Constitució o acord d’associació?
Moviment centrípet de recuperació de la sobirania o moviment centrífug de dispersió
“Son las Valls de Andorra neutras, principal pregorrativa de elles.”
Manual Digest de las Valls Neutras de Andorra, Antoni Fiter i Rossell
“El Manual Digest és (...) un advertiment sobre el perill d’abandonar la secular neutralitat.”
Vicenç Mateu Zamora
“Andorra ha de preservar la neutralitat i la pau. Els pariatges ja parlaven de la pau eterna i tots els polítics han obeït aquesta Andorra. Andorra ha sigut terra de pau i això és capital.”
Albert Pintat Santolària
“Voler, alguns, equiparar-nos amb els països del nostre entorn sense tenir en compte el canvi d’escala, ni la diferent història institucional ni, sobretot, la voluntat de ser pròpia i característica, la de ser ‘homes’ lliures que fins avui ens ha justificat.”
Antoni Pol i Solé
La nostra Constitució proclama, negre sobre blanc, que “la sobirania resideix en el Poble Andorrà” (art. 1.3 CA).
Amb ella, ara fa 32 anys, Justícia (Batllia i tribunals), Interior (policia, fronteres, notaris), Afers Exteriors... passaven a dependre de la sobirania popular andorrana.
Enrere quedaren veguers, delegats permanents i tot un Ancien Regime.
En resum, la Constitució significà un moviment centrípet, de recuperació (potser en alguns aspectes d’assoliment) de la sobirania nacional per part del Poble Andorrà.
L’acord d’associació suposa exactament el contrari, un moviment centrífug de dispersió de la sobirania enllà les nostres fronteres.
Efectivament, amb aquest acord les polítiques relatives a la inversió de capital a Andorra, a les llibertats de circulació i d’establiment (més enllà d’unes quotes mínimes, creixents anyalment i amb caducitat a 10 anys) o a la prestació de serveis, tot referit a comunitaris (residents o no, amb establiment permanent a Andorra o des d’Europa mateix) seran decidides a Brussel·les per altres comunitaris que els andorrans no haurem votat mai, ni directament ni indirecta.
La recent carta de la UE n’és una prova irrefutable.
El catedràtic de Dret Internacional de la Universitat de Barcelona Andreu Olesti, especialitzat en Dret de la Unió Europea i Lliure circulació de persones a la UE, ens recordava la preeminència del Dret de la UE sobre les nostres lleis i fins i tot sobre la nostra Constitució, cas d’aprovar l’acord: “L’acord no pot ser inconstitucional des del punt de vista d’Andorra, ja que si ho fos, la Constitució andorrana hauria de ser modificada. (...) La UE també pot incorporar algunes disposicions que poden anar en contra de la regulació andorrana i, en aquest supòsit, també caldria fer canvis.”
Extrem que ha ratificat aquesta mateixa setmana l’acadèmic, vicerector de Dret, professor titular de Dret Internacional i autor de prop de 200 publicacions científiques, Alfonso Ortega: “Efectivamente! El acuerdo se convertiría en la ‘norma suprema’ en Andorra.”
Estem celebrant la Constitució mentre li cavem la tomba?
Adoptar l’acord no tan sols seria un pas enrere –en la pràctica irrevocable– en la sobirania nacional.
Seria, a més, el trencament definitiu de la secular neutralitat, com se’ns suggereix darrerament de manera oberta.
Ens demanen que ens associem amb una UE que suma ara a les seves clàssiques febre reguladora, excés de burocràcia i (a)política migratòria suïcida, els càntics de guerra, l’endeutament massiu per al rearmament i la consegüent rebaixa de programes i prestacions socials.
L’existència mateixa d’Andorra, com demostra el Manual Digest, es deu a la saviesa dels avantpassats, que saberen resistir els freqüents càntics de sirena que periòdicament els adreçava la potència aleshores dominant, ja fossin els comtats catalans, la Corona d’Aragó, l’espanyola, el Regne de Navarra, el de França o l’lmperi napoleònic.
Tanco com he començat, amb el Manual Digest, comentari a la màxima 28: “Fer, en fi, l’andorrà (com se sol dir en tot Catalunya per expressar taciturnitat i prudència) per assolir la seva honesta conveniència.”