Si les dones manessin

Durant anys he imaginat que el món aniria millor si fos dirigit per mandataris de certa edat perquè, amb la seva experiència, se’ls suposa una visió més sàvia dels assumptes i que gràcies a una perspectiva adequada sabrien trobar solucions convenients als problemes que el món convuls en el qual vivim presenta constantment.

En realitat, però, un seguit d’exemples de dirigents septuagenaris que semblen jugar a veure qui la fa més grossa contradiu la fiabilitat de la meva hipòtesi, i l’elecció de Donald Trump a la presidència dels Estats Units ha acabat arruïnant aquesta teoria.

La recerca d’un millor disseny per a la gestió del nostre pobre univers m’ha portat a creure en la possibilitat que el mandat a càrrec de dones podria ser la millor solució.

Analitzant les característiques que diferencien els gèneres masculí i femení s’arriba a unes conclusions que amb certesa provocaran l’enuig de masclistes i tradicionalistes, però la realitat diu que la dona és superior en múltiples àmbits.

Les dones gestionen millor tota mena de conflictes, motiu pel qual amb tota certesa serien millors caps d’Estat.

Una altra de les qualitats és que, dins un cercle virtual, són menys corruptes que els homes fet que, vist el nivell de corrupció existent, s’intueix com un mèrit determinant.

Dels 197 països que componen el panorama mundial, només 21 són dirigits per una persona del sexe femení i cap no es troba actualment immers en un dels 56 conflictes existents.

És indiscutible que amb dones al poder hi hauria menys guerres i, consegüentment, menys víctimes. Les dones no acceptarien lliurar una guerra si no fos totalment inevitable; estic segur que buscarien solucions i que, en fer-ho amb més tenacitat, arribarien a evitar enfrontaments en molts dels casos.

També em sembla evident que sabrien respectar els principis firmats a les Convencions de Ginebra, que, entre altres aspectes, estipulen que una guerra es limita exclusivament a la lluita entre els exèrcits de dos països, que cal respectar les poblacions i deixar-les fora dels efectes de la conflagració, que no es poden atacar infraestructures civils i que també descriu el tracte que han de rebre els presoners, etc.

En general, cap d’aquestes obligacions formalment signades no es respecta en l’actualitat.

Les atrocitats comeses en els conflictes russoucraïnès o de l’Orient Mitjà haurien estat molt mitigades amb dues dones al poder, i les tensions que es viuen en els 54 altres focus actuals serien amb tota seguretat resoltes d’una manera menys abrupta, més humana i, consegüentment, més adequada. 

Però la meva recerca ha donat resultats inesperats, alguns dels quals certament us sorprendran.

Segons Sharon Moalen, científic canadenc de reconeixement internacional, les dones tenen una millor defensa biològica que els homes, veuen millor els colors i tenen un cervell més desenvolupat, sense mencionar que els cromosomes X són més eficients que els Y, i les dones tenen dos cromosomes X, mentre els homes un X i un Y.

Altres dades contradiuen una creença vella de 100.000 anys que defensava la superioritat de l’home. La dona gestiona millor els problemes, resisteix millor el mal, són temibles lluitadores quan es tracta de defensar la vida, són més altruistes perquè saben donar més estima, poden gestionar diversos assumptes al mateix temps, dietèticament mengen més sa que els homes, comercialment són millors venedores i globalment tenen una esperança de vida sis anys més llarga.

Són només uns quants exemples, però, sabíeu que les dones condueixen millor que els homes? Són més prudents pilotant, beuen menys i no consumeixen tants fàrmacs, motius pels quals provoquen menys accidents.

A França, per exemple, un estudi oficial efectuat pel ministeri de l’Interior va concloure que si els homes conduïssin com les dones, l’Estat s’estalviaria 1.000 milions d’euros cada any en concepte de danys i perjudicis ocasionats.

Amb una dona, tres filles i tres netes, tinc la debilitat de pensar que potser em podria beneficiar del llegat d’algunes d’aquestes qualitats.