‘Afer BPA’. Reflexions

El 20 de març el Diari d’Andorra publicava, juntament amb altres mitjans informatius, que la família Cierco proposava una amnistia com a solució a l’anomenat afer BPA. A primera vista, sobta aquesta proposta, atès que els principals perjudicats de l’afer BPA són els accionistes i els treballadors, que a la vegada haurien de ser els primers interessats a voler defensar la seva honorabilitat i la bondat de la seva gestió fins al final.

En aquesta proposta, de la qual, segons sembla, s’ha estat informant a tots els grups parlamentaris en els darrers mesos, es fa menció a la paraula oblit.

Què es pretén que s’oblidi?

Recordem que a conseqüència de la nota de la FinCEN, el Govern, a través d’una compareixença pública als mitjans de comunicació andorrans, va informar que l’INAF decidia intervenir el banc.

Nota informativa de Govern: “L’Institut Nacional Andorrà de Finances ha procedit a la intervenció de l’entitat amb la designació de dos interventors per tal de garantir la continuïtat de l’operativa normal de l’entitat.” Antoni Martí Petit, cap de Govern en funcions 2015.

Recordem que la nota de la FinCEN va fer trontollar tot el sistema financer, amb possibles greus repercussions per a tota l’economia del país i que va ser, segons va informar Govern, el detonant de la intervenció immediata de BPA.

Recordem que a conseqüència de la intervenció, es va procedir a la substitució del consell d’administració, de tota la direcció general i la detenció del conseller delegat i director general del banc.

Recordem que vint dies després, es va crear l’AREB, que va tutelar la separació de diners sospitosos i la creació d’un banc bo.

Recordem la implicació de diverses empreses subcontractades per controlar i verificar tota l’operativa bancària i la bondat dels seus clients, així com la procedència dels seus saldos bancaris.

Recordem els costos de la intervenció a càrrec de l’estat andorrà en assessors, advocats..., i, sobretot, els possibles costos reputacionals per a Andorra si no es prenien accions contundents, i fins a les darreres conseqüències, amb les corresponents depuracions de responsabilitats a qui correspongués.

Recordem que tots els empleats, amb el director general en presó preventiva durant gairebé dos anys, i les seves famílies van patir i estan patint les conseqüències de la intervenció.

Caldria valorar amb calma i prudència si una intervenció d’aquesta magnitud, amb la participació de tots els òrgans de Govern d’Andorra, es pot resoldre per la via d’una llei fruit d’un acord o conveni, encara que eventualment pugui tenir cabuda en la doctrina de la Comissió de Venècia (comissió de caràcter consultiu), al·legant una manca de personal a la Batllia, i com a conseqüència un plet llarg, o un suposat bé superior (la pau social del país), com sembla que es planteja.

No crec que tinguem actualment cap alarma ni preocupació social al país derivada de l’afer BPA. Aquesta alarma es va produir quan es va intervenir el banc.

Tinc l’íntima convicció que és més que probable que voler resoldre l’afer BPA en fals, sense responsabilitats, per la via d’un oblit/amnistia, deixant sense esclarir els fets objecte de la intervenció que va acabar amb el tancament i desaparició de BPA i, de retruc, de la seva filial Banco de Madrid, perjudica la imatge del país, de la seva plaça financera i de les seves institucions. Les solucions de ni vençuts ni vencedors es poden interpretar de manca de transparència i/o de poques ganes de depurar responsabilitats.

Crec que és imperatiu poder valorar si la nota de la FinCEN, que va motivar l’actuació de Govern, tenia o no suficients fonaments sobre les suposades males pràctiques bancàries. Aquesta qüestió és la que la justícia haurà de valorar, tenint en consideració totes les actuacions realitzades des de la intervenció de BPA, i resoldre en conseqüència.