Balanç del tercer any de mandat i perspectives lauredianes

El vint-i-set de juny la majoria comunal va convocar una reunió de poble per fer balanç del darrer any de mandat. Si bé la predisposició de la majoria a exposar-se davant del poble és destacable, el tractament de certa informació o l’absència d’altra també ho és. A través d’aquest article, la nostra intenció no és altra que acostar al lector la visió de Desperta Laurèdia sobre els aspectes que s’hi van presentar, complementar la informació i alhora exposar alguns reptes futurs de la parròquia.

El primer apartat d’aquesta reunió va tractar sobre les finances comunals. Sobre aquesta qüestió, és cert que l’endeutament ha experimentat una caiguda destacable durant aquest mandat (de 14 milions a tancament del 2019 a 8 milions el 2022), i cal reconèixer la tasca de la consellera de Finances per establir un perfil marcadament prudencial davant la despesa pública. No podem obviar, però, que la reducció de l’endeutament també prové de manera significativa dels canvis de criteris comptables introduïts per la Llei de finances comunals, que permeten que bona part de l’endeutament de les societats participades públicament no computi com a endeutament comunal.

Alhora, el boom constructiu i immobiliari que viu el país ha generat uns ingressos extraordinaris no pressupostats pel comú. Aquest segon fet planteja una reflexió necessària sobre l’estructura dels revinguts comunals. Donats els impactes de l’actual model urbanístic, insostenibles i finits en el temps, cal afrontar de cara el repte de crear una estructura d’ingressos comunals que no sigui tan dependent del model de creixement actual.

D’altra banda, l’espai de temps de la reunió de poble destinat a Naturland demostra fins a quin punt continua sent tema central a Sant Julià. Certament, les finances de Camprabassa són menys negatives ara que a inici del mandat. Com van exposar el director i el consultor financer, la societat ha generat el 2022 el seu rècord de facturació amb gairebé 4,8 milions d’ingressos i compleix satisfactòriament el pla econòmic-financer. Tanmateix, hem de defugir els triomfalismes perquè es va obviar, per exemple, que en els darrers 10 anys la societat ha capitalitzat gairebé 11 milions de deute convertint-los en accions que actualment no tenen pràcticament valor.

A més, tot i que la societat va anunciar que per primer cop aquest any faria un pagament de 91.000 euros al comú en concepte de retorn de deute, l’any 2022 l’import que la corporació ha prestat a la societat ascendeix a 900.000 euros, aproximadament, tenint en compte el cànon comunal no abonat i les aportacions públiques. Malgrat això, reconeixem que cal encarar el futur amb pragmatisme.

Les premisses essencials de Desperta Laurèdia sobre la continuïtat de Naturland són tres: reduir les aportacions comunals a la societat, que els impactes de la seva ocupació en l’entorn de la Rabassa siguin els menors possibles i que s’apliqui un criteri ampli de transparència sobre els plantejaments del parc. Per això considerem que, si la societat genera els recursos propis per seguir operant, hauria de poder finançar el seu creixement comercial amb recursos externs via, per exemple, rondes d’inversió per projectes determinats.

Amb voluntat constructiva, destaquem aspectes positius impulsats per l’actual direcció com són el tancament del parc d’animals o l’abandonament de projectes de gran inversió pública a la Rabassa.

En matèria d’inversions i altres actuacions, destacaria tres projectes d’aquest darrer any, dos dels quals objecte de debat. El primer, la ubicació de la possible residència universitària. Tot i que el cònsol digui ara que el parc del Prat Gran no va ser mai una opció per construir-hi l’equipament, recordem que volia treure a concessió l’edificació i explotació de la residència en aquest punt. Per tant, celebrem el seu canvi de posició.

Continuarem defensant el nostre projecte per a aquesta zona; un gran espai d’esbarjo més verd i funcional per a totes les edats i alhora un aparcament soterrat que doni servei als veïns i comerços de la zona. La inversió seria important, però d’aquesta manera es valoritzaria l’espai i tindria un impacte molt positiu al seu voltant.

Al mateix temps, cal que les administracions fem un plantejament sobre el projecte de campus universitari. Perquè tingui un impacte realment positiu, cal prioritzar l’establiment de centres d’ensenyament superior que aportin estudiants presencials a la parròquia.

Una altra inversió que la majoria va destacar és la plaça Rocacorba. Entenem que la solució al risc d’inundabilitat de la zona i l’accessibilitat no necessitava aquesta nova plaça, valorada en 1,4 milions (una part cofinançada pel Govern). Per nosaltres, l’espai públic a posar en valor pel barri de Rocacorba és el parc del Prat Gran.

M’agradaria acabar amb una nota molt positiva amb el projecte dels pisos tutelats. Aquest nou model d’habitatge impulsat entre sector públic i privat, entre majoria i minoria, ha de servir per progressar en un envelliment més digne per a la gent gran i aportar solucions per a una propera realitat demogràfica.

Van quedar moltes qüestions per tractar en aquesta reunió de poble: l’ampliació de l’abocador de la Rabassa, el pla de millora dels entorns urbans, la revisió del pla d’ordenament urbanístic... Des de Desperta Laurèdia mirarem de seguir contribuint per plantejar un model de progrés i de futur per a Sant Julià de Lòria.

* Cerni Cairat, Conseller comunal a Sant Julià i copresident de Concòrdia