiu Comarcal, on guarden els fons fotogràfics històrics, com anant a veure famílies a la recerca de materials inèdits o singulars. Donem fe de la dedicació i entrega del Climent Miró i del seu desvetllament per tal de fer els lligams entre les persones, els edificis o els indrets o esdeveniments fotografiats i el perquè del clic del fotògraf, la relació amb el moment que narra la fotografia, el context, la vivència pròpia dels protagonistes. Una feina, la d’investigar, que requereix una paciència innata i també unes bones qualitats d’observador i de comunicació, tractant-se com es tracta d’establir diàleg amb persones i endinsar-se en el seu espai privat, cosa que obliga a tenir un tracte respectuós i de sinceritat. El resultat del seu periple indagador fou molt bo i és un llibre indispensable per saber de la Seu d’Urgell durant cents anys, entre 1879 i 1974, un període de canvis econòmics, socials, demogràfics i urbanístics que posaren la base per la conformació de la Seu actual.

El nou llibre de fotografies confeccionat per l’historiador Climent Miró, doctor en Cultures Medievals per la Universitat de Barcelona l’any 2023, també ens portarà per moments retratats de la Seu d’Urgell i de Castellciutat, vila que fou municipi, annexionat al de la Seu d’Urgell l’any 1971 i que mereix per a l’autor una estima i sentit afecte, sigui per la coneixença de famílies de Ciutat, sigui pel seu paper en la història del bisbat i el comtat d’Urgell. De fet, l’estima i afecte del Climent Miró cap a la Seu i Castellciutat, la té per molts altres pobles de l’Urgellet, del Baridà, de Cerdanya, d’Andorra, del Pallars, degut als amplis coneixements humans, de les persones que hi habiten, de les relacions familiars, dels teixits econòmics i socials, camp en el qual l’amic Miró excel·leix a l’hora de relacionar fets, persones i llocs. Aquests coneixements, que no s’aprenen en un dia, sinó amb molts anys de converses, de trescar per les valls, de furgar també en paper i genealogies, el fan ser idoni per difondre aspectes de la vida passada, de la fesomia que un dia fou viva realitat. Per això, vist l’èxit i la bona acollida del llibre dedicat a la Seu d’abans, la mateixa Editorial Efadós li va encarregar l’any passat La Seu d’Urgell desapareguda, en un format més petit, de 171 fotografies aplegades en 184 pàgines. Un selecte aplec de fesomies urgellenques brodades amb els detallats comentaris i apreciacions d’allò que surt i ens diu la imatge. Per mostra, manllevo el següent text referit al camp d’aviació de Benavarre, en terme de Castellciutat, entre la Valira i Bellestar: “A l’esquerra (de la imatge), l’alcalde de Barcelona, Jaume Aiguadé Miró, que el 1932 va arribar amb l’avió comercial de Manuel Colomer al camp de Benavarre. Aquest aeròdrom fou iniciativa de l’emprenedor mallorquí Jaume Nadal, que va obtenir del Consell General d’Andorra el permís per a l’explotació del correu aeri andorrà, i del Govern de Madrid, l’autorització per construir el camp d’aviació a la partida de Benavarre, a Castellciutat. El dia de la prova oficial de l’aeroport, el 22 de desembre del 1931, molts joves de la Seu i de Ciutat pujaren fins a Benavarre per viure aquest esdeveniment.” I també un altre text, aquest sobre un d’aquells indrets que, un moment o altre, han quedat gravats en la nostra memòria, la més personal. Aquest parla de la Churreria Urgelense, de tan bon gust en el record: “La família Mateu-Jofre regentava la xurreria que se situava al bell mig del Passeig, just davant del Consell Comarcal. Dins de l’establiment hi ha Montse i Joan Mateu Jofre amb el seu pare, Joan Mateu Guàrdia, als anys setanta. Hi falta la mare i muller, Rosa Jofre Narcís, ànima del negoci.” I encara un darrer referit a l’activitat ramadera: “Concurs de brunes al passeig cap als anys quaranta. L’obertura de la primera indústria lletera el 1915 propicià la cria de bestiar  boví especialitzat en la producció lletera. S’optà per la importació de bestiar suís que s’encreuà amb l’autòcton i va originar el que avui coneixem com a ‘raça bruna’. Concurs al passeig cap als anys quaranta”. Que el gaudiu molt, us agradarà.