Fotografies meteorològiques (i II)

Un altre volum que vull esmentar de la meva col·lecció particular de llibres de meteorologia i climatologia és el que porta per títol La météo de montagne, obra de Jean-Jacques Thillet, publicat per l’editorial parisenca Seuil l’any 1997 i que forma part d’una col·lecció molt consagrada i, per a molts, conegudíssima dins la tradició europea i francesa de llibres de muntanya, la de Les Guides du Club Alpin Français.

La portada del llibre de Thillet apareix il·lustrada amb una fotografia espectacular del Cerví i un típic núvol de bandera dels que es formen amb freqüència en el flanc de sotavent d’aquesta muntanya. El llibre consagra moltes de les seves pàgines a la descripció de les característiques del temps i del clima de les regions franceses de muntanya com, per exemple, els Alps o els Pirineus.

Jean-Jacques Thillet, que té l’honor d’haver estat la primera persona predictora del temps de la Meteorologia nacional francesa a Chamonix, exposa els seus coneixements i les seves idees sobre la meteorologia de la muntanya amb una pretensió clarament pedagògica i cercant sempre la comunicació directa amb el lector mitjà i el públic.

Al llibre apareixen fotos bellíssimes de les muntanyes més altes de França acompanyades de núvols com, per exemple, el cim del Mont Blanc coronat amb el seu típic núvol en forma de caputxa o casquet (l’âne du Mont Blanc), de núvols a manera de corrons turbulents, de núvols lenticulars, de mars de núvols, etcètera.

Igual que el llibre Els núvols. Guia de camp de l’atmosfera i predicció de temps, presentat anteriorment, l’obra de Thillet dedica un apartat a la descripció dels principals tipus de temps que poden donar-se sobre un territori, en aquest cas França, i com incideix cadascun d’aquests tipus de temps en les diferents regions de muntanya del seu país, a l’estiu, d’una banda, i a l’hivern, de l’altra. Tanmateix, encara que el llibre se centra en les muntanyes del país veí del nord, és una obra de visió àmplia de la muntanya i amb uns continguts meteorològics molts dels quals poden aplicar-se perfectament a qualsevol de les serralades de la zona temperada planetària.

A més de la seva dimensió eminentment pedagògica, científica i tècnica, es tracta d’un llibre pensat també com a guia pràctica del muntanyisme, a fi que els practicants d’esports a la muntanya tinguin una informació i uns coneixements previs sobre els fenòmens meteorològics, sovint sobtats, i, en conseqüència, no exempts de perill, amb els quals poden trobar-se: inversions de la temperatura, bancs de boira, vents de glacera, núvols en forma de barret o de bandera, neu, tempestes, etcètera. Com diu la contraportada, La méteo de montagne és “el primer llibre a presentar amb detall els aspectes pràctics de la meteorologia de muntanya, per tal que qui vol practicar esports en llocs muntanyosos aprengui a interpretar més adequadament els butlletins meteorològics, les cartes sinòptiques, les imatges dels satèl·lits; perquè hom sigui capaç, sobre el terreny, de fer una lectura del cel i extreure’n conclusions que li serveixin per preservar la seva seguretat”.

Per últim, faré esment d’un llibre del meu àlbum particular d’obres de meteorologia i de climatologia que demostra els progressos que s’han fet a Espanya a les darreres dècades en matèria de coneixement meteorològic de la muntanya. És el llibre de Jordi Pons Otálora intitulat Tiempo y clima en montaña. Manual práctico de meteorología, publicat en la primera edició el 2008 per Ediciones Desnivel.

Com les altres tres obres descrites més amunt, el llibre de Jordi Pons pretén ser, com indica el mateix títol, una guia pràctica per als muntanyencs i un manual de caràcter científic i tècnic, un manual que considera aquells aspectes més generals del clima i del temps de les àrees muntanyoses, amb una atenció especial, això sí, en les muntanyes d’Espanya. Aquests aspectes més cientificotècnics són els analitzats en els cinc o sis primers capítols de l’obra. El primer capítol es consagra, per exemple, a la descripció dels climes de muntanya. L’autor subratlla la singularitat d’aquests climes i exposa la classificació dels climes de muntanya espanyols feta per Martín-Vide i Olcina (2001), una classificació que inclou les categories de clima oceànic, de clima mediterrani i de clima subtropical canari.

Seguint un esquema clàssic, passa a examinar després els elements del temps i del clima, les masses d’aire i els centres d’acció, com incideixen en les àrees d’una orografia irregular i amb un èmfasi especial també en el cas de la península Ibèrica. El capítol cinquè fa un repàs dels fenòmens meteorològics més importants que es donen a l’alta muntanya: l’efecte föhn, els núvols en bandera, els fongs o núvols en forma de barret, l’espectre de Brocken, les brises de vall i de muntanya, etcètera.

El llibre conté fotos molt ben aconseguides, maquíssimes, de núvols i de formacions nuvoloses que poden ser captades per un fotògraf a la muntanya i obtenir, d’aquesta manera, una visió molt fotogènica del paisatge celeste. Les fotografies presentades són modèliques, ja que visualitzen formes arquetípiques de núvols que exemplifiquen la classificació que pretén de fer l’autor basada en models. Aquestes fotos ressalten sobre una impressió dels fulls molt clara i brillant. La lectura del text resulta molt agradable, ja que la part escrita del llibre, els caràcters (lletres i números), que apareixen en color negre, destaquen sobre el fons de paper setinat molt blanc. A més, els conceptes principals hi apareixen marcats en negreta, la qual cosa permet al lector de situar-se en el context i d’entendre amb més facilitat les idees i els continguts que s’hi exposen. El llibre conté, així mateix, unes il·lustracions o esquemes que són senzills i clars, i que a la vegada estan molt ben dissenyats, de manera que el lector pot copsar fàcilment i d’una manera immediata el que vol explicar l’autor, Jordi Pons. Us convido també a fer un petit racó a la vostra biblioteca de casa per a aquest quart llibre ressenyat en aquest article de premsa.