La tribuna
'Barbie'
Diuen que és una pel·lícula amb molt de missatge i jo no li’n vaig saber trobar
Dimarts passat escrivia sobre les sales de cinema; avui d’una de les sensacions d’aquest estiu. Parlem, doncs, de Barbie, ara que ja ha passat la bogeria inicial.
Vaig veure la pel·lícula a mitjan agost, i, no m’ho esperava, em va decebre d’allò més. L’argument em va semblar molt fluix, tot i que la idea original promet: Barbie deixa Barbieland i visita el món real.
Com acostumo a fer, no els explicaré com evoluciona el tema, però a mi em sembla que Barbie està plena de llocs comuns, de discursos més que superats i de revolucions que no hi ha per on agafar. Tot i que ara, en el moment de repassar aquest escrit i tenint en compte l’afer Rubiales, tampoc tinc gaire clar que tothom evolucioni de la mateixa manera...
Però tornant a Barbie, et diuen que és una pel·lícula amb molt de missatge i la veritat és que jo no li’n vaig saber trobar.
Ara bé, algunes coses són evidents i no es poden negar. En primer lloc, ha estat l’èxit de l’estiu i era tot un espectacle, durant els primers dies, a l’entrada dels cinemes, veure gent disfressada de Barbie o de Ken.
Barbie també és la pel·lícula dirigida per una dona, Greta Gerwig, més vista de la història. Una directora que ja va entusiasmar amb el film Lady Bird, estrenat el 2019 que, tot sigui dit, personalment, em va semblar molt més interessant que Barbie.
En qualsevol cas, res a objectar a la direcció, ni a l’actuació de Margot Robbie, Ryan Gosling, i a aparicions estel·lars com les de Will Ferrell o Kate McKinnon, entre molts d’altres. Però ho repeteixo, a mi em falla l’argument, com una escopeta de balins en una fira de poble.
Per altra banda, de Barbie se’n parla, i molt. No recordo cap film que no m’hagi agradat i del qual es parli tant. A qualsevol conversa surt Barbie. Dines en un restaurant i a la taula del costat acabaran parlant de Barbie. És llei de vida. Fins al punt que jo mateix li estic dedicant aquesta tribuna quan podria parlar de qualsevol altre tema.
Potser aquest és el seu gran mèrit. La gent en parla i al final la veu; això sense comptar els milers de Barbies que aquest any portaran els Reis d’Orient. Un revival absolut.
No hi ha dubte que Barbie va transformar el món de les nines i que des de la seva aparició ja no es donaven tants biberons als bebès de plàstic. Segurament aquest va ser el gran encert, encara que m’agradaria preguntar-li a la persona que va imaginar i crear Barbie quin era el seu propòsit inicial.
Per acabar, si no l’han vist els recomano que esperin una temporadeta a veure-la a casa per qualsevol plataforma de streaming, s’estalviaran uns quant crits histèrics i l’inevitable soroll dels xarrups de beguda i de les insuportables crispetes que també la setmana passada van trobar el seu lloc entre aquestes paraules.