Andorra, cap a la deriva amb mesures comunistes
Senyores i senyors, assistim a un nou episodi del teatre polític d’Andorra!
Un espectacle en què Demòcrates, Ciutadans Compromesos, Liberals d’Andorra, Acció, el PS i Concòrdia han decidit compartir la mateixa zona de navegació, rumb cap a la deriva comunista. Sí, ho heu llegit bé. I sembla que han trobat uns vents comuns: el d’intervenir, regular i, si cal, rumb cap al d’expropiar sense compensació econòmica. La seva fórmula és senzilla: si no pots gestionar la crisi de l’habitatge, carrega’t la propietat privada.
I aquí estem, Andorra Endavant, l’únic partit amb un rumb oposat que dirigeix la seva defensa pels drets fonamentals, davant d’aquesta tempesta intervencionista que va en contra de qualsevol fonament d’una societat civilitzada com és el dret a la propietat privada, pagada i guanyada amb l’esforç personal de qui n’és el propietari. El nostre posicionament, titllat de radical pel PS. I a partir d’aquí és quan entra en escena la lògica del bloc comunista: “Si no estàs amb nosaltres, ets un perill públic.”
Ara el PS ens posa etiquetes. El motiu? Potser es veuen desacreditats perquè van perdre el debat de fons al ple del Consell General, el 6 de març? Potser es veuen desemmascarats perquè és AE qui va aconseguir la pròrroga forçosa dels contractes de lloguer fins al 2027, amb una esmena transaccionada amb la majoria? 2027, temps necessari per constituir un parc d’habitatges públic a preu assequible i posar ordre a nivell de la inversió estrangera, abans de liberalitzar el mercat del lloguer.
Un PS dolgut i ferit que ens acusa de ser “d’extrema dreta”. Des de quan és “d’extrema dreta” defensar el dret a la propietat privada, el model històric d’immigració selectiva, la neutralitat d’Andorra en l’escenari internacional i la sobirania nacional, amb un no rotund a l’acord amb la UE que la nostra líder defensa des del seu primer míting electoral el 2015? Sembla que si no proposes mesures pròpies d’un manual comunista ja ets un perill públic, un radical d’extrema dreta. Siguem seriosos!
L’aprovació de la Llei òmnibus, impulsada per Demòcrates, Ciutadans Compromesos i amb el suport de Liberals d’Andorra i Acció, amb les increïbles queixes del PS i Concòrdia perquè la llei es queda curta (insistim), suposa un atac frontal a la Constitució.
Aquesta llei pretén obligar a cedir de manera forçosa els pisos buits o desatesos, és a dir, pretén trepitjar el dret a la propietat privada, previst per l’article 27 de la Constitució, sense compensació econòmica.
I el pitjor: Concòrdia, amb el suport del PS i Ld’A, que proposava sancions d’entre 20.000 i 50.000 euros als propietaris que no volguessin cedir el seu pis buit. També proposaven zones d’exclusió dels nuclis urbans per a inversors estrangers incloent els residents de menys de tres anys. Per a nosaltres és discriminació!
Així doncs, existeix un bloc polític unit per una mateixa idea: menys llibertat i més intervencionisme, amb atacs constants a la iniciativa privada. Tots amb l’excepció d’Andorra Endavant.
Davant d’aquest desgavell, AE proposa solucions reals, com ara la lluita contra les empreses pantalla, més filtres per als inversors estrangers i el parc públic d’habitatges modulars a preu assequible.
I tot això, mentre alguns prefereixen posar-nos etiquetes per defensar el respecte a la propietat privada, la seguretat jurídica.
Andorra s’està convertint en un laboratori d’experiments comunistes en què el Govern governa a cop de titular en reacció a les crítiques del PS i Concòrdia.
Recordem que quan no hi hagi pisos per a ningú, quan els propietaris decideixin vendre els immobles buits abans que regalar-los, quan la inversió marxi i l’economia s’estanqui, potser algú obrirà els ulls. Però potser serà massa tard.
Des d’Andorra Endavant continuarem lluitant per una Andorra lliure, forta justa, pròspera i fidel als seus valors històrics. Defensarem el nostre model de país, plasmat al nostre programa electoral, sense fer cas a les etiquetes posades pel PS.
Per acabar, cal recordar que el nostre estimat país no s’ha construït sobre la base de decrets confiscatoris, ni de retòrica populista. Andorra s’ha construït amb esforç, seny, llibertat i responsabilitat. I mentre ens quedin forces, no deixarem que ens enfonsin Andorra.