Planificació successòria: aspectes civils i fiscals

Una planificació successòria comença per la necessitat d’atorgar un testament. Amb això evitarem que en un futur s’hagi de fer una declaració d’hereus davant notari i que ho siguin només els que preestableix la llei civil aplicable (hereus legals). Entre altres coses, un testament ens permet assignar a determinades persones béns concrets i evitar indivisos i conflictes que puguin sorgir entre els beneficiaris de l’herència. A més, depenent de la naturalesa del patrimoni, es poden decidir regles diferents, com ara ordenar repartiments econòmics i polítics desiguals quan es tracta de patrimoni empresarial. Un testament, a més, ens permetrà protegir els menors i discapacitats o commutar els drets del vidu i evitar possibles discussions, fins i tot modificar el beneficiari d’una assegurança de vida. I finalment, però no menys important, ens permet escollir la llei civil aplicable a la successió i optimitzar la fiscalitat.

La normativa civil aplicable a la successió serà la que determinarà els hereus en absència de testament. Però inclús tenint un testament, determinarà també si tindrem més o menys marge per decidir com podem repartir el nostre patrimoni. Per exemple, els drets dels legitimaris o en favor del vidu, que varien segons la normativa aplicable, són uns dels principals límits a la llibertat de testar. En l’àmbit europeu, la normativa civil successòria aplicable serà la del lloc on el causant resideixi en el moment de la seva mort, llevat d’opció expressa i prèvia per la de la nacionalitat. En països amb diverses normatives locals, com és el cas d’Espanya, s’aplicarà la del lloc on hagi residit el causant durant els darrers deu anys, o els dos darrers si s’ha optat expressament per aplicar la del veïnatge civil d’on resideixi. Aquest punt és rellevant per les diferents regulacions de cada comunitat autònoma; per exemple, a Navarra no es preveuen drets legitimaris i, en canvi, a Catalunya consisteixen en una quarta part de l’herència en favor de fills o descendents i, si no n’hi ha, dels pares per meitats.

D’altra banda, existeixen figures jurídiques en l’ordre civil successori que permeten cobrir les necessitats del testador. Per exemple, preveure una substitució de la figura de l’hereu per si no pot o no vol heretar, i així poder escollir quina persona ha d’heretar com a segona opció. També podem decidir a través d’un fideïcomís que un o diversos béns els conservi un fiduciari durant un temps, amb més o menys drets, per ser entregats més endavant a un tercer fideïcomissari.

A part de les disposicions testamentàries clàssiques, algunes normatives permeten fer pactes successoris. A Espanya està previst en totes les comunitats autònomes amb dret de successions propi, i són contractes successoris de designació d’hereus i atribució de béns presents, amb possible reserva de béns concrets. Amb això anticipem l’herència i podem planificar la tributació, que avui és coneguda, però demà pot canviar.

De vegades, una bona planificació patrimonial successòria requerirà combinar les disposicions testamentàries amb altres actes jurídics com ara les donacions, que poden ser molt variades.

Addicionalment, les disposicions testamentàries poden complementar-se amb altres documents com els pactes familiars o de socis o fins i tot protocols familiars. Així mateix, totes les disposicions testamentàries s’han de revisar periòdicament en funció de les circumstàncies patrimonials (tipus d’actius, per exemple, o nous actius adquirits en l’esfera patrimonial) o personals (nous membres de la família, canvis en la residència). Cal estar atents als canvis normatius i a l’evolució jurisprudencial en matèria tributària.

Finalment, la fiscalitat dependrà de molts factors, com la residència fiscal del testador, la del beneficiari de la disposició testamentària, de si l’accés a l’herència o el llegat està condicionat o subjecte a terme, d’on estan localitzats els actius o, en el cas de donacions, d’on resideix el donatari o on es troben els immobles.

I si ens limitem al territori espanyol, la normativa fiscal de successions també variarà en funció de la comunitat autònoma. El més rellevant serà la residència del causant o del donatari durant més de la meitat del temps dels darrers cinc anys abans de la mort o donació, o, en el cas de donacions d’immobles, on estan situats. Tot i l’aparent complexitat dels aspectes que cal considerar per determinar la fiscalitat de les successions, si es planifica amb temps se’ns obre una porta a la seva optimització que influeix en la protecció del patrimoni familiar.