Per la teva memòria, amic Gil
Et trobem a faltar cada dia, i aquests dies encara més
Quan ens deixa una persona d’edat avançada, sovint llegim textos que descriuen tot el que havia fet al llarg de la vida. Malauradament, fa cosa d’un any i mig vam rebre la notícia més dura de les nostres vides i ens vas deixar massa d’hora. Però a partir de tot el que havies fet amb 30 anys, podem intentar projectar el teu camí, basant-nos en les teves qualitats que ara, més que mai, es fan paleses en la teva absència. Quan ja no les tens a prop cada dia és quan més les valores.
Cap a l’any 2015, quan estaves acabant la carrera a Barcelona, vas començar a parlar d’especialitzar-te en un camp del qual, en aquell moment, se’n parlava poc: la intel·ligència artificial. Aquesta decisió la vas prendre pensant que era una tecnologia “xula”, citant innombrables casos d’ús que havies llegit que et semblaven apassionants. Suposo que darrere del terme xula, el que estaves veient era que un dia la intel·ligència artificial podria marcar la diferència. I, efectivament, deu anys més tard, la intel·ligència artificial ha sigut una revolució equiparable a l’internet als anys noranta. Doncs de tot això vas començar a parlar fa una dècada.
Arran d’aquesta decisió, si avancem uns anys, vas acabar desenvolupant un model (en col·laboració amb un grup d’oftalmòlegs de la clínica Barraquer) que aplicant la intel·ligència artificial al reconeixement d’imatges permetia diagnosticar si un trasplantament de retina havia estat un èxit o no. Això anticipava el diagnòstic d’un metge i es guanyava temps per evitar complicacions greus. Una gran feina que et feia sentir molt satisfet. Has de saber que aquest model s’ha seguit presentant internacionalment com un avenç dins del camp de l’oftalmologia. Segur que allà on siguis, has tornat a sentir aquesta satisfacció per la feina que vas fer, perquè el cervell tecnològic de tot això vas ser tu.
El principal motor que et va moure i va guiar la teva trajectòria era pura curiositat intel·lectual. Si un repte et despertava interès en l’àmbit reflexiu, t’hi sumaves per ajudar sense pensar què hi havia a canvi per a tu. Recordo que no tenies hores quan el Xarli (l’amic oftalmòleg de l’Arnau) et va trucar pel projecte de la clínica Barraquer. I t’hi vas sumar de cor, per poder aplicar el que havies estudiat en l’àmbit de la salut i ajudar. T’era igual si això comportava dedicar hores de nit o de cap de setmana, i t’era indiferent que fos un projecte de recerca amb la inseguretat que comportava; a tu t’agradava i et semblava interessant, i això és el que comptava.
On pot arribar una persona que aposta per una tecnologia deu anys abans de la seva revolució i que, a més, és capaç de posar-la en pràctica al món real amb èxit? Què ens diu de tu el fet que ocupessis el temps guiat per la teva curiositat, sense buscar res més? Què pot aportar al món una persona amb les teves qualitats?
Amic Gil, no tenim les respostes, però sabem que hauries arribat on haguessis volgut. I el que tenim clar els que vam tenir el plaer de conèixer-te de prop és que et volíem el més a dalt possible. I no tan sols pel que ja sabies fer amb 30 anys, sinó sobretot pels criteris que feies servir per guiar la teva vida. No tan sols pel que vas fer, sinó per com ho feies. Per la puresa de les teves accions, i per com et vas guanyar el cor de tots els que et vam envoltar.
Et trobem a faltar cada dia, i aquests dies encara més.