Alkmaar

Ara que tenim la “contra” dedicada a la descripció de llocs interessants d’arreu i que, de sempre, el futbol pot ser un bon pretext (sovint ho és) per conèixer món, la visita del FC Santa Coloma, dijous vinent, a Alkmaar, ciutat holandesa (perdó, dels Països Baixos, en expressió actualitzada i políticament correcta) és una excel·lent oportunitat, partit al marge, per conèixer aquesta ciutat amb dimensió de poble. Si disposeu de més d’un dia, també podeu visitar Amsterdam, on aterrarà necessàriament l’avió.

La “Venècia del Nord”, anomenada així pels canals, mereixeria una parada, més o menys llarga, pels molts atractius, com ara –per esmentar-ne només tres– el museu de van Gogh, amb la col·lecció més completa d’obres de l’autor, la casa d’Anna Frank, amb edicions del seu famós diari en gairebé tots els idiomes, el barri jueu amb sinagogues i –perquè no tot sigui cultural– les joieries amb els diamants a bon preu (relatiu, és clar), gran temptació si aneu amb parella. Sense oblidar el curiós “barri vermell” que es pot veure recorregut a qualsevol hora per famílies i fins i tot per religiosos i religioses. Això sí, eviteu fotografiar els aparadors, si no voleu exposar-vos a la sortida irada i agressiva de l’ocupant. Segons sembla, una cosa és cridar eventuals clients i una altra de ben diferent convertir-se en souvenir internacional. Llàstima que al maig va acabar la temporada de floriment de les tulipes, tot i que podeu trobar-ne fàcilment els bulbs per sembrar-los, si teniu habilitat per la jardineria i el lloc on puguin viure amb esplendor, arrecerats de freds i nevades, en aquestes valls –que n’hi ha– o en una segona residència al sud del Runer.

En el pitjor dels supòsits, sempre tindreu a l’abast la gastronomia autòctona del país i la bona cervesa, sense necessitat de comparacions amb altres, com les probablement insuperables de Pilsen (Plzen, en la llengua original txeca). Però Alkmaar mereix, també, almenys dedicar-hi com a mínim unes hores. El primer motiu, sense haver de buscar-lo, és el paisatge urbà, interessant per si mateix. De recorregut relativament curt i amb el suport ofert d’audioguies, hi podeu trobar a més el mercat i museu del formatge, i els també museus de la cervesa i dels Beatles, els famosos molins de vent –que no són per moldre, sinó per regular els nivells les aigües.

Si arribeu al matí, fins a tres quarts de nou que comença el partit, tindreu prou temps per fer un bon tast dels atractius esmentats i els que trobeu pel vostre compte –els “descobriments” personals, conservats en fotografia o vídeo són impagables, a més de motiu d’exhibició a la família, amistats i coneixements, sense abusar, que és ben recomanable. I si el motiu central el viatge és el partit del Santa Coloma, no patiu per un resultat advers i a priori previsible. Tant de bo si “arriba la sorpresa” i els colomencs passen a una quarta ronda encara més històrica -en aquest cas, no seria fer un ús abusiu, sinó realista, de l’adjectiu. L’actitud necessària, si més no aconsellable, és seure o gaudir del bon joc, encara que sigui de l’adversari, i de l’esforç que sens dubte aportaran “els nostres”, digueu-ne heroic, si voleu seguir el llenguatge èpic habitual en l’esport, per cercar la gran proesa. Ja ho deia el rètol a la barana d’un pont de París en el famós maig del 68: “Sigues raonable, demana l’impossible”.