I si deixem de menysprear-los?
Els adolescents són persones en plena formació, en fase de descobriment i aprenentatge constant
Recentment, molts de nosaltres hem sentit a parlar sobre la sèrie de Netflix Adolescent, de la qual tothom, com no podia ser d’una altra manera, té alguna cosa a dir o creure’s amb el dret de formar una teoria hermètica sobre l’etapa de l’adolescència. Aquest discurs que molts de nosaltres ens creem no té en compte el context social, geogràfic o econòmic de la figura de l’adolescent que “ha de ser jutjada i criticada”.
Com a docent en l’etapa d’educació secundària obligatòria i mare d’adolescent i preadolescent, he sentit la necessitat de fer una reflexió al voltant d’aquesta etapa per la qual tots i totes hem passat i, amb el pas del temps, hem deixat enrere sense recordar com ens sentíem, com ens van tractar o què crèiem que era important per a nosaltres llavors.
A la nostra societat, l’adolescència es veu sovint com una etapa problemàtica, un període de rebel·lia i descontrol que cal corregir i supervisar amb “mà dura”. Els adolescents són etiquetats com a irresponsables, immadurs o mandrosos, i massa sovint se’ls tracta amb desconfiança i condescendència. Però, ens hem aturat mai a pensar com els afecta aquesta percepció? Ens adonem que els estem negant la seva pròpia humanitat?
L'adolescència es veu sovint com una etapa problemàtica
Els adolescents són persones en plena formació, en una fase de descobriment i aprenentatge constant. No són adults en miniatura, però tampoc són “nens petits” ni propietat de ningú. Necessiten espai per equivocar-se, per prendre decisions i per construir la seva identitat i, en comptes d’acompanyar-los en aquest procés, massa sovint els exigim maduresa sense oferir-los les eines necessàries per aconseguir-la, més aviat els imposem una manera de fer que pensem que ha de ser la correcta, però com a adults, i no ho són.
La societat els tracta de manera contradictòria: se’ls demana responsabilitat, però se’ls nega autonomia. Se’ls recrimina que passin massa temps a les pantalles, però no se’ls ofereixen espais de lleure alternatius. Se’ls diu que han de preparar-se per al futur, però se’ls ignora quan tenen idees o opinions sobre el món en què viuen. Aquesta incoherència no tan sols és injusta, sinó que també té conseqüències. Si eduquem els joves amb menyspreu i desconfiança, no podem esperar que esdevinguin adults segurs i compromesos amb la societat.
Només cal observar situacions quotidianes per veure com es relega els adolescents a un paper de “sospitosos habituals”. Quants cops hem vist un grup de nois i noies asseguts en un banc o unes escales (espais públics) i, al cap de poca estona, un adult s’hi acosta per dir-los que no poden estar allà? O persones adultes a l’autobús que, només en veure un grup d’adolescents pujar, ja els criden l’atenció abans que hagin fet res malament? Sovint, quan un adult aixeca la veu a un adolescent en un espai públic, ningú ho qüestiona, perquè la idea que “segur que feien alguna cosa dolenta” ja està interioritzada, i ells també interioritzen aquest tracte de menyspreu i desconfiança.
Dels 12 als 18 anys, els adolescents es troben en una etapa en què es defineix el seu caràcter i la seva manera d’entendre el món. Aquest procés no depèn només de la família o de l’escola, sinó també del tracte que reben de la societat en conjunt. A més, tothom ha passat per aquesta etapa, encara que en contextos diferents, però se’ns ha oblidat.
L’adolescència ens marca profundament i condiciona la manera com afrontarem la vida adulta. Qui ha crescut sentint-se escoltat i respectat, probablement reproduirà aquest model en el futur. Però qui ha experimentat desconfiança i rebuig, sovint acabarà projectant aquesta mateixa actitud cap als joves quan sigui adult.
Cal un canvi de mentalitat. És imprescindible veure els adolescents com a ciutadans amb drets i com a persones capaces d’aportar valor al present, no tan sols al futur. Hem de donar-los veu en els debats socials, escoltar-los sense prejudicis i confiar en la seva capacitat de prendre decisions. Necessitem una societat que els respecti i els tracti amb dignitat, perquè, al cap i a la fi, reproduiran el que han après amb “mà dura”.
Si volem un futur millor, comencem per donar-los el reconeixement i la consideració que mereixen, no els menyspreem pel simple fet de ser adolescents.