Ampliació de l'abocador de la Rabassa

El desenvolupament urbanístic massiuque ha experimentat Andorra en els darrers anys ha saturat els abocadors, conduint el país al límit d’absorció de les terres que generen les excavacions d’obra. És en aquest context que el Govern va reunir-se amb els comuns per tal de conèixer si alguna corporació estaria predisposada a instal·lar un nou abocador de terres. Efectivament, Sant Julià de Lòria va ser l’única parròquia a oferir els seus terrenys amb la proposta d’ampliació de l’abocador de la Rabassa.

Des de Desperta Laurèdia lloemla decisió del comúper haver donat resposta una problemàtica d’àmbit nacional, però en cap cas la compartim. A continuació, exposem els motius principals.

Primer, l’ampliació de l’abocador de la Rabassa s’emmarca en un context d’autèntic caos urbanística Andorra. L’alt creixement urbanístic que ha viscut el país ha posat en risc la viabilitat i el manteniment d’infraestructures públiques, com els abocadors, però també d’altres béns de caràcter públic, com l’aigua. En aquest sentit, convé tenir present que el tancament de l’abocador de Beixalís i la clausura estacional de l’abocador del Maià farà que l’abocador de la Rabassa es converteixi en l’únic abocador d’Andorra operatiul’any sencer.

Segon, l’ampliació de l’abocador de la Rabassa no s’adequa ni a les capacitatsni a les necessitatsde Sant Julià de Lòria. Fonamentalment, perquè ha estat precisament Laurèdia una de les parròquies que menys han construït en els últims anys, si considerem la superfície autoritzada per a la construcció de nous immobles. Malgrat tot, reconeixem la necessitat de disposar d’una infraestructura que permeti gestionar la runa que generem a la parròquia, especialment amb vista al futur acabament del vial.

Tercer, entenem que la previsió d’ingressos associats amb l’abocador (uns 2,4 milions d’euros) no justifica la destrossa mediambiental i paisatgísticaque produiria aquesta infraestructura al bosc de la Rabassa. En efecte, un espai amb un valor natural i històric incalculable per a Laurèdia.Quart, l’ampliació de l’abocador de la Rabassa consolidarà el cercle viciós entre les finances comunals i el creixement urbanístic continuat. Actualment,el 35% de les despeses salarials del comú de Sant Julià es financen mitjançant els ingressos provinents de la construcció.

Cinquè, les poblacions més properes a l’abocador, Aixirivall, Aubinyà i Juberri, seran les més afectades per la posada en funcionament de l’abocador. Principalment, pel greu perill de seguretat viària que suposarà l’elevada circulació de camions durant la fase d’explotació de l’abocador. Avui, la previsió és que l’ampliació de l’abocador suposi la circulació de vuit i dotze camions diaris per la carretera de la Rabassa. Tanmateix, fa tot just uns mesos, el comú de Sant Julià de Lòria afirmava que “no pujaran més de 30 camions al dia a l’abocador”.

Sisè, l’ampliació de l’abocador de la Rabassa tindrà un impacte molt negatiu per a l’entorn natural de la Rabassa. Les dades són esfereïdores: a) 200.328,99 metres cúbics de capacitat; b) la tala de 5.178 arbres i, c) una superfície de 44.380 metres quadrats de terreny forestal que es veurà afectada per l’ampliació de l’abocador. A més a més, el projecte d’ampliació de l’abocador de la Rabassa preveu la construcció d’un mur que tindrà uns tres metres d’alçada i 274 de llargada i la instal·lació d’una tanca de dos metres d’alçada que envoltarà el límit oest, nord i est del parc de Naturland.

Els arguments que esgrimeix el comú per justificar l’ampliació de l’abocador de la Rabassa ens semblen insuficients. Fonamentalment, perquè Laurèdia no hauria de pagar els plats trencats de la mala planificació urbanísticadel Govern. I encara que el Govern així ho desitgi, el comú no ho hauria de permetre.

Sovint, el Govern ha esgrimit l’argument de les competències comunals per defensar l’ampliació de l’abocador de la Rabassa. Des del nostre punt de vista, aquest argument és, com a mínim, imprecís. La Llei 25/2004 estableix que correspon als comuns la gestió dels abocadors comunals. A la vegada, però, la mateixa llei estableix el ministeri responsable del medi ambient com l’òrgan competent per autoritzar o no l’obertura de l’abocador, així com d’establir les modificacions necessàries per a la seva futura obertura. Per tant, el Govern és un actor corresponsable de l’ampliació de l’abocador de la Rabassa i de totes les conseqüències que se’n deriven per a la qualitat de vida dels ciutadans de la nostra parròquia.

* Cerni Cairat i Pol Bartolomé, Desperta Laurèdia