Grifols: professionalització i govern corporatiu de les empreses familiars

L’empresa familiar Grifols, fundada el 1909, està sent notícia a la premsa, però fem una mica d’esbós històric per ajudar a centrar-nos en el títol d’aquest article. El 19-05-2006 surt a cotitzar en borsa a 2,48 euros, aconseguint el màxim històric el 21-02-2020, a 34,19. El 30-09-2022, amb una cotització de 8,52, es nomena president executiu Mayer, conseller des del 2011 i primer que no és familiar, substituint Víctor Grifols (tercera generació), que continua de president no executiu. El 22-02-2023, cotitzant a 14,28, Grifols canvia per segona vegada de president en plena crisi de deute, nomenant Glanzmann (conseller des del 2006 i vicepresident des del 2017). El 8-05-2023, amb l’acció a 9,53, Grifols reestructura de nou la cúpula, nomenant Glanzmann CEO en substitució de Raimon (tercera generació) i Víctor (quarta generació) Grifols, consellers delegats solidaris des del 2017, que passen a ser directors generals i mantenen el lloc al consell d’administració. El 20-12-2023 Víctor Grifols (tercera generació) deixa el consell i és substituït per Alberto Grifols (quarta generació). El 8-01-2024 l’acció cotitza a 14,24 i després de la publicació de l’informe de Gotham City Researh sobre el seu palanquejament financer i deute amb la societat vinculada Scranton, l’endemà l’acció es desploma, amb un valor a la confecció d’aquest article (12-01-2024) de 8,87.

Si bé diuen que quan els gossos borden alguna cosa senten, cal tenir en compte que l’emissor de l’informe no és altruista, és un fons que legítimament juga a la baixa: cerca una presa i quan la localitza va per ella. La seva funció és sana per a l’ecosistema empresarial, ja que promociona el bon govern.

Encara que les acusacions es demostrin falses, el mal reputacional pot ser molt greu. Si són certes els accionistes tindrien potser possibilitat d’exercir accions personals contra els membres del consell d’administració, per omissió del deure de vigilància, entre altres coses, de les quals podrien haver d’arribar a respondre amb el seu patrimoni personal de manera solidària.

Grifols és una empresa amb un free float del 65%, i no per això deixa de ser necessàriament una empresa familiar, ja que el 35% de propietat i els tres llocs al consell d’administració permeten a la família influir de manera important en l’estratègia del negoci. Però un altre requisit per ser empresa familiar és la voluntat de continuar sent-ho, i el 2-06-2022 els cosins Albert i Víctor (quarta generació) van dir a la trobada de l’EFA (Associació d’Empresa Familiar d’Andorra) que no tenien estratègia perquè la següent generació vulgui continuar sent família empresària, que encara està molt lluny i que no els preocupa mentre la rendibilitat de l’empresa sigui bona. Però deixem aparcada aquesta reflexió sobre el sexe dels àngels.

Com a empresa cotitzada, Grifols està sotmesa a les normes de bon govern corporatiu de la CNMV espanyola, que també són recomanables per a les empreses no cotitzades per garantir al màxim la transparència i rendició de comptes. Això fa que ha de prestar-se especial atenció al funcionament dels òrgans de direcció i govern, i a la professionalització dels seus integrants. Convé que el president del consell d’administració i el conseller delegat siguin persones diferents; que no hi hagi consellers que ocupin càrrecs en línia per sota de CD, ja que aquest es pot trobar en una posició sandvitx. La presència d’independents és obligada en cotitzades, que perd el caràcter als dotze anys de permanència.

Hi ha qui afirma que família i empresa han d’estar totalment separades, que heretar la propietat no és heretar la gestió. Per descomptat que no s’ha de confondre propietat amb capacitat, i que a mesura que l’empresa adquireix dimensió és molt recomanable que la família es vagi apartant de la direcció del dia a dia del negoci; principalment per dos motius: és difícil que sigui el millor candidat possible i és més fàcil acomiadar un no familiar. Però apartar la família del bon govern pot crear desafecció i afectar el desig de continuïtat. I que una empresa sigui familiar pot aportar-li avantatges com la voluntat de resistència davant embats, especialment quan el nom familiar forma part de la marca. D’altra banda, com ens recorda el cas Enron, la direcció i govern professionals no garanteixen al cent per cent que no s’incorri en males pràctiques. La millor garantia és uns integrants dels òrgans de direcció i govern formats, capacitats i amb els valors adequats, i unes pràctiques de gestió professionals. I això val també per a les empreses familiars no cotitzades, que són la majoria.

*Jordi Tarragona, Conseller de famílies empresàries