Les matemàtiques del BOPA (II)

El present article és per manifestar algunes discrepàncies des del punt de vista tècnic amb la legislació respecte als ajuts a la compra del primer habitatge.

En primer lloc, faré referència a la Llei de modificació de la Llei de l’impost sobre transmissions patrimonials immobiliàries (de l’any 2006, té divuit anys!).

En l’article 2 diu:

“c) Que l’adquirent tingui uns ingressos anuals derivats d’un salari, un treball per compte propi, una pensió o altres rendes que no superin dues vegades i mitja el salari mínim mensual anualitzat, o bé que la totalitat dels ingressos anuals, pels mateixos conceptes, de totes les persones que adquireixen l’habitatge no superi quatre vegades el salari mínim mensual anualitzat.

d) Que el valor de l’habitatge no superi els 360.000 euros.”

En aquest cas, s’utilitzen dos paràmetres: el salari mínim mensual (SMM) anualitzat i el valor de l’habitatge (VH).

El primer s’actualitza amb els anys, ja que aquest salari mínim el fixa cada any el Govern per decret. En canvi, el segon paràmetre es manté constant al llarg del temps, i això fa que aquest valor (360.000  euros de l’any 2006), indirectament cada any sigui menor. Com a conseqüència, a mitjà termini, aquesta llei perd sentit, ja que un pis de 360.000  euros (any 2006) avui en dia seria molt més car, només cal veure el gràfic per adonar-se de com ha evolucionat el preu de compra de l’habitatge els darrers deu anys (més d’un 56%).

Crec que, des d’un punt de vista tècnic i matemàtic, aquesta llei té mancances, i se’m plantegen dos interrogants:

Per què es va agafar com a valor de l’habitatge 360.000  euros i no un altre?

Per què el preu de l’habitatge es va fixar com a constant i no es va fer variable, com el salari mínim mensual?

Espero que fos per desconeixement i no per voluntat política.

El plantejament d’aquesta la llei fa que avui en dia estigui pràcticament obsoleta i demostraré per què.

A manca de referència d’on van treure el valor de 360.000  euros, he cregut oportú considerar que el van relacionar amb el salari mínim mensual del 2006 (SMM=838,13  euros/mes) i això representaria que aquests 360.000  euros correspondrien a aproximadament a 430 mensualitats d’aquell SMM, equivalents a uns 36 anys de SMM per poder pagar el pis.

Així doncs, si apliquem la mateixa relació SMM/VH, aquest any 2024 (SMM de 1.376,16 euros/mes) tindríem que li correspondria un VH d’aproximadament 594.500  euros (1.376 x 12 x 36).

Això demostra que tècnicament la Llei ha perdut efectivitat. Ara caldria saber si aquesta pèrdua d’efectivitat és voluntat política o no (espero que no).

En segon lloc, faig referència al Decret 127/2023, del 15 de març de 2023, d’aprovació d’un programa extraordinari d’avals per comprar un habitatge per a residència habitual i permanent. Decret que, per cert, ha tingut molt poca acollida, ja que els que se n’han pogut beneficiar es poden comptar amb els dits d’una mà i encara en sobraria.

Concretament l’article 3 e) diu: “L’import de l’habitatge adquirit i els seus annexos, si escau, no pot superar els 450.000 euros”.

Una vegada més, em qüestiono:

Per què s’utilitza un valor constant i no un valor indexat a alguna dada estadística (preu mitjà euros/m², o altres que pugui disposar el Departament d’estadística)?

Per què el decret (2023) preveu un VH de màxim 450.000  euros per poder tenir l’ajut a la hipoteca per compra d’habitatge i la llei (2006) preveu un VH de 360.000  euros per poder estar exempt de pagar l’IGI/ITP? Té sentit que siguin valors constants i diferents?

Després de pensar-ho i meditar-ho, la meva conclusió és que:

Sincerament, crec que des d’un punt de vista tècnic (que no polític), aquests dos valors (360.000  i 450.000  euros) no tenen (almenys jo no ho he sabut trobar) cap mena de justificació, ja que no estan referenciats i es podria entendre que són valors aleatoris i que, en ser constants, perden el sentit inicial amb el pas del temps.

Aquests dos valors, com que són diferents, es pot donar la casuística que un ciutadà no pugui acollir-se a la Llei 7/2006 (hi haurà de pagar l’IGI/ITP de l’habitatge) i sí que es pogués acollir al Decret 127/2023 (rebre l’aval per compra d’habitatge). Primer paga i després rep l’ajuda (d’això jo en diria autoajuda)?

De cara a futures lleis o futurs decrets, caldria no caure en el mateix error, ja que quan es relacionen dos paràmetres –en aquest cas, el valor de l’habitatge (VH) i el salari mínim mensual (SMM)–, que només un dels paràmetres sigui constant potser té motiu i un significat en un moment determinat, però perd tot el sentit si es vol que perduri en el temps.

Vist que el preu de l’habitatge continua sent la principal preocupació de la població i va en augment i que les lleis i els decrets que han d’ajudar a la compra d’habitatges a la gent amb nòmina no fan la funció que haurien de fer, potser seria moment de revisar-les, no?

Aquesta és la meva opinió, que sotmeto a qualsevol altra, millor fonamentada, des del punt de vista científic (que no polític).