Els reglaments d’ús de la llengua pròpia i oficial a l’Administració

Des d’una perspectiva de tècnica jurídica no resulta lògic ni freqüent que el mateix dia es publiquin dos decrets amb la mateixa denominació. Doncs això va ocórrer el 12 de març del 2025, quan el BOPA va publicar els decrets número 76/2025 i 78/2025, el primer de data 5 de març i el segon d’11 de març, tots dos denominats Reglament d’ús de la llengua pròpia i oficial a l’Administració general i l’Administració de justícia, el primer signat pel cap de Govern, Sr. Xavier Espot Zamora, i el segon signat, per delegació, per la ministra de Presidència, Economia, Treball i Habitatge, Sra. Conxita Marsol Riart.

Tant l’exposició de motius com el seu articulat són exactament iguals, excepte l’article 7 i la disposició derogatòria. En el segon decret s’afegeix un apartat 5 i una petita modificació dels apartats 2, 3 i 4 de l’article 7, i a la disposició derogatòria s’afegeix, també, que resta derogat el decret 76/2025, del 05-03-2025, d’aprovació del Reglament d’ús de la llengua pròpia i oficial a l’Administració general i l’Administració de justícia, és a dir, el mateix dia es publica un decret (76/2025) que queda derogat per l’altre decret (78/2025) unes hores després.

És una total i absoluta falta de rigor reglamentari per part de l’Administració, sense que l’exposició de motius del segon decret digui els motius en virtut dels quals es deroga el primer, guarda un total silenci i repeteix íntegrament la referida exposició de motius del primer. A títol d’exemple, el segon decret, que és el que està en vigor, diu que quan l’Administració general o l’Administració de justícia adjudica a una empresa els serveis per elaborar un text legal o administratiu, com un reglament, una llei o un pla general que es preveu que sigui públic s’han de complir, entre altres condicions, que estigui redactat en català. En canvi, en el primer decret derogat es deia que, quan l’Administració general o l’Administració de justícia contracta els serveis d’una persona per elaborar un text legal o administratiu..., entre altres condicions hi havia que estigués redactat en català. És a dir, el vigent es refereix a una empresa i el derogat a una persona (cal entendre, física o jurídica), per tant, si l’adjudicació de què parla el precepte legal és a favor d’una persona física o professional jurídic s’hauria d’entendre que no és preceptiu que el text legal ha de redactar-se en català, fet que resulta evident que no és, amb seguretat, allò que vol el Govern i la finalitat del reglament.

Les presses no són bones conselleres per a una bona tècnica jurídica reglamentària i alguna cosa ha fallat a l’Administració perquè ha tingut temps de sobra per no publicar el primer decret, evitant així el desconcert i la perplexitat dels ciutadans davant d’aquests canvis inexplicables i la derogació del primer reglament.