Foto

Durant anys va ser una imatge clàssica al Diari que hem volgut recuperar: un grup de turistes mirant-se amb desencís l’aparador d’un comerç inaccessible, tancat com tots per la Diada de la Constitució. És cert que això no passa –almenys no ha passat– cada any. En ocasions excepcionals, el Govern ha autoritzat l’obertura, en previsió d’una allau de visitants que deixarien beneficis importants al sector i, per extensió, a l’economia nacional.

Cal recordar que les ocasions d’obertura excepcional durant la Diada han rebut, indefectiblement, les crítiques, especialment dels sindicats. I aquest any podrien haver-se repetit amb més força, perquè la celebració en divendres crea un “pont” de tres dies lliures en els sectors que acostumen a sortir més beneficiats pel seu calendari laboral, que són gairebé tots, amb algunes excepcions justificades per atendre turistes i visitants en general, com ara en l’hostaleria. Cosa que no impedeix que alguns restaurants i bars s’afegeixin també a la festa.

Aquest 2025 no s’ha autoritzat l’excepció, tot i la coincidència, també habitual, amb dates de la temporada alta per al turisme, coincidint amb l’activitat, en principi plena, dels camps de neu. Una de les dites més clàssiques repeteix que el món està molt mal repartit, i, en aquest cas, alguns i algunes deuen haver estat amb saturació de feina els tres darrers dies, fins avui, i altres potser han pogut descansar i, fins i tot, permetre’s una “escapada”, un viatge curt, però atractiu, a una de les grans destinacions, generalment europees, d’accés facilitat pel transport aeri.

La data que s’ha consagrat per celebrar l’adopció del sistema polític constitucional és la del referèndum en què el van sancionar la gran majoria dels ciutadans i ciutadanes, després del suport unànime del Consell General, amb un dels consellers reticent fins a última hora, per considerar que treia el poder, tan decisiu fins aleshores, de les parròquies, en benefici del que anomenava Andorra la Vella, en referència al conjunt general de la població. I això, tot i la peculiaritat de la llei electoral, que reparteix els escons a la Casa de la Vall, a parts iguals, entre els electes per una llista nacional, i els escollits a les parròquies, a dos per cadascuna de la llista més votada, independentment del nombre de vots.

Aquest repartiment dels consellers parroquials ha estat criticat, justament, en la mesura que allà on es presenten més de dues llistes, pot passar –i generalment passa– que obté tots dos representants una candidatura que hagi rebut un suport minoritari, al no haver obtingut més de la meitat dels vots. Ja es va produir en una de les cites electorals, amb la Carta Magna vigent, la victòria parroquial per una sola papereta.

Propostes de solucions alternatives no n’han faltat, però, la majoria, com s’acostuma a dir, eren “remeis pitjors que la malaltia”. Per exemple: crear un tercer conseller a cada parròquia, per millorar la representació de minories grans, obligaria a escollir-ne set més d’una llista nacional ampliada, augmentar en un cinquanta per cent el total de membres del legislatiu, i sembla que no cal, després d’una experiència que ja és de trenta-dos anys.

Però tornant a la decepció probable de visitants d’un sol dia, i que haurien triat –quina punteria– el darrer divendres, ningú no els devia acusar, en general, d’imprudents o ignorants.

Tothom de l’Europa occidental pot suposar que el comerç nacional tancarà per Nadal i Cap d’Any; potser alguns, per afinitat amb el seu calendari local, que sigui festiu també el dia de la Mare de Déu de setembre. Però el 14 de març? I, tanmateix, andorrans i residents tenen –tenim– el deure, més que el dret, de celebrar el dia en què es va instaurar el nostre actual, i actualitzat, sistema polític i jurídic. Encara que ho paguin uns quants excursionistes –denominació oficial– sense prou informació.