Un anunci a les xarxes

Fa molts anys vaig canviar el meu PC per un Mac. Sempre havia estat reticent a utilitzar els productes de la casa Apple, però des que vaig fer el primer pas no m’he penedit. Actualment, en faig servir tres de bàsics, l’ordinador fix, el telèfon i el portàtil MacBook, des d’on ara mateix estic escrivint aquest article.

Un escrit que llegit fins aquí hauria de portar l’advertiment que de vegades apareix en algunes sèries; aquest article inclou emplaçament de producte, o quelcom semblant.

Res més allunyat de la realitat; encara que ho sembli, no estic fent publicitat d’aquesta companyia (bé, sempre és discutible, però els puc assegurar que no en treure cap benefici).

La raó per la qual l’escric és per l’últim anunci de la casa on promocionen el nou iPad Pro i que ha despertat molta polèmica; tanta, que al final, de manera discreta, això sí, la casa ha demanat disculpes.

En l’anunci es veuen una sèrie d’elements, podríem dir artístics, la majoria relacionats amb les arts, tot i que també n’hi ha de més elementals i bàsics, posats sobre una premsa. Podem veure una trompeta, un metrònom, llibres, colors, un piano, càmeres de fotografia, despertadors, escultures i d’altres estris, col·locats sobre l’element fix, o la part inferior de la presa. De sobte, la part superior o mòbil comença a baixar, esclafant tot el contingut. Al final, quan la part superior s’uneix amb la inferior, acaba sortint una mica de color, l’últim element dels estris culturals.

Quan la premsa torna a obrir-se, al centre de la planxa apareix en el nou iPad, amb un missatge clar: “El millor iPad que s’ha fet mai és també el més prim.”  I és veritat que és estret i prim.

Thor Myhren, que té el càrrec de vicepresident de màrqueting o quelcom semblant, s’ha disculpat en nom de la companyia i amb la boca petita ha dit que no emetran més l’anunci per televisió… de manera que el poden trobar allà on vulguin, menys a les televisions convencionals.

Els d’Apple diuen que volen potenciar la creativitat… en qualsevol cas, no podem negar que l’anunci és sols una mostra més de tot els que en ve a sobre, del món que ens espera. Abans la creativitat era una feina, una dedicació absoluta; ara qualsevol giny et fa una cançó, t’escriu un conte o un guió, et pinta un quadre o et dissenya el que vulgui. Evolucionen les tauletes, els telèfons i els ordinadors, i la IA s’està menjant el pastís.

Ens proporcionen eines que són útils? Segur que sí, però el joc comença a ser perillós.

De cantada antològica es pot considerar l’anunci del nou iPad Pro? No ho tinc gaire clar.

Potser aquest era l’efecte buscat. En soc conscient.

Anunci o no, el que tinc clar és que almenys hi ha un lloc, un racó íntim en l’ample espectre de les arts, el coneixement, i moltes altres activitats on la tecnologia i els ordinadors mai podran arribar: la il·lusió. La il·lusió amb la qual el pintor fa el primer traç en el quadre, la nota que compons, el que comences a escriure o a dissenyar. La il·lusió, la força que neix dins teu, que et motiva i que forma part de la part més estimada i intima del teu ser.