Del MAGA al MEGA: pot afectar Andorra?

Trump encara aconseguirà allò que la mateixa UE no ha sabut aconseguir fins ara, una major integració. Com sempre diuen a Brussel·les, la solució per a Europa és més Europa, i va Trump i els fa els deures.

Ja fa molts anys que les nostres carteres d’actius financers tenen més pes en empreses nord-americanes que en europees. I sempre he donat la mateixa resposta sobre el perquè: imaginem dues grans superempreses multinacionals. A una la podem anomenar US, Ltd., i a l’altra, UE, SA.

Totes dues tenen una gran varietat de productes que venen en multitud de mercats arreu del món competint entre elles. A la primera treballen 350 milions de persones i a la segona, 450. La primera és la més gran del món per capitalització borsària i l’altra és la segona més gran del món pel mateix concepte. La primera guanya cada any quasi 27,7 bilions de dòlars i la segona uns 18,6 bilions de dòlars, sent ambdues empreses també les que més guanyen cada any al món.

Tenint en compte les dades anteriors, semblaria que, si no volem equivocar-nos gaire en les nostres prediccions i anar a tret fàcil, podríem invertir la meitat dels nostres estalvis a US, Ltd. i l’altra meitat a la UE, SA... però ens faltaria una dada: la US, Ltd. té un sol CEO que pren totes les decisions de la companyia després d’escoltar els seus assessors, i la UE, SA pren les decisions segons un sistema assembleari en què 27 CEO de cadascuna de les 27 filials que componen l’empresa s’ajunten una vegada al mes per prendre decisions.

Sabent això, en quina de les dues empreses posarien més estalvis? Nosaltres ho hem fet històricament en la US, Ltd., en una proporció del 70% al 30%.

Ara Trump ha decidit obrir una guerra aranzelària amb mig món. De fet, cada vegada es fa més fàcil dir a qui no li vol pujar els aranzels que a qui sí que té la intenció de pujar-li. I no content amb això, ha decidit que ja està tip de ser el cosí de Zumosol d’una colla d’europeus aprofitats i rancis.

La primera de les contramesures a les intencions de la filosofia trumpiana de MAGA (Make American Great Again) per part de la UE ha estat anunciar pujades d’aranzels als EUA i la segona, aprovar un paquet d’uns 800.000 milions d’euros per gastar en tot allò que porti el nom o serveixi per a la defensa. S’estan començant a posar d’acord els 27 CEO per construir una filosofia MEGA (Make Europe Great Again)?

I tot això, com pot afectar Andorra? Encara que sembli llunyà, una pujada dels aranzels dels EUA a la UE, i una pujada de la despesa de la UE en defensa finançada mitjançant més deute públic, pot tenir efectes indirectes diversos. Per exemple, Alemanya té prou capacitat per assumir més deute, però no França, Itàlia i Espanya. Aquests països podrien tenir més difícil la col·locació en els mercats del deute extra emès i això mai és bo, ja que vol dir que hauran d’oferir tipus millors per atraure els inversors, i això suposa més despesa pública i més dèficit públic. Tipus d’interès pujant, augment del dèficit públic i descens de les exportacions a causa dels aranzels porta sempre efectes perversos sobre el creixement econòmic.

El proteccionisme i la por mai són bons per a les economies. A vegades, i durant un període de temps concret, certs sectors que es volen llançar o rellançar poden necessitar cert proteccionisme, però a la llarga, l’única veritat per al creixement sostingut de l’economia és l’existència de les condicions adequades que afavoreixin el lliure comerç entre les nacions. Ha estat sempre així a la història de la humanitat i no ha de canviar ara.

Per altra banda, un altre dels impactes que poden tenir les mesures aranzelàries dels EUA amb la UE és la pujada de preus dels productes que puguem importar a través d’aquesta, i una pujada de preus vol dir inflació.

O sigui, que ja tenim la pitjor de les combinacions possibles en economia: estancament econòmic amb inflació, o el que els economistes coneixem amb el nom d’estagflació.

Però com que en economia res és definitiu, una partida de 800.000 milions d’euros en defensa també es pot veure com una gran oportunitat que pot afectar molt positivament una àmplia varietat de sectors industrials que requereixen tecnologies molt avançades, personal altament qualificat, i cadenes de subministraments complexes i diversificades.

L’agenda de la UE és arribar al 2030 en condicions excel·lents per a l’autodefensa, i això vol dir recolzar al màxim la creació d’una indústria europea que aniria des del sector aeronàutic i aeroespacial, passant pel naval i terrestre, però també arribaria a sectors tan diversos com els de les tecnologies de la informació i la ciberseguretat, l’electrònic, la indústria química i biotecnològica, l’energètic, les enginyeries, la logística i, en definitiva, tot el que suposi més R+D. I tot això pot suposar també més creixement econòmic per a un mercat de 450 milions de persones. Tot un repte si Europa el sap aprofitar.

La solució per a Europa és més Europa (Jean-Claude Juncker, president de la Comissió Europea entre el 2014 i el 2019).