El ‘cas BPA’. Aclarint conceptes (II)

3. Que en un Estat democràtic, de Dret, com és Andorra, es pot aprovar una amnistia sense intromissió ni vulneració al poder judicial en casos judicialitzats –o per judicialitzar– resulta clarament del dictamen de la Comissió de Venècia del Consell d’Europa CDL-AD(2024)003, del 15 de març del 2024, sobre les exigències de l’Estat de Dret relatives a les amnisties, que en el seu apartat VII (ítem 122) intitulat “Les exigències de l’Estat de Dret pel que fa a les amnisties”, estableix clarament i literalment, segons traducció lliure al català: “Independència del poder judicial, separació de poders”.

Les amnisties tenen per efecte anul·lar o impedir decisions o procediments judicials. A fi de respectar el principi de la separació de poders, el poder judicial serà l’encarregat de decidir si les persones específiques reuneixen els criteris generals definits pel Parlament per a l’aplicació de l’amnistia.”

La Comissió Europea per la Democràcia i el Dret del Consell d’Europa (Comissió de Venècia) dixit! Quedi, doncs, clar, que si políticament es vol abordar el tema, jurídicament es podrà fer sense cap problema, ja que l’institut de l’amnistia pot abraçar (segons diu la mateixa Comissió) casos que estiguin judicialitzats o que es puguin judicialitzar (anul·lar o impedir, diu textualment) i encaixa perfectament a la Constitució andorrana i no vulnera per se el principi de la separació de poders.

4. Quant al poder de l’Estat que pot decidir –en el seu cas– l’amnistia, per a nosaltres també és ben clar: és el Consell General, seu de la sobirania popular i al qual l’article 50 de la Constitució atribueix l’exercici de la potestat legislativa.

A diferència de l’exercici conjunt de la prerrogativa de gràcia (indult), que segons l’article 46.1(a) és un acte de lliure decisió dels Coprínceps i que des de l’aprovació de la Constitució han exercit en vuit ocasions: (i) la primera l’indult a l’ocasió del primer aniversari del referèndum de la Constitució (any 1994); (ii) la segona l’indult en la presa de funcions de SE Jacques Chirac i el 25è aniversari del nomenament de monsenyor Joan Martí Alanis com a bisbe d’Urgell i Copríncep d’Andorra (any 1996); (iii) la tercera l’indult amb motiu de la trobada dels Coprínceps (any 1997); (iv) la quarta l’indult per la propera celebració del Jubileu de l’any 2000 (any 1999); (v) la cinquena l’indult pel desè aniversari de la Constitució i el nomenament del nou Copríncep episcopal (any 2003); (vi) la sisena l’indult amb motiu de la trobada dels Coprínceps a Casa de la Vall el 29 de juliol del 2010 (any 2010); (vii) la setena l’indult segons l’acord adoptat a la trobada dels Coprínceps a Casa de la Vall el 12 de juny del 2014 (any 2014); (viii) la vuitena l’indult en ocasió de la trobada dels Coprínceps a Casa de la Vall el 13 de setembre del 2019 (any 2019).

Aquest és, doncs, el cas al Principat d’Andorra segons la Constitució: (i) si parlem de prerrogativa de gràcia (indult), la facultat pertany als Coprínceps de forma conjunta i discrecional (no cal justificar); (ii) i si parlem d’amnistia, la competència pertany al Consell General (legislatiu).

I tot això no ho diu només l’advocat que signa, sinó que figura en els tres dictàmens de prestigiosos juristes de la Universitat de Barcelona, la Universitat Pompeu Fabra de Barcelona i la Universitat París I Panthéon-Sorbonne que el 21 de març al matí vam trametre simultàniament a tots els grups parlamentaris del Consell General, al conseller general no adscrit i al cap de Govern per informació.

En paraules textuals de l’Informe del Professeur à l’Université Paris I Panthéon-Sorbonne Mr. Xavier Philippe:

“Au regard de ce que précède et de la question posée sur la situation andorrane, il ressort de cette étude que si l’article 46.1 de la Constitution prévoit que les deux Coprinces d’Andorre peuvent exercer leur droit de grâce pour les infractions commises et condamnés par les juridictions, rient n’empêche juridiquement le Conseil Général d’Andorre en tant que parlement d’adopter une loi d’amnistie. Si la constitution ne le prévoit pas, elle ne l’interdit donc pas. En revanche, l’amnistie ne peut pas être prononcée par les deux Coprinces. Seule la grâce fait partie de leurs attributions.

Le Conseil Général d’Andorre étant compètent pour légiférer en toutes matières, il lui est loisible d’adopter une loi d’amnistie pour autant que celle-ci respecte les règles constitutionnelles ainsi que les engagements internationaux de la Principauté d’Andorre, ce qui inclut également les règles générales du droit International public. La compétence du Conseil Général (parlement) suivrait ainsi une tendance générale qui admet l’adoption de lois d’amnistie alors même que celles-ci ne sont pas prévues par la Constitution.”

5. Ara restem en espera del retorn dels grups parlamentaris i del parer del Govern en un afer de la màxima importància i significació, en una resposta que és eminentment política i no es pot esquivar dient que “ens hem equivocat de porta”, com si la potestat la tinguessin els Coprínceps (ja hem vist que no és així), ni tampoc aixoplugar-se sota el paraigua del pseudoargument jurídic de la separació de poders i de la independència del poder judicial, ja que aquest paraigua no existeix.

Queda únicament la qüestió de l’encaix de tal mesura en l’àmbit internacional i la seva eventual repercussió en els organismes que en formen part, que es pot esvair fàcilment amb la petició per part del Consell General d’un dictamen previ a la Comissió de Venècia del Consell d’Europa. Petició que fem als grups parlamentaris i al conseller general no adscrit del Consell General i que no seria de cap manera innovadora ni estranya, perquè Andorra ja li va fer una consulta (llavors la va plantejar el Govern) l’any 2022 amb motiu del canvi de la Llei de la Institució del Raonador del Ciutadà.