El ‘cas BPA’: serenitat, reflexió i maduresa

He d’agrair –i sempre agrairé– la bona predisposició del Diari d’Andorra per publicar sense embuts els meus articles d’opinió (les Tribunes) que al llarg dels anys des de la seva fundació li he tramès. Encara que la línia editorial no coincideixi amb el meu parer, com a vegades ha passat i succeeix ara amb el cas BPA. Del frec a frec, del contrast de parers informats i raonats i del debat en surt –sovint– la llum.

Contràriament al meu estil habitual, aquesta Tribuna serà curta. Només per dir l’imprescindible en un afer de la complexitat del que s’anomena cas BPA, que ja fa deu anys que dura, amb una notable fatiga històrica.

Només per deixar constància de la meva consternació pel contingut de l’Editorial del Diari de divendres passat, 21 de març, l’endemà de la roda de premsa que va tenir lloc al nostre despatx professional el dia abans i que la periodista del Diari que hi va assistir, Dolors Moreno, va recollir el mateix dia de forma fidedigna i imparcial.

Consternació que es va veure incrementada l’endemà, dissabte 22 de març, amb la immediata publicació de la notícia que alguns consellers generals demòcrates volien firmar i publicar un comunicat negant qualsevol possibilitat de trobar una solució legislativa que permetés posar fi a les causes que afecten els empleats i directius de l’entitat bancària i les diverses persones formant part de les institucions, organismes o entitats que intervenen en el cas i que han estat objecte de querelles criminals admeses a tràmit (una de recent pendent d’admissió) per part de la família Cierco o respecte de les quals es demana responsabilitat civil (AREB, Vall Banc, AFA, E&Y, Vall Banc i JC Flowers).

Tinguem en compte l’envergadura d’aquest cas i les repercussions per al país, per als tribunals, que han trontollat, en general, per la moltíssima feina que dona al cos judicial el volum molt important de les causes vinculades amb aquest afer, la dedicació i els mitjans que s’hi han d’assignar, segons paraules del president del Consell Superior de la Justícia, i per a totes les persones implicades directament, majorment els empleats i directius de banc i les seves famílies, sotmeses a un autèntic calvari en una causa que ha estat qualificada recentment en un programa radiofònic sense miraments per l’advocat del Govern, que de forma inusual exerceix l’acusació particular (en aquest cas i en altres onze causes, segons ell), com “el judici més estúpid de tots” i que “hem estat perdent el temps en aquesta causa”, i que “molt espectacle, molt espectacle, i res més”.

Sorprèn que en un afer d’aquesta envergadura i repercussions, l’Editorial del Diari d’Andorra i el grup parlamentari demòcrata se’n vulguin desempallegar sense debatre ni entrar en el fons i sense ni tan sols analitzar la documentació que el nostre bufet d’advocats va fer arribar simultàniament a tots els grups parlamentaris i al cap de Govern (per a informació) divendres 21, dos dies després de la trobada mantinguda amb el grup parlamentari demòcrata i l’endemà de la roda de premsa que va tenir lloc al nostre despatx professional amb l’assistència de la pràctica totalitat de mitjans escrits i orals del país i alguns de Catalunya.

No volem “passar per sobre els tribunals”, com diu l’Editorial del Diari d’Andorra, i pensem que és correcte i normal que “els clients que haguessin pogut blanquejar quedin fora de l’equació”, perquè seria inacceptable que s’amnistiés els clients que, a diferència del grup d’empleats, directius o membres del consell d’administració de BPA, haguessin pogut efectuar pràctiques de blanqueig utilitzant el banc.

I la tant cacarejada “separació de poders” no es pot considerar mai com una rígida separació en compartiments estancs, sinó com una divisió i distribució de poders i funcions entre òrgans constitucionals necessitada de relacions sotmeses sempre al control del Tribunal Constitucional, últim garant de la Constitució. La separació de poders no impedeix que en determinats casos i circumstàncies excepcionals –com la present– el legislatiu (Consell General) pugui intervenir per legislar sobre una matèria que estigui judicialitzada o es pogués judicialitzar en el futur en benefici de l’interès general i de la reconciliació social.

L’espoli de dos mil milions de Veneçuela a què fa referència l’Editorial del Diari “en una causa que té oberta a París” no resulta afectada per a res, perquè Banca Privada d’Andorra no va pas operar a París, sinó a Andorra, i els seus empleats, directius i membres del consell d’administració treballaven a Andorra i no pas a París! I allà tampoc es jutja cap banc, sinó un particular o client!

D’altra banda, els dubtes sobre la valoració del cas quan es diu que la UE està a punt de ratificar l’acord d’associació (ja veurem quan i com!) i la repercussió amb la FinCEN o el GAFI (i nosaltres també hi afegim el Moneyval i els bancs centrals de França i d’Espanya i el Banc Central Europeu), poden quedar esvaïts amb un informe consultiu de la Comissió de Venècia del Consell d’Europa, que recentment ja es va pronunciar sobre la Llei d’amnistia de l’estat espanyol mitjançant el dictamen CDL-AD(2024)003, del 15 de març del 2024, que a més d’emetre parer sobre la indicada llei es pronuncia clarament amb caràcter general sobre les exigències de l’estat de dret relatives a les amnisties.

No entenem que hi hagi tanta por, ni tanta crispació i tancament, a analitzar el cas i la deriva i desproporció a què ens ha portat, amb caràcter general, deu anys després de la Notice de la FinCEN. Creiem que cal un enfocament i una anàlisi política més elevada de la qüestió, amb visió d’Estat i amb la participació de la població, com recomana el calendat dictamen de la Comissió de Venècia.

Perquè aquest afer transcendeix l’àmbit estricte dels tribunals i deu anys més tard (en pot durar fins a trenta més) ens sembla convenient i bo tornar-lo a examinar amb una nova mirada honesta, objectiva i imparcial. Una nova mirada que –sobretot– s’allunyi de les visceralitats i personalismes de què sovint es tenyeix el debat en aquest afer i que impedeixen qualsevol anàlisi serena, objectiva, reflexiva i sobretot informada de la qüestió, ja que amb els contactes fets durant els darrers sis mesos (no un any com diu el Diari) hem pogut constatar que hi ha un gran desconeixement dels fets que en el seu moment van passar i també dels que en aquest moment estan passant i s’albiren en diferents àmbits, nacional i estrangers.

En definitiva, intervenim com a advocats d’aquí i tenint també i sempre en compte l’interès general, per invitar a una reflexió, a examinar la desproporció i la deriva del cas amb serenor, “rectitud de intenció” i “madur consell”, com recomanen les sempre d’actualitat Màximes 5 i 8 del Manual Digest qualificades per l’autor, Antoni Fiter i Rossell, com “de verdadera política i sòlida prudència, las més utiles per a la conservació del Estat de las Valls neutres de Andorra”. I a adoptar una solució legislativa adient, pel bé d’Andorra i les generacions presents i, sobretot, les del futur.

Creiem que ara és el moment. I penso que si ho fem així, avui, a la curta i sobretot a la llarga, el país ens ho agrairà.